Quan ens parlen de resiliència, el dubte ve instantàniament al cap: què és això de la resiliència?
La paraula ens sona, sabem més o menys per on va, però pertany al complex món de les emocions i les expressions que ens fan instintivament pensar en ser conscients d’on i com vivim. I de vegades  això ens fa respecte. Si hem passat per la tristesa o la por com a emocions vitals importants degut a esdeveniments que ens han afectat en primera persona (la mort d’algú estimat, la pèrdua d’un primer amor, la incertesa d’estar sol, la por de no aconseguir una feina,...) llavors volem evitar a tota costa aquest tipus de paraules.

Llegeix més …

En l’anterior publicació parlàvem de l’estrès femení, el de les mares treballadores, en concret. Però l’estrès no és una condició femenina, sens dubte, sinó que va força més enllà, podent afectar a qualsevol persona i, també, ser una constant en el món laboral.
En moltes ocasions, quan em reuneixo amb la gerència d’una empresa i estem parlant de formacions, tallers o programes per al benestar i apareix l’estrès com un dels mals a gestionar dins l’entorn laboral, sorgeix la pregunta “però, tenir estrès és bo, oi?”. I en aquell moment es crea el triangle.
En el primer costat, s’hi troba l’empresari, el qual, a aquesta pregunta genèrica, reflex de la seva preocupació per conservar els nivells de productivitat (o augmentar-los), s’hi amaga veladament el dubte de: “si la meva plantilla redueix el seu nivell d’estrès, no arribarem a la facturació i el negoci se’n ressentirà”.

Llegeix més …

“Si ets dona i treballes, és molt probable que el teu nivell d’estrès sigui molt més alt que el dels els homes que t’envolten.
Si, a més a més, tens fills. Molt possiblement el nivell d’estrès sigui encara uns punts més elevat.
Bàsicament l’estrès és diferent entre homes i dones degut a tres elements: els símptomes, les fonts d’estrès i la pròpia percepció.
Quan sentim estrès, les dones tenim alguns símptomes comuns entre nosaltres que no s’assemblen als que pateixen els homes: tenim mal de caps constants, esgotament físic, esgotament emocional i ansietat. De fet, és possible que varis d’aquests símptomes apareguin per un element comú que acostuma a predominar en l’estrès en femení: la falta de descans. 

Llegeix més …

Felicitat laboral o Benestar organitzacional
La pandèmia ha estat un fet històric molt rellevant que ens ha deixat grans lliçons de les que hem d’aprendre per no repetir errors. I un d’ells és, justament, posar el focus en les persones per part de les organitzacions. I d’això n’han pres bona nota les empreses més innovadores i influents.
En els temps actuals d’imatge a les xarxes, aquestes empreses pretenen generar aquesta bona imatge per a atraure talent, i no dubten a incloure la felicitat laboral d’alguna manera en la seva política interna o en la seva pàgina web, on es poden trobar definicions com aquesta: “La felicitat en el treball es pot definir com l’estat d’ànim positiu dels treballadors en el moment de dur a terme les tasques del seu lloc de treball. És una actitud optimista i proactiva que està estretament relacionada amb el seu benestar dins de l’empresa.”

Llegeix més …

Què és la felicitat laboral?
Ja fa alguns anys que sentim a parlar del concepte de felicitat laboral a les empreses. És un concepte del què se’n parla, però que no ens atrevim a afrontar dins els entorns laborals. 
En un article d’opinió de fa ja un parell de dècades, on s’entrevistava Enrique Rojas, metge i psiquiatre (i pare de Marian Rojas-Estapé, qui continua el llegat com a psiquiatra i autora de llibres com “Com fer que et passin coses bones”), ja en aquells moments parlava de 4 pilars fonamentals de la felicitat: l’amor, l’amistat, la cultura i la feina.

Llegeix més …