La denúncia de la corrupció pels mitjans, completa no selectiva
En el camí a l’eliminació de la corrupció, ajudaria molt que canviessin radicalment d’actitud els sectors de la informació que han tingut un comportament professional decebedor, sobretot durant el període de la bombolla immobiliària, on va ser l’epicentre de la gran crisi i la corrupció.
En el nostre article sobre el tractament selectiu de la corrupció en els mitjans a Espanya “Por qué cuando había más corrupción que ahora, la gente no lo percibía?” (17-1-2016, Hay Derecho) ens queixem de la falta de rigor informatiu dels mitjans en matèria de corrupció.
Incloem el text que va publicar la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya de juny de 2013 “El color de la corrupción”, de Pablo Rey Mazón, en base a l’estudi de les portades dels principals periòdics espanyols. D’aquesta publicació en fem un petit resum:
“Les portades, són el lloc on els periòdics condensen la informació més important del dia. Les portades de dia següent estan presents en els informatius nocturns de notícies de televisió i ràdio i en les converses de Twitter de matinada. La selecció de notícies i el seu enfocament en portada configuren la seva línia editorial més quasi que la seva línia editorial oficial”.
A través d’aquestes portades s’arriba a la conclusió de les grans diferències que rep la mateixa corrupció i durant idèntic període (del 4 de gener al 8 de febrer de 2013) en els diferents mitjans.
Percentatge de superfície que cada periòdic dedica per partit/institució sobre el total d’articles d’aquest periòdic sobre corrupció durant el període estudiat.
EL PAIS, dedica a la corrupció de mitjana per dia un 23%, amb la següent distribució: un 80% per al PP i la resta es reparteix un 20%. El vermell del PSOE, no apareix per cap costat.
EL MUNDO, li dedica un 43%, al PP un 50%, 20% CiU i al PSOE, un 13%.
ABC, li dedica un 33%, amb un ampli percentatge dedicat al PP però, en la seva major part, per a defensar-lo.
Els periòdics catalans tenen un menor espai per a la corrupció.
LA VANGUARDIA, un 18%, 75% al PP i el 25% repartit entre la resta.
I, EL PERIÓDICO, li dedica a la corrupció un 22%, al PP el 50%, el 30% a CiU i un 5% al PSOE.
La conclusió no pot ser més crítica per als seus companys de professió: “gairebé tots deixen de cobrir o ho fan però, dedicant-los menys espai, els casos dels partits “amics” o més afins. Només un ciutadà ben informat, amb una dieta informativa que inclogui tots els colors, podrà escapar de la visió partidista d’un només periòdic.”
Per a la reducció de la corrupció a Espanya és molt important que la societat prengui consciència que els recursos que aporta a l’Estat són perquè els dirigents públics els gestionin en benefici de la població i per a això, és indispensable que tingui, sobre ells, un permanent control.
Necessitem un sistema seriós de seguiment de la corrupció ja que bastants mitjans, com es pot comprovar en el nostre article, estan contaminats per la política. I el que vol la ciutadania és que acabi tota la corrupció i no, un tros del pastís.
Seria útil comptar amb un instrument que publiqués, anualment, els casos de corrupció detallant les dates en què aquesta es va produir, les denúncies, les persones condemnades i la quantitat defraudada. En comparar-los amb els polítics podríem tenir una idea actualitzada de l’entitat real de la corrupció, de la seva evolució i com es reparteix entre els grups, tant en número com en quantitat global defraudada.
Al final de l’any i en base a això, si ampliem aquest seguiment als mitjans (TV, ràdios...) més seguits i comparem la seva denúncia amb el volum i els colors del pastís, podrem tenir una classificació dels que són més honestos i dels que anteposen els seus interessos polítics a la informació objectiva i així reduirem la manipulació.
Llavors coincidirà la percepció social amb la corrupció actualitzada. I amb això, quedaran retratats els mitjans de la “denúncia selectiva” i els que en aquesta matèria ofereixen una informació veraç i completa al servei dels ciutadans.
