Simplificant podem dividir als accionistes d’una empresa familiar en actius i passius, encara que també n’hi ha *pessebristes o *moscons, entre altres. 
    Els accionistes passius desconeixen com és el món dels negocis i en realitat l’empresa, no saben quins són els seus drets, tenen desinterès o por de participar, no tenen formació ni informació, no estan disposats a fer sacrificis. Com diu Miguel Ángel *Gallo “tenir un accionista passiu és un mal actiu”.
    Amb el pas de les generacions, a mesura que ens allunyem dels fundadors, la tendència natural és la que augmentin els passius. Això és degut també a la creixent tendència a separar a la família de la direcció i fins i tot govern de l’empresa a mesura que aquesta adquireix dimensió, a fi de garantir la professionalització. 

    L’altre dia un empresari gironí em va explicar que quan els seus dos fills feia poc temps que treballaven a fora per agafar experiència, un altre empresari amb més anys al timó li va dir “és una enganyifa, no aprenen res; on s’aprèn és prenent decisions”. Va preguntar als seus fills que estaven fent i quan li van contestar “PowerPoint pel meu cap” els va dir que s’incorporessin a l’empresa familiar. Després d’uns anys van fer un MBA i ara estan a la posició de DG de filials abans de passar a la hòlding. Un altre empresari familiar té el problema que després d’haver-se format i treballar a una multinacional a Londres el fill li diu “pare, és que a mi Girona i l’empresa familiar se’m queden petits”.

    Igual que la filmografia, la música també pot servir d’inspiració per a les empreses familiars. 
    “Money” de Pinkfloyd. A l’empresa familiar el substantiu és empresa, i aquesta necessita guanyar diners per poder continuar. “La caixa és la reina”. Però els diners no poden ser l’única motivació d’una empresa familiar perdurable, igual que respirar no és l’objectiu vital d’una persona assenyada. 
    “We are a family” de The Sister Sledge. A l’empresa familiar, familiar és l’adjectiu. Una família unida és requisit necessari per a la continuïtat de l’empresa familiar. Entre empresa i família hi ha vasos comunicants. L’empresa amplifica les relacions familiars, per a bé o malament. Igual que es presta atenció a l’empresa, ha de fer-se amb la família.

    Les llistes són simplificacions que no reflecteixen la quantitat de matisos de la realitat de les empreses i famílies; però aquest és el resum de la meva experiència amb les famílies empresàries amb les quals he tingut el paler de col·laborar
    1.-EL SUBSTANTIU ÉS EMPRESA, FAMILIAR L’ADJECTIU. El que és bo per a l’empresa a la llarga és el millor per a la família.
    2.-COMUNICACIÓ EMPÀTICA. Mantenir a la família informada de les qüestions importants. Crear canals de comunicació participatius. Acceptar el conflicte. Escoltar als continuadors. Respectar les individualitats.

    Aquest passat mes de desembre van sortir a la premsa diverses notícies relatives a herències que han cridat l’atenció. Els multimilionaris per herència superen als emprenedors, segons UBS.

    El testament de l’empresari Fernando Fernàndez Tapias deshereta els seus cinc fills grans, que es veuran als tribunals amb la vídua i els dos petits. I finalment, l’hereu d’Hermes (solter i sense fills) llega la seva fortuna al seu jardiner, invalidant el pacte successori amb una fundació suïssa. Sense voler crear càtedra, i sotmès a millor criteri, aquestes notícies donen peu a una sèrie de reflexions sobre la disposició dels béns pel dia que faltem.

    Ja és a la venda el número 147


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu