PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

Daniel Iborra Fort

Sobre el cost social de la incompetència política

“Una societat que ha abandonat el magisteri dels més savis i experts perquè li semblen seriosos, avorrits i exigents i s’ha deixat seduir pels mediocres perquè són més divertits, atractius i estan més d’acord amb ells, no pot aspirar a tenir una democràcia que estigui, en qualitat, entre les millors”

El camí cap a una democràcia plena era llarg i exigia en la població i en la seva classe política un alt grau de cultura i maduresa política que inicialment no tenien. Per això la situació d’Espanya en els barems internacionals que la situen entre els països de democràcia plena té un gran mèrit.
Els que van dirigir la transició sempre podran justificar que, encara que a trompicons, al final van deixar un país entre les democràcies plenes i que mai havia tingut Espanya tant de progrés i llibertat.

Llegeix més...

Sobre la responsabilitat dels ciutadans, els mitjans i els dirigents polítics a la pandèmia

“A mi sempre em van ensenyar que tenir un periodisme independent, honest i solvent és fonamental per a una democràcia, ja que la informació veraç redueix i evita, els abusos i la incompetència del poder polític”.
A l’anterior gran crisi, poderosos mitjans per a encobrir la responsabilitat dels dirigents, la van repartir a tothom, fins i tot als nostres economistes i va servir “el conte” que era imprevisible i d’origen exterior, perquè gestors interiors eludissin la seva culpa.
Però la falta de crítica va ocasionar que el desastre es prolongués fins a la pressió exterior, amb un cost social enorme.
A Voz Populi, Rubén Arranz ha publicat un article “La gran missió dels mitjans a 2021: no fer-nos sentir culpables de les morts per Covid” en el qual incideix en què “Els noticiaris van oferir una visió distorsionada de la realitat”, perquè a les 15 hores, quan Telecinco va donar pas als serveis informatius, es va dedicar un generós espai als borratxos que havien intentat entrar a la Porta del Sol madrilenya i als qui havien convocat festes en naus de Catalunya i a Màlaga...

Llegeix més...

Per què no eliminem les despeses no essencials per a reduir el dèficit públic, si són enormes?

 

El cost de la deficient gestió de recursos públics és enorme. Compareu el que s’espera recaptar amb els nous impostos i aquestes despeses ineficients i “per a fer política”. L’Institut d’Estudis Econòmics estima que Espanya podria mantenir els seus serveis públics actuals amb un 14% menys de desemborsament públic.
«Per tant, si a Espanya s’aconseguís que l’eficiència de la despesa pública fos similar a la de la mitjana de l’OCDE, podríem aprovisionar els mateixos serveis públics actuals amb un 14% menys de despesa, això és, segons els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, uns 58.000 milions d’euros, i els estalvis podrien ser majors si ens homologuéssim a les millors pràctiques».

Llegeix més...

El control dels preus dels lloguers i les seves conseqüències: el cas de Catalunya

El catedràtic d’Economia de la UE, Oriol Amat, a La Vanguardia, el 21 de juliol passat havia publicat que: “En els millors països, a més, amb cada llei s’aprova la seva memòria econòmica –la inversió pública que li farà realitzable i el seu impacte”.
Per exemple, la llei de dependència està bé; però si no analitzem, abans de legislar, si tenim pressupost per a pagar-la i bastants funcionaris preparats per a aplicar-la...

Llegeix més...

La pandèmia i les prioritats d’una democràcia eficient

No hauríem de perdre aquesta oportunitat per a incorporar en l’agenda política la reforma en profunditat de l’administració... passada la pandèmia, quan els ciutadans surtin de l’UCI, l’Estat hauria de passar pel quiròfan. Manel del Castell, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, en La Vanguardia, “Estat sí, però que funcioni”.

Llegeix més...

Són “més exemplars i democràtics” els polítics actuals o els que van dirigir la transició?

“Els barems internacionals sobre la qualitat de la democràcia són com els de la Lliga, si ets a dalt és que els altres són pitjors.”
En un article publicat, el 18-3-1994, sobre la base de les reflexions d’Octavio Paz sobre els sistemes polítics del tercer món, a Expansión, intentava explicar per què les democràcies tenen graus de qualitat diferents i es podia concloure que el camí cap a una democràcia plena era llarg i exigia a la població un alt grau de cultura i maduresa política i uns dirigents polítics que tinguessin a Dinamarca com a destinació final dels seus projectes, dels quals no caminàvem sobrats, ni en els començaments de la transició ni menys actualment. Per aquest motiu, la situació d’Espanya en els barems internacionals (el britànic Democracy Índex, l’austríac Global Democracy Ranking o l’estatunidenc Freedom in the World), que la situen entre els països de democràcia plena té un gran mèrit.

Llegeix més...

 Ja és a la venda el número 108