Hi havia una vegada... a l’antic Japó un vell samurai ja retirat que es dedicava a ensenyar l’art de la meditació als seus joves alumnes. Malgrat la seva avançada edat, corria la llegenda que encara era capaç de derrotar qualsevol adversari.
Cert dia va aparèixer per allà un guerrer amb fama de ser el millor en el seu gènere. Era conegut per la seva total falta d’escrúpols i per ser un especialista en la tècnica de la provocació. Aquest guerrer esperava que el seu adversari fes el primer moviment i després, amb una intel·ligència privilegiada per captar els errors del contrari, atacava amb una velocitat fulminant. Mai havia perdut un combat.
Sabent de la fama del vell samurai, el va reptar per així augmentar la seva fama d’invencible. El vell va acceptar el repte, i es van veure a la plaça pública amb tots els alumnes i gents del lloc.

- “Mestre, tinc un problema amb el meu fill, aquest em porta les notes de l’escola: una alta qualificació en dibuix i una pèssima qualificació en matemàtiques”
- “Què faràs?”
- “El posaré immediatament a fer classes particulars amb un professor de matemàtiques!”
- “Insensat, posa’l immediatament a fer classes particulars amb un professor de dibuix! Desenvolupa el seu talent. Tots servim per a alguna cosa però no tots servim per el mateix.”
Extraordinari petit relat del polifacètic cineasta, artista, novel·lista filòsof, psicòleg, dibuixant... xilè, Alejandro Jodorowsky.
Un error freqüent en els pares és pretendre que els nostres fills siguin “bons” en tot.

Hi havia una vegada... Un sultà que va somiar que havia perdut totes les seves dents. Al despertar, va fer cridar a un savi perquè interpretés el seu somni.

- “Quina desgràcia, Senyor meu!”, va dir el savi. “Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de vostra Majestat.”

- “Quina insolència! Com t’atreveixes a dir-me semblant cosa? Fora d’aquí!, castigueu-lo!”, va cridar el sultà enfurit.

Més tard, el sultà va consultar a un altre savi i li va explicar el que havia somiat. Aquest, després d’escoltar al sultà amb atenció, li va dir:

Hi havia una vegada... Un rei que va rebre com a obsequi dos petits falcons, i els va lliurar al mestre de falconeria perquè els entrenés.

Passats uns mesos, el mestre va informar al rei, que un dels falcons estava perfectament però que a l’altre no sabia que li passava, no s’havia mogut de la branca on el va deixar des del dia de la seva arribada.

Hi havia una vegada, a l’antiga Xina, un extraordinari pintor de gran fama. A les vigílies de l’any del Gall, un ric comerciant va pensar que li agradaria tenir un quadre que representés un gall, pintat per aquest fabulós artista.
Així que es va traslladar on vivia el pintor i li va oferir una molt generosa suma de diners per la tasca. El vell pintor va accedir immediatament, però va posar com a única condició que havia de tornar un any més tard a buscar la seva pintura. El comerciant es va amargar una mica. Hi havia somiat amb tenir el quadre com més aviat i gaudir-lo durant l’any signat per aquest animal. Però com la fama del pintor era tan gran, va decidir acceptar i va tornar a casa sense protestar.

Hi havia una vegada... Un home pobre que es va trobar en el seu camí a un antic amic. Aquest tenia un poder sobrenatural que li permetia fer miracles. Com l’home pobre es queixava de les dificultats de la seva vida, el seu amic va tocar amb el dit un maó que immediatament es va convertir en or. L’hi va oferir a el pobre, però aquest es va lamentar que això era molt poc. L’amic va tocar un lleó de pedra que es va convertir en un lleó d’or massís i el va agregar al maó d’or. L’amic va insistir que tots dos regals eren poca cosa.