Emprendre en una farmàcia

    Aquest mes entrevisto dues farmacèutiques que han passat de ser farmacèutiques substitutes a ser cotitulars de la seva farmàcia. Un pas endavant ple de reptes i d’il·lusions. Un model d’emprenedoria poc habitual.
    La Mercedes és llicenciada en farmàcia per la UB des del 1991 i ha treballat en oficina de farmàcia des d’aleshores com a farmacèutica substituta fins fa quinze dies, que ha passat a ser cotitular de la farmàcia Sant Julià. Porta molt temps estudiant i practicant la millor combinació de nutrició i esport. De fet, som molts els qui ens hem acostat a la farmàcia per demanar els seus consells abans d’una fita esportiva.
    La Susan és llicenciada en farmàcia des del 97 i màster en nutrició. Ella porta també des d’aleshores treballant com a substituta en una altra farmàcia de Vilafranca fins fa quinze dies, quan ha passat a ser cotitular amb la Mercedes. Comparteix també amb ella la gran afició a l’esport, tant córrer com caminar

    La primera pregunta obligada a totes dues és el per què?...si totes dues ja teníeu una feina estable a una farmàcia a prop de casa, per què us decidiu a donar aquest pas?
    (Mercedes) Possiblement el fet de ser titular d’una farmàcia, és, per a molts farmacèutics, una gran aspiració molt difícil d’aconseguir. Per explicar-ho metafòricament podríem dir que aquest sector és com una mena de tren molt atapeït. El que ja són dalt del tren no volen que ningú més hi pugi. Quan aquest passa per davant teu i s’atura, t’has de plantejar d’una forma molt ràpida, si hi puges o el deixes passar. És una oportunitat que possiblement mai més no tornarà a aturar-se davant teu. Jo sola mai no no m’ho hauria plantejat. Com que érem dues, vam donar el pas.
    (Susan) És una il·lusió i un repte professional i personal. Efectivament, és una oportunitat molt difícil d’aconseguir. Habitualment les farmàcies passen de pares a fills, però un farmacèutic no pot ser titular de més d’una farmàcia. És un sector molt regulat i això fa que les opcions a ser titular d’una farmàcia siguin molt escasses. El fet de ser dues ho ha facilitat, tant econòmicament com per la feina de gestió i pel suport que ens fem.

    Expliqueu-me, quin és el vostre projecte de diferenciació respecte a altres farmàcies de Vilafranca?
    Estem encara a l’inici, dibuixant aquest projecte i molt enfeinades encara amb la burocràcia del procés que hem fet.
    Però el projecte passa pel fet que la nostra sigui una farmàcia referent per als esportistes no només a nivell de nutrició sinó també a nivell de salut.
    La idea es que trobin una professional formada, i amb molt interès per l’esport. Volem promocionar l’interes per l’esport i per la salut. Totes dues entenem que una cosa i l’altra van del bracet. Tinc salut perquè faig esport, i faig esport per tenir cura de la meva salut. És la nostra manera d’entendre-ho i això és el que trobaran a la farmàcia.
    Volem que hi trobin informació, que “lluiti” contra la “desinformació” que circula per alguns xats i la sobre informació que es troba a google o a internet que sovint ens distorsiona més que no pas ens ajuda.
    Hi trobaran també consells per a la prevenció i cura de les lesions i ens agradaria obrir un espai físic de trobades per tractar temes relacionats amb esport i salut.

    Com teniu previst fer arribar als vostres clients aquesta proposta?
    De diferents maneres, el primer, evidentment al taulell. El consell a través de la paraula i la mirada a la mateixa farmàcia. De fet ja ve molta gent buscant això perquè és un tipus d’assessorament esportiu que ja venia fent (la Mercedes) des del 2016 a la mateixa farmàcia.
    Tindrem també una presència activa a les xarxes socials, que és un bon mitja per especialitzar-nos i donar-nos a conèixer entre els col·lectius esportistes.
    Col·laborarem amb esdeveniments esportius i a través dels diferents clubs...
    I voldríem obrir aquest espai físic que comentàvem i que es dirà
    Diàlegs de salut. Serà un espai reduït per parlar i dialogar; no són conferències sinó espais per dialogar i explicar que va bé a un o altre... per parlar de coses molt concretes i focalitzades . Un punt d’intercanvi i de trobada per a esportistes
    Què és el que us està resultant més difícil en aquests inicis?
    (Susan) El més complex està essent la gestió interna justament perquè era una feina que no feia.... Les compres, els proveïdors... sempre he estat dispensant i, per tant, em ve de nou.
    L’altra part complexa i pesada és tota la burocràcia, i més ara perquè estem encara en l’operació de compra venda ... segur que serà una qüestió de temps.
    Jo venia d’una farmàcia amb més volum i més modernitzada; per tant, per a mi aquest és un gran repte; la millora de la gestió.
    (Mercedes) La burocràcia , les llicències, tot el que fa la gestió del negoci i que es dóna del taulell cap endintre.
    Ens hem posat un barret que no portàvem i per tant la feina ha canviat malgrat estar en el mateix lloc físicament.

    Com us veieu a futur, posem, d’aqui a cinc anys...
    (pregunto a una i a l’altra per separat i coincideixen del tot...)
    Jo la veig amb una bona rentada de cara ....que estigui més al dia, més moderna, això pel que fa a la part més física
    Però la veig també essent clarament un referent per als esportistes. I també una bona farmàcia de barri, que sigui referent també per als veïns i veïnes.
    També imaginem que sigui viable econòmicament i que puguem gaudir de la nostra feina.

    Fa un parell d’anys et vaig entrevistar Mercedes, perquè havies fet una marató amb 50 anys ... hi veieu alguna similitud amb el fet d’engegar aquest projecte?
    (Susan) El dia que vam signar vaig enviar un missatge a la família dient que havíem arribat a la meta. En té moltes, de similituds...
    (Mercedes) Això és com fer una marató sense el temps d’entrenament. Quan es presenta l’ oportunitat, has de prendre la decisió . I, a més, has d’arribar sí o sí, ningú no et pot rescatar-te a mitja marató...

       

    Què podem aprendre d’aquesta experiència?

    1- Sempre les aficions personals aporten coneixement i idees als projectes professionals.
    2- Un bon equip ben avingut, encara que sigui de dues persones, fa molt més fàcil el camí de l’emprenedoria.
    3- Mirar en clau d’oportunitat és una excel·lent manera d’engar un negoci. ¿Hi veus oportunitat en allò que vols fer?
    4- La recerca de diferenciació fins i tot en sectors on ens sembla complexa, és la clau per donar personalitat pròpia als nostres negocis.




    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu