PE107 l L’any 2019 es van comercialitzar 100,8 milions d’ampolles de vi, un 5% menys que l’any 2018, però el preu per ampolla va pujar un 1%

Els cellers de totes les Denominacions d’Origen catalanes van facturar 314,9 milions d’euros (MEUR) durant el 2019, un 3% més que quatre anys enrere. És una de les dades que recull i permet comparar la nova eina de consulta estrenada per l’INCAVI, que per primer cop desgrana la producció de tots els cellers catalans des del 2015 fins el 2019.

 

Font: menteelectrica.com

PE106 l Els experts i les associacions de consumidors recomanen revisar la factura elèctrica cada mes i analitzar-la bé per tal d’identificar possibles estalvis

Durant el mes de gener el preu de l’electricitat al mercat majorista ha arribat a màxims històrics, amb un increment d’un 232% respecte la mitjana dels últims 14 anys.

El dia més car va ser el 8 de gener, quan es va arribar als 94,99 euros megavat hora (MWh), coincidint amb el pas del temporal “Filomena”. Es tracta del segon preu més alt de la història, després dels 103,76 euros de l’11 de gener del 2002, fet que ha multiplicat les queixes i les consultes dels clients, tant a les principals operadores del mercat com a les organitzacions de consumidors i usuaris.

PE105 l Experts de la UOC analitzen diversos aspectes que s’han de transformar perquè treballar des de casa sigui beneficiós

La pandèmia de la COVID-19 ha abocat les empreses i els treballadors a fer un canvi d’organització que implica l’aïllament físic de les persones per evitar els contagis. El teletreball s’ha convertit en una necessitat per emergència sanitària i els canvis que implica van més enllà d’endur-se l’ordinador a casa i intercanviar correus electrònics amb els companys des del menjador de casa. Dos experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), professors dels Estudis d’Economia i Empresa, Eva Rimbau i Manel Fernández, analitzen els reptes que implica el teletreball en un món postpandèmia des del punt de vista de l’organització, i també pel que fa a les conseqüències psicosocials d’una experiència que ha arribat per quedar-se.

PE104 l L’Alt Penedès tanca el tercer trimestre amb 3.166 empreses, 260 menys que l’any anterior, i el Garraf ho fa amb 3.923, perdent-ne també 207 

L’Alt Penedès ha tancat el tercer trimestre del 2020 amb 3.166 empreses, una xifra similar a la del trimestre anterior, però un 7,6% per sota de la del mateix trimestre del 2019. En aquest sentit la recuperació del teixit empresarial després de la forta caiguda del març és gradual i al mateix ritme que la mitjana catalana. En el cas del Garraf ha tancat el tercer trimestre amb 3.923 empreses, un 1,9% més que el trimestre anterior, però encara un 5% per sota respecte al mateix trimestre del 2019. Aquesta és una de les principals conclusions que es recullen a l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball que elaboren conjuntament la Cambra de l’Alt Penedès i la del Garraf i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.

PE103 l El món del comerç de proximitat a Catalunya ha hagut de fer front a la situació provocada per la crisis sanitària que ha afectat a totes les ramificacions del sector

 La crisi sanitària ha afectat a tots els sectors. Des que es va decretar l’estat d’alarma vivim moments d’incertesa derivada de la pandèmia mundial. Tot això també ha afectat al món del comerç, però l’obertura gradual i generalitzada viscuda a partir del mes de juny comença a desvetllar indicadors que demostren que la recuperació està sent diferent en funció del tipus d’activitat.

PE102 l La continuïtat de les plantes de Robert Bosch, Saint Gobain, Alfisa i Marelli al territori perilla principalment per la caiguda de la seva producció

Sembla que la capsa de pandora hagi estat oberta al Gran Penedès i hagi afectat de ple les empreses del territori. Robert Bosch i Saint-Gobain han anunciat la seva voluntat de tancar les seus penedesenques, Alfisa ha aturat la seva producció per acumular diversos impagaments i Marelli (Calsonic Kansei) ha fet fora 27 treballadors de la planta dels Monjos a causa de la disminució de la producció, després del tancament de Nissan.
El lloc de treball de més de 500 treballadors directes perilla però aquesta xifra podria augmentar perquè centenars de treballadors indirectes podrien perdre també la seva feina.
A més, els sindicats d’UGT i CCOO temen que la situació empitjori “amb l’excusa de la pandèmia” i puguin tancar més empreses quan arribin els efectes reals de la crisi sanitària de la Covid-19.