En un context internacional cada vegada més inestable, hi ha factors que, tot i semblar llunyans, tenen un impacte directe i immediat sobre la nostra economia. El preu del petroli n’és un dels exemples més clars.
Els darrers mesos hem vist com les tensions geopolítiques, especialment al Pròxim Orient, han tornat a posar pressió sobre els mercats energètics. Aquest increment dels preus dels carburants s’ha acabat traslladant, de manera gairebé automàtica a l’activitat econòmica. Perquè quan puja el preu del petroli, no només puja el cost de l’energia, puja el cost del transport, de la logística, de la producció i, en definitiva, el cost de competir.
Quan fa només unes setmanes parlàvem de la situació de Rodalies, ja apuntàvem que no era un problema puntual. Avui, malauradament, continua sent una realitat: un servei amb dificultats constants i una sensació de provisionalitat que s’allarga massa.
És evident que aquesta situació ve de lluny, fruit de molts anys de manca d’inversió. Però costa d’entendre que tot hagi emergit de manera tan concentrada. La pregunta és inevitable: fa uns mesos era segur viatjar en tren?
Quan vaig escriure l’article del mes passat sobre mobilitat, no m’imaginava que, només un mes després, continuaria sent tan plenament vigent. I, malauradament, ho és. El sistema ferroviari, especialment Rodalies i els serveis regionals, continua funcionant amb greus dificultats, retards constants i una sensació generalitzada de fragilitat que té un cost molt alt, tant econòmic com humà.
La campanya comercial de Nadal de 2025 ha tancat amb una valoració globalment positiva per al comerç i els serveis, en un context marcat encara per moltes incerteses. Les dades disponibles apunten que, malgrat la pressió dels preus i un consumidor cada vegada més selectiu, l’activitat s’ha mantingut estable i en alguns sectors s’ha registrat un creixement moderat, especialment en àmbits com l’alimentació, la moda i l’oci. Aquest comportament confirma una tendència clara: les famílies ajusten la despesa, però continuen apostant pel consum vinculat a la proximitat, la qualitat i l’experiència.
L’any 2025 ha estat un any marcat per canvis geopolítics profunds i per un context econòmic mundial incert, amb tensions internacionals, reordenacions de les cadenes de subministrament, una inflació encara persistent en alguns sectors i un entorn financer exigent. Tot plegat ha tingut impacte, d’una manera o altra, en totes les activitats empresarials. En aquest escenari complex, el teixit empresarial de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf ha tornat a demostrar una gran capacitat d’adaptació, resiliència i compromís amb el territori.
La setmana passada presentàvem la 21e. edició de l’índex de competitivitat i sostenibilitat comarcal. L’informe es centre en les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, però identifica aquells aspectes en que les 43 comarques catalanes presenten potencialitats i febleses, amb l’objectiu de facilitar la presa de decisions i la posada en marxa d’estratègies de desenvolupament.