La felicitat

    “En certa ocasió, es van reunir tots els Déus i van decidir crear l’home i la dona, i van planejar fer-ho a imatge i semblança seva.
    Aleshores un d’ells va dir:
    - “Esperin, si els fem a la nostra imatge i semblança, tindran un cos igual al nostre, força i intel·ligència igual a la nostra… hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, ja que, si no és així, estarem creant nous déus. Els hem de treure alguna cosa, però… què els traiem?”
    Després de molt pensar-ne un altre va dir:
    - “Ja sé, els traurem la felicitat! però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai”.
    Va proposar el primer:

    - “Amaguem-la al cim de la muntanya més alta del món”, a la qual cosa immediatament en va reposar un altre:
    - “No, recorda que els vam donar força, alguna vegada algú pot pujar i trobar-la, i si la troba un, ja tots sabran on és”.
    Després en va proposar un altre:
    - “Llavors l’amagarem al fons del mar”, i un altre va contestar:
    - “No, recorda que els vam donar intel·ligència, alguna vegada algú construirà una cantonada per on pugui entrar i baixar i llavors la trobaran”.
    Un més va dir:
    - “Amaguem-la en un planeta llunyà a la Terra”. I li van dir:
    - “No, recorda que els vam donar intel·ligència, i un dia algú construirà una nau on pugui viatjar a altres planetes i la descobrirà, i llavors tots tindran felicitat i seran iguals a nosaltres”.
    L’últim d’ells, que era un Déu que havia estat en silenci, escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres déus, va analitzar en silenci cadascuna i llavors va trencar el silenci i va dir:
    - “Crec saber on posar-la perquè realment mai no la trobin”
    Tots van voltejar sorpresos i van preguntar a l’uníson:
    - “On?”
    - “L’amagarem dins d’ells mateixos… estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai no la trobaran”.
    Tots hi van estar d’acord, i des de llavors ha estat així: l’home es passa la vida buscant la felicitat sense saber què la comporta...”

    Res o poc a afegir a aquest magnífic relat que parla per si mateix i no dóna peu a l’opinió ni cap debat.
    És així. Tant buscar i/o esperar la felicitat i resulta estar dins de cadascun de nosaltres!
    Així de simple a un dels “misteris més complicats” de la nostra existència.

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu