PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

Jordi Solé Tuyà

La situació actual de les empreses amb la pandèmica de la Covid-19

Encara queda bastant lluny la resolució de la situació sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19 i de la crisi econòmica causada per aquesta. Moltes empreses han sobreviscut fins a l’actualitat a força de finançar pèrdues amb deute, a l’espera de temps més propicis. Amb els crèdits ICO l’única cosa que han aconseguit ha estat repartir l’impacte econòmic negatiu entre diversos exercicis, però ni l’han eliminat ni l’han minimitzat.

Altres empreses s’han vist obligades pels seus bancs a substituir el finançament de circulant per préstecs tradicionals, que cal anar retornant. Això, sens dubte, perjudicarà la seva liquiditat en pocs mesos. A més, la participació de l’ICO com tercer intervinent en aquests préstecs restarà flexibilitat a les empreses davant hipotètiques renegociacions futures amb els bancs.

A tot això, cal sumar que, encara que l’ICO avali fins al 80% dels préstecs, els bancs es continuen mostrant poc inclinats a concedir préstecs a empreses en les quals ja no tinguessin una inversió prèvia “atrapada”, és a dir, amb les quals ja no estiguessin compromesos i els interessos de la qual concordin perquè van en benefici de les finances del banc. Això fa que, com ja pronosticàvemal començament de la pandèmia, estiguem observant cada vegada més problemes de les pimes per a accedir a finançament, especialment, al finançament tradicional: a través dels bancs. Les raons són variades.

Acumulen un sobrendeudamiento per haver captat aquests préstecs ICO, la devolució del qual té difícil encaix amb generació de cash-flow que se’ls intueix a les empreses per als pròxims anys posteriors a la pandèmia.

Perquè algunes d’aquestes empreses ja presenten incidències en registres de morositat (Rai, Asnef, Cirbe, etc.).

Perquè algunes també presenten deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social en període executiu. El que els fa difícil accedir a ajudes públiques i, a més, posa de manifest una tensió extrema de la situació de la tresoreria.

Si sumem a això l’esperada concentració bancària, que dificultarà a les empreses accedir a finançament a l’haver menys competència entre bancs i, d’altra banda, un esperable esgotament dels avals de l’ICO, hem de concloure que hi haurà una important escassetat de liquiditat en el mercat.

 

Adaptar l’empresa a l’actual escenari

Amb l’escenari plantejat en l’apartat anterior cap empresa seriosa pot donar-se per no avisada o practicar la política d’obviar els problemes. És necessari que moltes pimes, si no volen convertir-se en empreses zombis, reaccionin i s’adaptin ja a aquest escenari, que no és el futur, sinó el present.

Alguns dels passos necessaris i indiscutibles que aconsellem donar a les pimes que desitgin garantir un futur a la seva companyia són els següents.

 

Redimensionar l’empresa a la demanda del mercat a cada moment

Això exigeix estructures flexibles, tant de personal com d’un altre tipus. Per exemple, en la situació actual el règim de propietat sobre oficines o locals pesarà sobre els comptes de les empreses, que tindran molt difícil desfer-se a bon preu d’aquests actius que, a més, poden estar sobredimensionats. Reconduir aquestes oficines pròpies cap a espais de coworking que garanteixin una altra font d’ingrés a les pimes pot ser una solució ràpida que, a més, ens garanteixi que disposem d’espai per a créixer en el futur i que no perdem la inversió realitzada en el passat amb el pagament d’una hipoteca.

De la mateixa manera, les plantilles han de ser el més flexibles possibles. Les pimes han de tenir una cartera de col·laboradors experts i fiables amb els quals comptar en el cas que creixi la demanda, però que no suposin un desemborsament fix en nòmines quan aquesta demanda està més baixa.

El control de les despeses supèrflues és també fonamental en aquest sentit, havent d’equilibrar molt bé, especialment, la necessitat de continuar guanyant clients amb la inversió en campanyes comercials o en personal comercial. El mesurament del ROI de cada campanya és, ara més que mai, clau.

 

És necessari que moltes pimes, si no volen convertir-se en empreses zombis, REACCIONIN I S’ADAPTIN JA A AQUEST ESCENARI

 

Estar preparats per al futur

Cal preparar a l’empresa per a quan es vagi normalitzant la situació sanitària i es recuperi l’activitat. No sabem de quant serà el rebot del PIB, però l’estalvi de les famílies espanyoles –en un escenari en què, a més, els bancs no retribueixen aquest estalvi amb interessos− està en una bona situació i pot augurar un auge del consum com a la situació sanitària es normalitzi.

Si és així, el rebot del PIB pot ser important i les empreses han d’estar preparades per a créixer amb ell i fer front a l’auge de la demanda. En aquest sentit, la flexibilitat que assenyalàvem en l’apartat anterior és clau. Però també ho és el comptar amb un pla per a quan aquest moment arribi. Això implica des de tota la liquiditat possible per a destinar-la a noves contractacions, campanyes de màrqueting i comunicació, presència en esdeveniments, etc., fins a convenis signats amb proveïdors i partners que ens permetin donar una resposta ràpida a un augment de la demanda, sense que perdem temps quan ja el vent ens vingui de popa a buscar aquests acords (el que ens pot fer perdre clients per no ser ràpids en la presentació de pressupostos, propostes, etc.).

 

Reestructurar l’empresa per a obtenir viabilitat

Ja hem parlat en el passat, amb detall, de com i per què restructurar una empresa pot ser la seva salvació.

Avui vull destacar que una reestructuració és necessària quan l’empresa ha deixat de ser competitiva i la seva viabilitat corre veritable risc. Llavors, no cal perdre ni un segon a reorientar la companyia cap a nous objectius i amb nous processos (i a vegades nou finançament), aprofitant aquells béns, tangibles o intangibles, que puguin ser encara valuosos per al nou negoci. Per exemple i molt comunament, una marca molt ben posicionada en el mercat o ben valorada pels clients.

Això permetrà a la companyia mantenir-se a flotació fins que pugui tornar, si ho desitja, al seu àmbit principal d’actuació. A més, presenta altres beneficis com:

l Facilitar una venda beneficiosa.

l Ajudar a rebaixar costos i despeses.

l Permetre una major agilitat en la presa de decisions.

 

L’adaptació de les retribucions

Un aspecte molt important és el de les retribucions. En una situació com l’actual, el capital humà ha d’alinear la seva retribució amb la rendibilitat de l’empresa i tots dos (treballadors i empresa) han de configurar una simbiosi que els permeti, a tots dos, rendibilitzar la seva relació. Cal convèncer a l’equip humà que, si l’empresa no és viable, perdran els seus llocs de treball en un moment en el qual el mercat laboral està estancat i les prestacions governamentals per desocupació compromeses pel deute públic.

Les solucions creatives són fonamentals referent a això. Des d’empreses que deixin als seus empleats, a canvi d’un percentatge dels seus salaris, entrar en el seu accionariat i en la seva adreça –comprometent-los així més estretament amb el projecte−, fins a renegociacions que passin part del salari a un variable per objectius disminuint la part de nòmina que suposa un salari fix.

Aquesta simbiosi és, en tot cas, bàsica per a la supervivència de les empreses en un moment d’escassa liquiditat i en el qual els salaris improductius poden suposar una gran rèmora per a la competitivitat.

 

Cada vegada serà més interessant disposar de fonts de finançament fora del circuit bancari i d’entitats que no siguin declarants a la cirbe 

 

La importància de millorar la gestió financera per a sobreviure

Un aspecte clau i que per això desitjo destacar sobre els altres és el de la gestió financera. Com hem assenyalat a l’inici d’aquest article esperem un futur pròxim amb molt poca liquiditat. Abans això, què poden fer les empreses?

No han d’esperar que els fons del pla europeu Next Generation aportin liquiditat a les empreses. Aquests fons es destinaran a finançar inversions. No serviran per a mantenir empreses ja compromeses financerament.

No hem d’especular sobre el que passarà o sobre el que deixarà de passar. Cal ser àgils i executius. Hem de capturar la màxima liquiditat possible perquè disposar d’elles serà un factor diferencial a l’hora de competir durant els pròxims mesos. Literalment, el factor que pot marcar la diferència entre la viabilitat i resistència d’una empresa i la seva desaparició. Serà clau, per exemple, en les negociacions client / proveïdor ja que qui de tots dos disposi d’una major liquiditat podrà capturar un major marge d’aquestes negociacions. Igualment, una major liquiditat pot ser clau per a captar, a molt baix cost, actius molt importants: des de maquinària fins a empreses, estocs, proveïdors…

Per a preservar la liquiditat cal preservar el deute. Per a això és fonamental retardar al màxim la seva devolució utilitzant totes les vies al nostre abast. A més, hem de tractar de mantenir obertes totes les línies de finançament bancari de circulant. Per a això hem d’acaronar molt tota l’operativa bancària per a mantenir la confiança dels bancs i també hem d’evitar incidències en registres de morosos o mantenir deutes amb les administracions públiques. Però sobretot hem de cuidar el nostre estatus financer per a complaure i sortejar a l’algorisme de la banca que, com ja hem dit en ocasions anteriors, és de qui depèn ara mateix el futur de moltes empreses. Per a això hem d’aplicar els criteris comptables més adequats perquè els nostres estats financers mostrin les millors ràtios.

Finalment, cada vegada serà més interessant disposar de fonts de finançament fora del circuit bancari i d’entitats que no siguin declarants a la CIRBE. En alguns casos, es tractarà d’entitats que, a més, exigiran participar en la gestió de l’empresa.

Conclusió

La situació en els pròxims mesos serà complicada per a moltes empreses, de manera especial per a les pimes. La captació de liquiditat serà important, però hi ha altres aspectes que també hem de tenir en compte.

Hem de contemplar sol escenaris realistes, no perdre el temps amb futurs improbables on una sèrie de casualitats millora els nostres resultats. Hem de substituir la planificació per una gestió dinàmica i eficient, que ens permeti ser més executius, sense atendre en excés a la lletra dels plans, que la realitat pot deixar en paper mullat d’un dia per a un altre.

A més, hem de ser molt conscients que cada empresa està sola en aquesta lluita. Que ningú salvarà a ningú. És fonamental mantenir el cap fred i no exigir-nos fer miracles en una situació econòmica tan complexa com confusa, que canvia en molt poques hores i sobre la que és difícil aconseguir alguna certitud a uns mesos vista.

Finalment, malgrat la pressió a la qual estiguem sotmesos –i tots estarem sotmesos a molta en els pròxims mesos− és fonamental no perdre l’ètica en la presa de decisions.

0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 108