“El problema d’un polític no és el que cobra, sinó el mal que fa a la societat quan és un incompetent”

    Les conseqüències del control dels lloguers a Catalunya, les vam tractar en un article que publicàrem, a finals del 2020. Al final d’aquest, vam fer la següent reflexió:
    “És molt important, si volen solucionar els problemes “reals i bàsics” de la societat (no només els electorals dels gestors polítics), avaluar el cost de les lleis i també fer un seguiment dels seus efectes. Perquè, els uns i els altres, recauen sobre els ciutadans.

    El que ens passa era previsible. En la meva “crònica de la pandèmia”, el 20 de desembre de 2020, tinc el següent escrit:
    “Hi ha 3 periòdics que coincideixen en les seves portades, titulars i fins i tot en editorials, El País, La Vanguardia i El Periódico, tots en una línia de defensa ideològica semblant.
    No és casualitat, per tant, que el dia 27 de setembre passat La Vanguardia, en un editorial “El CGPJ i la justícia, sota sospita”, inclou una argumentació semblant: “Tampoc és ociós recordar que el CGPJ en funcions no reflecteix l’actual composició de les Corts Generals, tal com marca la legislació vigent, sinó de l’època en què era president del govern el popular Mariano Rajoy, la qual cosa és sens dubte irregular”.

    La denúncia de la corrupció pels mitjans, completa no selectiva

    En el camí a l’eliminació de la corrupció, ajudaria molt que canviessin radicalment d’actitud els sectors de la informació que han tingut un comportament professional decebedor, sobretot durant el període de la bombolla immobiliària, on va ser l’epicentre de la gran crisi i la corrupció.

    Aquests textos són una selecció del meu llibre Sobre lo que he aprendido escribiendo sobre economía y política al llarg dels meus anys d’escriptor. Espero, en articles futurs, fer una ampliació amb la resta

    * Quin gran país seríem, si triéssim millor als polítics! 
    * Per què ens queixem de la falta de competència de tants dirigents polítics si acceptem el seu nomenament per a exercir funcions en les que no estaven capacitats, sense fer cap crítica?

    “És molt important que els ciutadans tinguin consol i reparació en les grans crisis, però crec que és més eficaç que els gestors públics comptin amb preparació i intel·ligència suficient per a saber gestionar-les i evitar danys tan greus”
     

    El coronavirus va recaure en una Espanya amb greus patologies que expliquen, com en la gran crisi de 2008, que tinguem unes destrosses superiors. Un estat ineficient, una economia amb greus problemes estructurals i una classe política secundada per un influent sector informatiu i intel·lectual tots dos amb greus manques de solvència professional i de falta de compromís no sols en la defensa dels interessos reals de la societat sinó dels principis d’una democràcia plena.

    PER QUÈ NO ELIMINEM LES DESPESES  NO ESSENCIALS PER A REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC, SI SÓN ENORMES? 

    El nostre sistema públic és insostenible.  Cada vegada és major la diferència entre la renda que proporciona el sector productiu i la despesa pública, la qual cosa es tradueix en un increment desbocat del dèficit i del deute de l’estat.

    La solució més ràpida per a aconseguir un equilibri de les finances públiques és la de racionalitzar la despesa pública i eliminar  el balafiament actual.

    Ja és a la venda el número 145


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu