Aquest passat mes de desembre van sortir a la premsa diverses notícies relatives a herències que han cridat l’atenció. Els multimilionaris per herència superen als emprenedors, segons UBS.

El testament de l’empresari Fernando Fernàndez Tapias deshereta els seus cinc fills grans, que es veuran als tribunals amb la vídua i els dos petits. I finalment, l’hereu d’Hermes (solter i sense fills) llega la seva fortuna al seu jardiner, invalidant el pacte successori amb una fundació suïssa. Sense voler crear càtedra, i sotmès a millor criteri, aquestes notícies donen peu a una sèrie de reflexions sobre la disposició dels béns pel dia que faltem.

El juny del 2018, després d’un tempestuós procés que va obtenir més d’un important titular de premsa, el fons d’inversió Carlyle va comprar el 65% de les accions de la família Raventós a Codorníu; l’empresa familiar amb més antiguitat del país. Al Clúster Day 23 d’Acció, Teresa López, directora de recursos humans de Codorníu, va afirmar que eren una empresa familiar. És això veritat? Continua sent Codorníu una empresa familiar?

Per a moltes famílies empresàries que tenen fills menors d’edat la tornada a l’escola és una tornada a la normalitat. Per alguns és quan comencen les veritables vacances. Després del descans i reflexió estiuenca és convenient començar el nou curs amb objectius clars i mesurables, que tinguin els seus corresponents plans d’acció amb responsables, fites i calendari.

Un dels objectius del nou curs per a les famílies empresàries ha de ser la millora de la formació dels accionistes actuals i futurs, com a persones, professionals, directius, governadors i propietaris. Aquesta formació ha d’abastar aspectes que van des dels valors fins l’afecció, passant pels coneixements i les habilitats. Uns s’aprenen a la família; uns altres a les escoles i universitats; altres a l’empresa aliena o pròpia.

Per què fer un protocol familiar? 
El protocol o constitució de la família empresària es fa per garantir al màxim la continuïtat de l’empresa en mans de la família propietària. Per reduir al màxim la quantitat, intensitat i durada dels possibles conflictes de la família amb, o en relació amb, l’empresa.

Quin tipus d’empresa és una empresa familiar? 
Hi ha diferents tipus d’empresa familiar. Una classificació molt útil és la d’empresa de treball, direcció i govern. A les primeres tots els membres de la família que ho desitgin estan convidats a incorporar-se a llocs adequats a les seves capacitats. A les de direcció, la família té limitada la seva presència a llocs de direcció. A les de govern, la família propietària decideix que la direcció del dia a dia del negoci estigui en mans externes, i limitar-se al govern de l’empresa; és a dir a decidir quina és l’estratègia i qui l’executa.

Què és una empresa familiar?
No existeix una definició única d’empresa familiar. Hi ha definicions que exigeixen que més del 50% del capital estigui en mans d’una família. A efectes tributaris el percentatge és del 5% a títol individual o del 20% com a grup familiar fins el segon grau (germans), entre d’altres requisits. Però la definició més encertada és la d’empresa en la qual una família té la capacitat de decidir l’estratègia, i la voluntat de continuar fent-ho.