Encara queda bastant lluny la resolució de la situació sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19 i de la crisi econòmica causada per aquesta. Moltes empreses han sobreviscut fins a l’actualitat a força de finançar pèrdues amb deute, a l’espera de temps més propicis. Amb els crèdits ICO l’única cosa que han aconseguit ha estat repartir l’impacte econòmic negatiu entre diversos exercicis, però ni l’han eliminat ni l’han minimitzat.

L’any passat i el poc que portem de 2021 ens han demostrat que això que anomenem crisi, canvi accelerat i reinvenció pot acabar convertint-se, per unes raons o per unes altres, en nostra (veritable) nova normalitat.

La veritat és que el desenvolupament tecnològic, l’avanç de la digitalització, l’aparició de nous nínxols de negoci i noves maneres de comunicar-se i la desaparició gradual d’alguns negocis tradicionals ens mostren que estem en un període de canvis accelerats que no sabem fins quan durés.

En un escenari com aquest és important que els líders empresarials comptin amb una sèrie d’habilitats que els permetin capitanejar les seves naus fent ús tant de l’experiència com de la intuïció i, en qualsevol cas, sense renunciar al que és ja un factor clau en la presa de decisions: l’agilitat.

En aquest article en repassaré algunes de les quals, des del meu punt de vista, considero les principals habilitats que tot líder ha de tenir en l’actualitat.

Sempre m’he considerat un liberal econòmic fins i tot quan aquesta etiqueta, torna a ocórrer una mica ara, ha tingut mala premsa.

Ser liberal no significa creure a cegues en el lliure mercat o tenir una fe absoluta en què aquest s’autocorregeix només, és més aviat postular que, amb totes les seves deficiències i inevitables àrees de millora, l’economia de lliure mercat és la que ha garantit els majors anys de prosperitat i pau a occident.

Remarco això de pau, perquè a vegades s’oblida.