Hi havia una vegada... quatre personatges anomenats TOTS, ALGÚ, QUALSEVOL i NINGÚ.
    Va passar que calia acabar una feina molt important per al dia següent.
    TOTS sabien que ALGÚ ho faria.
    QUALSEVOL podria haver-ho fet, però en realitat NINGÚ ho va fer.
    ALGÚ es va enfadar quan es va assabentar del que havia passat, perquè li hauria correspost fer-ho a TOTS.
    El resultat va ser que TOTS creia que ho faria QUALSEVOL i NINGÚ es va adonar que ALGÚ no ho faria.
    Volen saber com acaba aquesta història?
    ALGÚ va retreure a TOTS perquè en realitat NINGÚ va fer el que hagués pogut fer QUALSEVOL.

    Hi havia una vegada... Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los. Passava els seus dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.
    Un dia, el seu fill de sis anys va envair el seu santuari, decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre costat. Veient que era impossible treure’l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués entretenir-lo. Tot d’una es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa amb el món, just el que necessitava. Amb unes tisores, va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta, hi va lliurar al seu fill dient:

    Hi havia una vegada... un vidu que vivia amb les seves dues filles curioses i intel·ligents.

    Les nenes sempre feien moltes preguntes; alguna d’elles, les sabia respondre, d’altres no.

    Ell pretenia oferir-les-hi la millor educació, per tant, va decidir portar a les nenes de vacances amb un savi que vivia a la part alta d’un turó.

    El savi sempre responia a totes les preguntes sense ni tan sols dubtar.

    Impacients les nenes van decidir inventar una pregunta que ell no sabria respondre.

    Llavors, una d’elles va aparèixer amb una bonica papallona blava que faria servir per enganyar al savi.

    - Què faràs?

    Hi havia una vegada... concretament al segle III abans de Crist, en arribar a la costa fenícia, Alexandre el Gran va haver d’afrontar una de les seves més grans batalles.

    En desembarcar, va comprendre que els soldats enemics superaven en quantitat, tres vegades més gran, el seu gran exèrcit.

    Els seus homes estaven atemorits i no trobaven motivació per afrontar la lluita; havien perdut la fe i es donaven per derrotats. La por havia acabat amb aquells guerrers invencibles.

    Quan Alexandre el Gran va desembarcar a tots els seus homes a la costa enemiga, va donar l’ordre que fossin cremades totes les seves naus.

    Hi havia una vegada...  en una zona d’altes muntanyes, una àguila que ensenyava al seu colomí a volar. Aquells dies d’estiu eren benignes i de cel clar.

    Un dia, arribada la tardor, el cel es va cobrir de densos núvols negres. El colomí, acostumat a veure el cel i el sol, va fer un crit de desesperació. No veia aquell mantell blau cel amb el seu sol resplendent.

    L’àguila, veient això, li va demanar que l’acompanyés. Juntes van remuntar vol en direcció als núvols. Després d’una feixuga travessia, totes dues estaven per sobre dels núvols.

    Hi havia una vegada... Un home que estava posant flors a la tomba d’un parent, quan va veure a un xinès posant un plat d’arròs a la tomba veïna. L’home es va dirigir al xinès, i li va preguntar:

    - ‘Disculpi senyor, però creu vostè que de veritat el difunt es menjarà l’arròs?

    - ‘Si’, va respondre el xinès... ‘Quan el seu vingui a olorar les seves flors.

    Respectar altres costums, és quelcom que ens devem entre persones. Som diferents, actuem diferenciadament, pensem diferent en funció al nostre entorn, educació i cultura. Es tracta simplement... de respectar sempre i quan és clar, no afecti a l’altre.

     Ja és a la venda el número 126

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu