Hi havia una vegada... Un home que vivia en un país on no existien arbres de sàndal que portava temps obsessionat per conèixer aquella preciosa i aromàtica fusta, ja que molta gent li havia explicat meravelles sobre el seu exòtic aroma.
Per satisfer el seu propòsit, va consultar amb el seu mestre, el qual es va limitar a regalar-li un llapis. Una mica decebut, l’home va decidir escriure a tots els seus amics i sol·licitar-los un tros de l’anhelada fusta. Va pensar que algun tindria la bondat d’enviar-li. Així, va començar a escriure cartes i cartes, durant diversos dies, sempre amb el mateix prec: “Si us plau, envieu-me fusta de sàndal”. Va escriure una carta per una, però no obtenia resposta.
No obstant això un dia, de sobte, mentre estava davant el paper, pensatiu, rosegant el llapis amb el qual tantes cartes escrivia, i de sobte va percebre un dolç perfum. Va ser llavors quan es va adonar que sempre l’havia tingut a les mans. El perfum que li embriagava sorgia del cor del seu propi llapis de sàndal.

Hi havia una vegada... Un home que tenia dos fills de signe oposat, un de molt optimista i l’altre molt pessimista. Va seguir el consell d’un amic de donar a cada un per el seu 18è aniversari un obsequi molt diferent: una cosa fabulosa per al pessimista, i una horrible per l’optimista. Potser així s’equilibrarien els estats d’ànim, opinava l’amic.
Arribat el dia, el pare va fer sortir als nois a veure els dos regals que estaven tapats al carrer per uns llençols.
El pessimista va descobrir una potent moto japonesa i va començar a cridar i plorar al seu pare: “Tu el que vols és que em mati!”
L’optimista va destapar un enorme excrement i va començar a ballar, boig d’alegria.
- “Què celebres, idiota?”, Li va preguntar el seu germà.

Hi havia una vegada... a l’antic Japó un vell samurai ja retirat que es dedicava a ensenyar l’art de la meditació als seus joves alumnes. Malgrat la seva avançada edat, corria la llegenda que encara era capaç de derrotar qualsevol adversari.
Cert dia va aparèixer per allà un guerrer amb fama de ser el millor en el seu gènere. Era conegut per la seva total falta d’escrúpols i per ser un especialista en la tècnica de la provocació. Aquest guerrer esperava que el seu adversari fes el primer moviment i després, amb una intel·ligència privilegiada per captar els errors del contrari, atacava amb una velocitat fulminant. Mai havia perdut un combat.
Sabent de la fama del vell samurai, el va reptar per així augmentar la seva fama d’invencible. El vell va acceptar el repte, i es van veure a la plaça pública amb tots els alumnes i gents del lloc.

- “Mestre, tinc un problema amb el meu fill, aquest em porta les notes de l’escola: una alta qualificació en dibuix i una pèssima qualificació en matemàtiques”
- “Què faràs?”
- “El posaré immediatament a fer classes particulars amb un professor de matemàtiques!”
- “Insensat, posa’l immediatament a fer classes particulars amb un professor de dibuix! Desenvolupa el seu talent. Tots servim per a alguna cosa però no tots servim per el mateix.”
Extraordinari petit relat del polifacètic cineasta, artista, novel·lista filòsof, psicòleg, dibuixant... xilè, Alejandro Jodorowsky.
Un error freqüent en els pares és pretendre que els nostres fills siguin “bons” en tot.

Hi havia una vegada... Un sultà que va somiar que havia perdut totes les seves dents. Al despertar, va fer cridar a un savi perquè interpretés el seu somni.

- “Quina desgràcia, Senyor meu!”, va dir el savi. “Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de vostra Majestat.”

- “Quina insolència! Com t’atreveixes a dir-me semblant cosa? Fora d’aquí!, castigueu-lo!”, va cridar el sultà enfurit.

Més tard, el sultà va consultar a un altre savi i li va explicar el que havia somiat. Aquest, després d’escoltar al sultà amb atenció, li va dir:

Hi havia una vegada... Un rei que va rebre com a obsequi dos petits falcons, i els va lliurar al mestre de falconeria perquè els entrenés.

Passats uns mesos, el mestre va informar al rei, que un dels falcons estava perfectament però que a l’altre no sabia que li passava, no s’havia mogut de la branca on el va deixar des del dia de la seva arribada.