“Estem en plena cultura de l´envàs. El contracte de matrimoni importa més que no pas l’amor, el funeral més que el mort, la roba més que el cos i la missa més que Déu.”

    Es tracta d’una breu reflexió d’Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià (1940-2015), que ens parla de la cultura del consum a la societat d’avui. De la importància que adquireix avui dia l’embolcall davant del que és veritablement essencial.

    Viure en aquesta cultura de l’envàs vol dir que es prioritza l’aparença superficial davant del contingut real. No hem d’oblidar mai que els aspectes més valuosos de la nostra vida no s’haurien de mesurar pel seu embolcall exterior.

    La llegenda explica que el ratpenat una vegada va ser l’au més bella de la Creació. El ratpenat al principi era tal com el coneixem avui. Un dia fred va pujar al cel i va demanar plomes al creador, com havia vist en d’altres animals que volaven. Però el creador no tenia plomes, així que li va recomanar tornar a baixar a la terra i demanar una ploma a cada au. I així ho va fer el ratpenat, això sí, recorrent només a les aus amb plomes més vistoses i de més colors.

    Quan va acabar el seu recorregut, el ratpenat s’havia fet amb un gran nombre de plomes que envoltaven el cos. Conscient de la seva bellesa, volava i volava mostrant-la orgullós a tots els ocells, que paraven el vol per admirar-lo. Agitava les seves ales ara emplomades, aletejant feliç i amb cert aire de prepotència.

    Hi havia una vegada... un granger i la seva esposa que, un dia, van descobrir en un dels nius en què criaven gallines un ou d’or massís. La parella va anar observant que l’au produïa aquest prodigi dia rere dia, obtenint cada dia un ou d’or.

    Reflexionant sobre què era el que feia que la gallina en qüestió tingués aquesta habilitat, van sospitar que aquesta posseïa or al seu interior. Per comprovar-ho i obtenir tot l’or d’una vegada, van matar la gallina i la van obrir, descobrint per sorpresa seva que per dins la prodigiosa au era igual a les altres. 

    El tigre buscava tota mena d’animals per alimentar-se. En una oportunitat va atrapar una guineu.
    La guineu va dir: “Vostè no gosarà menjar-me!. L’emperador del cel em va enviar perquè fos el rei de totes les bèsties. Si em menja avui, violarà el mandat de l’emperador del cel! 

    Si no em creu, jo caminaré endavant i vostè em segueix darrere. Les bèsties en veure’m, no gosaran fugir?”.
    D’acord amb això, el tigre va avançar amb la guineu. Les bèsties en veure’l escapaven. El tigre no sabia que les bèsties el temien i fugien. Creia que temien la guineu.

    Hi havia una vegada,... un conegut mestre; un d’aquells mestres que corren darrere la fama i els agrada acumular més i més deixebles. En una descomunal carpa va reunir diversos centenars de deixebles i seguidors. Es va redreçar sobre si mateix, va imposar la veu i va dir:
    – Estimats meus, escoltin la veu del que sap.
    Es va fer un gran silenci. S’hauria pogut sentir el vol precipitat d’un mosquit.
    - No s’han de relacionar mai amb la dona d’un altre; mai. Tampoc no han de beure mai alcohol, ni alimentar-se amb carn.
    Un dels assistents es va atrevir a preguntar:

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu