Neix Penedès Econòmic, el mensual d’economia del Penedès i el Garraf

El primer número es va distribuir durant les Fires i Festes de Maig de Vilafranca i el van fullejar destacats consellers del govern català

L’aparició del primer número de Penedès Econòmic, el nou mensual editat pel grup El Cargol Publicacions, va tenir un gran èxit a les Fires i Festes de Maig o dels enamorats de Vilafranca. El nou mitjà va ser molt comentat i felicitat per les autoritats presents a les Fires.
La vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, que va ser l’encarregada d’inaugurar-les oficialment en aquesta edició, va encoratjar-nos per aquesta iniciativa. Tant a la consellera com l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, els va sorprendre gratament i van afirmar que “projectes com aquest són molt necessaris en aquests moments”. Totes les autoritats municipals que acompanyaven la consellera van encoratjar-nos a tirar endavant el projecte. Així mateix, l’aleshores nou director de l’Incavi, Jordi Bort, que ens va oferir la primera entrevista en profundidat des que va accedir al nou càrrec, també va tenir entre les mans el nou mitjà.

 
Patxi Uriz

PE109 l Tot i això, l’Alt Penedès continua sent la comarca més agrària i el Garraf és dels territoris que menys superfície de conreus ha perdut en aquests temps

La demarcació de Barcelona ha viscut els darrers anys una gran pèrdua de terres de conreu. Malgrat que mitjançant una passejada, pot semblar que el territori és un lloc verd, ric en camps de conreu, pastures i boscos; ha patit un gran canvi els darrers seixanta anys.
De fet, segons l’informe d’anàlisi Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona, realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, la demarcació de Barcelona ha perdut el 42% de la seva superfície agrària entre 1956 i 2018.
Això significa que la demarcació ha perdut 120.500 hectàrees de conreu. És a dir, es calcula que anualment es perden unes 2.000 hectàrees aproximadament, xifra que equival a 2.720 camps de futbol.

PE108 l La bretxa salarial entre dones i homes s’ha escurçat 3,8 punts percentuals entre els anys 2014 i 2018, passant del 26% al 22,2%.

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat un augment de les desigualtats, també entre homes i dones en l’àmbit laboral, tot i que la bretxa salarial ha baixat per quart any consecutiu i s’ha escurçat 3,8% punts percentuals entre els anys 2014 i 2018, situant-se en un 22,2% de mitjana. La raó és a les dones els ha afectat més la destrucció de l’ocupació com a conseqüència de la crisi i també han assumit en la majoria d’ocasions la cura dels infants i dels familiars de més edat. Segons l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, del Departament de Treball de la Generalitat, a Catalunya les dones cobren 6.350 euros menys de mitjana a l’any que els homes. Així, el salari mitjà anual masculí es va situar en 28.640 euros, mentre queel femení va ser de 22.290.

PE107 l L’any 2019 es van comercialitzar 100,8 milions d’ampolles de vi, un 5% menys que l’any 2018, però el preu per ampolla va pujar un 1%

Els cellers de totes les Denominacions d’Origen catalanes van facturar 314,9 milions d’euros (MEUR) durant el 2019, un 3% més que quatre anys enrere. És una de les dades que recull i permet comparar la nova eina de consulta estrenada per l’INCAVI, que per primer cop desgrana la producció de tots els cellers catalans des del 2015 fins el 2019.

 

Font: menteelectrica.com

PE106 l Els experts i les associacions de consumidors recomanen revisar la factura elèctrica cada mes i analitzar-la bé per tal d’identificar possibles estalvis

Durant el mes de gener el preu de l’electricitat al mercat majorista ha arribat a màxims històrics, amb un increment d’un 232% respecte la mitjana dels últims 14 anys.

El dia més car va ser el 8 de gener, quan es va arribar als 94,99 euros megavat hora (MWh), coincidint amb el pas del temporal “Filomena”. Es tracta del segon preu més alt de la història, després dels 103,76 euros de l’11 de gener del 2002, fet que ha multiplicat les queixes i les consultes dels clients, tant a les principals operadores del mercat com a les organitzacions de consumidors i usuaris.

PE105 l Experts de la UOC analitzen diversos aspectes que s’han de transformar perquè treballar des de casa sigui beneficiós

La pandèmia de la COVID-19 ha abocat les empreses i els treballadors a fer un canvi d’organització que implica l’aïllament físic de les persones per evitar els contagis. El teletreball s’ha convertit en una necessitat per emergència sanitària i els canvis que implica van més enllà d’endur-se l’ordinador a casa i intercanviar correus electrònics amb els companys des del menjador de casa. Dos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), professors dels Estudis d’Economia i Empresa, Eva Rimbau i Manel Fernández, analitzen els reptes que implica el teletreball en un món postpandèmia des del punt de vista de l’organització, i també pel que fa a les conseqüències psicosocials d’una experiència que ha arribat per quedar-se.