L’esforç familiar per pagar una hipoteca a la vegueria Penedès supera el 20% de la renda

    Pel que fa al lloguer, al Garraf és del 24,8%, al Baix Penedès el 21,1%, i a l’Alt Penedès el 18,3%, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona

    L’accés a l’habitatge exigeix un esforç econòmic cada cop més gran a les famílies. Fa vint anys, una família catalana havia de destinar, de mitjana, el 14,6% dels ingressos per llogar un pis. L’any passat el percentatge va arribar fins el 22,5%.

    Per comarques, les costaneres del centre i del nord de Catalunya tenen el percentatge més elevat. En la compravenda, a la Cerdanya i a la Vall d’Aran és on es destina un percentatge més alt de la renda familiar, un 40%.

     

    El comerç local del Gran Penedès busca la manera de sobreviure als temps actuals

     

    En el cas del lloguer, se situa per damunt del 18% de la renda familiar disponible,  segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona realitzat en el marc dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB).

    L’estudi analitza l’evolució de l’accessibilitat a l’habitatge a Catalunya per territoris i col·lectius socials, segons el nivell de renda, l’edat i la nacionalitat de les llars. 

    L’accessibilitat es mesura en termes de l’esforç econòmic que una llar mitjana ha de realitzar per adquirir o llogar un habitatge a les condicions vigents del mercat. Es tenen en compte dos indicadors. Un, és l’esforç hipotecari, és  a dir, la proporció de la renda familiar disponible bruta (RFDB) que una llar mitjana destina a fer front al pagament del primer any d’hipoteca d’un habitatge tipus de 100 m2. El segon és l’esforç d’accés al lloguer, que és la proporció de la renda familiar disponible bruta que una llar mitjana dedica a fer front al pagament dels 12 primers mesos del lloguer mitjà a les condicions actuals de mercat.

    L’estudi alerta que on més es nota l’esforç familiar és en el mercat de lloguer. A diferència del mercat de compravenda, l’esforç econòmic que una llar mitjana ha de realitzar per accedir al lloguer a Catalunya ha mostrat una tendència creixent i se situa “en màxims històrics des de, com a mínim, l’any 2001”. Tot i que ha empitjorat de manera generalitzada per comarques i municipis, l’accessibilitat al lloguer també es força heterogènia a Catalunya. A tota la costa barcelonina i gironina aquest esforç és més elevat que a les zones d’interior i que a la demarcació de Tarragona, tal i com indica l’estudi. Tanmateix, en el cas de les comarques de la vegueria Penedès, l’esforç és major en les compravendes. 

    A l’Alt Penedès l’esforç familiar per pagar el lloguer és del 18,3%, al Baix Penedès del 21,1%, al Garraf del 24,8% i a l’Anoia el 17%. En el cas de la hipoteca és del 20,5% a l’Alt Penedès, el 25,4% al Baix Penedès, el 37% al Garraf i el 16,7% a l’Anoia.

     

    La problemàtica afecta especialment  les persones vulnerables i la gent jove 

     

    L’accessibilitat al mercat de compravenda no és homogènia al territori català. L’esforç hipotecari és especialment elevat en les zones econòmicament més dinàmiques o bé amb una proporció elevada de turisme residencial i segones residències.

    Per al 20,7% de la població espanyola en règim de lloguer (a preu de mercat), el cost del lloguer els suposava més del 40% de la seva renda disponible l’any 2020. En canvi, aquest percentatge es va situar només al 4,3% per a la població amb habitatge en propietat amb hipoteca. En relació amb la distribució de les llars segons el règim de tinença de l’habitatge principal, el percentatge de llars en lloguer a preu de mercat és relativament baix (23,2% el 2021)a Catalunya, situació que contrasta amb una elevada proporció de llars que tenen un habitatge propi sense càrrega hipotecària (42,2%).

     

    La cambra de comerç de Barcelona demana fer un pacte de país per “combatre aquesta greu problemàtica”

     

    L’estudi també indica que la crisi financera suposa “un punt d’inflexió al mercat de l’habitatge, amb un protagonisme molt més accentuat de les transaccions del lloguer”. Aquest canvi estructural s’explica, en part, “pel fort augment de la precarietat laboral en determinats col·lectius socials a partir del 2008, com ara la població estrangera, les rendes baixes i els joves”.

    Per fer front a la situació, la Cambra de Comerç de Barcelona proposa augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer, però no limitar els preus, com estableix la llei d’habitatge; un major esforç pressupostari destinat a polítiques de despesa social d’habitatge i polítiques per afavorir una menor pressió poblacional als grans nuclis urbans. El president de la Cambra, Josep Santacreu, ha demanat a les administracions que s’uneixin en “un pacte de país” per combatre aquesta greu problemàtica, que afecta sobretot les persones més vulnerables i la gent jove.

    Algunes de les principals conseqüències de l’elevat esforç econòmic que suposa el cost de l’habitatge entre les persones més vulnerables és la major dificultat que tenen per arribar a final de mes. Així, el nivell de carència material a partir de la crisi financera va augmentar més intensament entre les rendes baixes i els joves, dificultant la capacitat d’estalvi d’aquests col·lectius. 

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu