PENEDÈS ECONÒMIC

Un estudiant d’arts marcials es va aproximar al seu mestre amb una pregunta:
- “M’agradaria augmentar el meu coneixement de les arts marcials. A més del que vaig aprendre amb vostè, m’agradaria estudiar amb un altre professor per poder aprendre un altre estil. Què pensa de la meva idea?”.

Hi havia una vegada, ... El fill de cert competent home de negocis, que mostrava signes de gran preocupació. Acostumat com estava a detectar problemes, el pare el va convidar a esmorzar per xerrar tot sol i conduir-lo a explicar-li el que li passava. Indagar, que en efecte, les coses no marxaven bé: La seva carrera, el seu treball, les seves relacions, estaven plenes de traves i el jove se sentia acorralat i impotent.
- “No sé com superar els obstacles”, va confessar, “i no per debilitat, puc assegurar-ho. No conec molts més homes durs que jo, i no obstant això sento que retrocedeixo en comptes d’avançar.”

Hi havia una vegada... un savi que va visitar l’infern. Allà, va veure molta gent asseguda al voltant d’una taula ricament servida. Estava plena d’aliments, a qual més apetitós i exquisit. No obstant això, tots els comensals tenien cara d´afamats i el gest demacrat: Havien de menjar amb escuradents; però no podien, perquè eren uns escuradents tan llargs com un rem. Per això, per més que estiraven el braç, mai aconseguien emportar-se res a la boca.
Impressionat, el savi va sortir de l’infern i va pujar al cel. Amb gran sorpresa, va veure que també hi havia una taula plena de comensals i amb menjars semblants. En aquest cas, però, ningú tenia la cara desencaixada; tots els presents lluïen un semblant alegre; respiraven salut i benestar pels quatre costats. I és que, allà, al cel, cadascú es preocupava d’alimentar amb els llargs escuradents aquell que tenia davant.
Llegenda xinesa, sobre l’ajuda mútua, el cooperativisme, el treball en equip, la col·laboració, la simbiosi o, la suma d’esforços...
Aplicat en el sector empresarial, el terme sinergia significa cooperació.

Segons una vella llegenda, un famós guerrer va de visita a la casa d’un mestre Zen. A l’arribar es presenta a aquest, explicant-li de tots els títols i aprenentatges que ha obtingut en anys de sacrificats i llargs estudis.
Després de tan sensata presentació, li explica que ha vingut a veure’l perquè li ensenyi els secrets del coneixement Zen.
Per tota resposta el mestre es limita a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te.
Aparentment distret, sense donar mostres de major preocupació, el mestre aboca te a la tassa del guerrer, i continua abocant te encara després que la tassa és plena.
Consternat, el guerrer li adverteix a el mestre que la tassa ja és plena, i que el te s’escorre per la taula.
El mestre li respon amb tranquil·litat:
- “Exactament senyor. Vostè ja ve amb la tassa plena, com podria vostè aprendre alguna cosa?”
Davant l’expressió incrèdula de el guerrer el mestre va emfatitzar:
- “Tret que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre res”

Un dia es van reunir tots els animals per queixar-se del comportament dels humans ...
- “A mi em roben la meva llet”, va protestar la vaca.
- “I a mi, els meus ous”, va dir la gallina.
- “A mi, em maten per robar-me la meva carn i la meva cansalada”, va protestar, indignat, el porc.
- “I a mi, a mi em persegueixen per robar el meu greix”, va replicar enutjada la balena.
- “Jo tinc una cosa, per la qual, si sabessin com treure-me-la perseguirien sense descans fins robar-me-la”, va afirmar el caragol.
- “Tinc temps”
Petit relat anònim que deixa en evidència la importància del temps.

Hi havia una vegada... Un arquer que va voler caçar la lluna. Nit rere nit, sense descans, va llançar les seves fletxes cap a l’astre. Els veïns van començar a burlar-se’n. Immutable, va seguir llançant les seves fletxes. Mai va caçar la lluna, però es va convertir en el millor arquer del món.
Bonic escrit del polifacètic artista xilè Alejandro Jodorowsky sobre el valor de l´esforç i la conveniència de tenir ideals per donar sentit a les nostres vides.
Reflexionant sobre les seves paraules, arribo a la conclusió que es tracta d’un clar missatge a no renunciar als nostres ideals, metes o aspiracions per grans que siguin, i que elles han d’anar sempre acompanyades d’un esforç extraordinari.