En l’anterior publicació parlàvem de l’estrès femení, el de les mares treballadores, en concret. Però l’estrès no és una condició femenina, sens dubte, sinó que va força més enllà, podent afectar a qualsevol persona i, també, ser una constant en el món laboral.
En moltes ocasions, quan em reuneixo amb la gerència d’una empresa i estem parlant de formacions, tallers o programes per al benestar i apareix l’estrès com un dels mals a gestionar dins l’entorn laboral, sorgeix la pregunta “però, tenir estrès és bo, oi?”. I en aquell moment es crea el triangle.
En el primer costat, s’hi troba l’empresari, el qual, a aquesta pregunta genèrica, reflex de la seva preocupació per conservar els nivells de productivitat (o augmentar-los), s’hi amaga veladament el dubte de: “si la meva plantilla redueix el seu nivell d’estrès, no arribarem a la facturació i el negoci se’n ressentirà”.