La Maria és apunt de fer 20 anys. M’entrevisto amb ella i amb la seva mare Chus. Ella té un somni: OMPLIR EL MÓN DE COLORS i ho fa a través del disseny.
Va aprendre abans a pintar que a caminar (diu la mare).
Una visió innata pel color, llargues hores des de la infància a l’hospital pintant, una preparació i formació a l’Arsenal de Vilafranca i un esperit inquiet, somiador i emprenedor de la Maria (i també de la Chus) les porten a emprendre aquesta aventura.
Darrerament, en els entorns empresarials, especialment en aquells vinculats al món del software, sentim parlar molt de les metodologies àgils. Aquesta forma de treballar està pensada per desenvolupar projectes complexes on o bé no tenim tota la informació necessària des de l’inici o bé no podem planificar amb detall el desenvolupament del projecte.
També es basa en els principis de col·laboració i participació activa de tots els membres d’un equip, fomentan’t l’aprenentatge i la capacitat de desenvolupar tasques de forma activa i sovint amb la participació activa del client final.
Podem pensar que aquesta forma d’actuar queda lluny dels emprenedors/es o dels qui tenim negocis unipersonals. Justament en aquest bloc de final d’any vull servir-me d’algunes de les eines d’aquesta metodologia per fer balanç.
L’agilitat es caracteritza per l’adaptació permanent als canvis constants. Petits i grans estem immersos en aquesta frenètica carrera del mercat. Tot evoluciona, tot canvia i d’això n’hem d’aprendre, i fer-ho ràpid.
Una de les accions que l’agilitat ens proposa és fer RETROSPECTIVA. Vol dir aturar-nos, analitzar, abordar accions de millora i aprendre. Aquest moment de l’any em sembla especialment necessari per fer això. I fer-ho amb algunes eines que poden aportar rigor en la nostra anàlisi.
Us en proposaré algunes com he fet en d’altres ocasions en aquest bloc.
La Montse ha obert fa poques setmanes un agradable establiment a la plaça de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. Color, paper, llibretes, materials...
Una botiga cuidada fins al darrer detall on el paper és el protagonista i la calidesa, l’ordre i la calma t’embolcallen des del primer moment.
L’entrevisto a ella, malgrat no ser un negoci instal·lat al Penedès. La vaig conèixer en una formació per a emprenedors i em va admirar la seva determinació i il·lusió per poder fer de la seva passió per l’art, la seva professió.
Venia de treballar en horaris per torns en una fàbrica i, com tants emprenedors, tenia un somni. Avui la il·lusió i el somni són una realitat.
L’entrevisto asseguda en un bonic tamboret de colors asseguda en una taula plena de papers pintats, de pinzells, de materials que conviden a crear... Sóc a la seva botiga.
La innovació és la clau de l’èxit per a molts projectes emprenedors, i per innovar cal tenir idees creatives. La matèria primera de la innovació són les idees.
La creativitat és la capacitat que tenim les persones de generar idees i solucions i per aconseguir-la hem de ser capaços de pensar i mirar les coses des d’una perspectiva nova i diferent.
Aquest mes dedicarem aquesta entrada a reflexionar i donar algunes eines per millorar la creativitat i més necessari encara, per millorar la confiança creativa.
Perquè l’obstacle més gran per esdevenir una persona creativa és la desconfiança en les pròpies capacitats. “No sóc una persona creativa” funciona com una profecia que s’acaba complint. No t’animes, no busques noves idees, no obtens resultats i finalment confirmes la teva expectativa de que no ets una persona creativa.
Em trobo amb l’Àngels Meler i la Lídia i la Montse Català en el seu estudi. Un espai acollidor ple de color, d’ordre i d’obres d’art fetes pels alumnes
L’Àngels m’explica que va començar perquè li ho van demanar, “m’ensenyes a pintar?”… i en una habitació de casa i dues persones va començar aquesta aventura. Després a la carretera de Sant Martí i ara al Balcó de les Clotes.
Avui, amb les seves filles, formades a l’Escola Massana conformen un equip professional i familiar, un esperit que traspua en cada paraula que diuen.
I és que han crescut entre pinzells, com elles mateixes expliquen.
El Joan Ramon, el Xavi i l’Alba són tres joves emprenedors que, a banda de les seves feines, han decidit engegar un escape room a Vilafranca, al carrer Cortina 18, l’espai ROOMIA.
El Joan Ramon és il·lustrador i dissenyador gràfic i il·lustra llibres infantils i jocs de taula i de rol, el Xavi és també dissenyador i treballa de bomber d’empresa i l’Alba és mestra.
El Joan Ramon va tenir la idea inicial de tirar endavant aquest projecte. De seguida va veure que no ho podia fer sol. Es va associar amb el Xavi i l’Alba, bons amics i aficionats tots ells als escape room, als reptes i a una vessant artística que ha estat clau per materialitzar la multitud de detalls que demana crear un espai com aquest.
Amb aquestes quatre ratlles voldria aportar alguns suggeriments per aprofitar el temps estiuenc en que, a priori, tots i totes tenim més temps, per pensar d’una forma més creativa. I és que necessitem de bones idees en infinitat de situacions, tant en l’àmbit estrictament personal com professional i la forma com es generen i els condicionants que es necessiten són exactament els mateixos. El temps és un d’ells, i el moment de vacances o de ritme més lent, ens el proporciona. Vet aquí algunes idees per tenir més bones idees.
El Cristian, el Pep i el Joan són tres joves amics emprenedors que busquen a través del seu projecte, fer realitat les seves idees: pal·liar la precarietat laboral tan pròpia del moment i donar cobertura a una necessitat detectada.
El Cristian té 30 anys, ha fet els seus estudis vinculats al món de l’esport però poques vegades ha pogut treballar del que ha estudiat i sempre ho ha fet en treballs temporals. Se sent cansat del “rotllo laboral” que ofereix ara mateix condicions “molt justes”. Sempre ha tingut interès en buscar idees de negoci, sobretot per aconseguir més sensació de llibertat. El seu amic Pep té 26 anys i inquietuds i idees semblants. Va fer disseny gràfic però a causa d’un accident va haver de deixar d’estudiar i a més va haver de gastar molts diners per les seves operacions. Sent també una gran inquietud i desig de tenir un projecte propi. No deixa mai d’aprendre sobre disseny 3D i disseny web. I tots dos coincideixen en definir el Joan, el tercer membre del grup, com al creatiu. Amb només 24 anys, és cuiner i porta molt temps treballant ja al sector de l’hostaleria però també amb molta precarietat laboral.
Ja és a la venda el número 129
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu