PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Eric Enguita Albet

Autoconsum solar en les empreses

Encara no entenc com no veig més i més plaques fotovoltaiques als sostres dels nostres cellers i empreses. Tot el que sigui solar és una inversió de les que generen pocs dubtes; en general surten uns ROI de 5 anys.
Us ho dic per experiència: al nostre petit celler, ARTCAVA, acabem d’invertir uns 30K € en una mini planta d’autoconsum que genera gairebé 14,28kWp, fet que significa que d’abril a octubre el 100% de l’energia serà produïda per la nostra pròpia instal·lació, la meitat de l’any, la resta ens suposa més del 50% d’estalvi en la factura. A part, l’energia la comprem a una distribuïdora certificada d’energia verda que, per tant, el 100% de l’energia que consumim és verda.

Llegeix més...

Viver de celleristes al Penedès

Llegeixo aquests dies sobre la voluntat del Consell Comarcal, amb la DO Penedès, la fundació VITEC i l’Ajuntament de Vilafranca, de dur a terme la planificació d’un viver de celleristes. Me n’alegro, ho celebro i hi dono suport infinitament.
Hi ha exemples propers a la veïna DO Conca de Barberà, específicament a Barberà de la Conca des del 2007, com també fa temps que sento a dir que aquest viver seria a l’escola Espiells, ja ho sentia quan jo hi estudiava!

Llegeix més...

El “procés històric” i el Cava

Es podrien escriure articles i més articles sobre la conjuntura actual del sector del Cava al Penedès, i tothom o ningú tindria la raó, el problema ve de lluny i la solució vindrà en molt de temps, voler pensar que ho solucionarem aviat és una utopia.
Si ens anem als orígens del consell Regulador del Cava, entre finals dels 80 i principis dels 90, trobarem el primer gran problema. En les negociacions fundacionals molts viticultors, elaboradors, van acceptar l’obertura del consell a altres regions espanyoles, poder per por de tenir prou raïm, o poder per pressions polítiques, però definitivament aquest fet ens ha portar a dues coses:
Als meus alumnes de món del vi, els hi ensenyo que una DO uneix un producte amb certes característiques amb un territori concret (i concret em refereixo a clima, sòl i cultura), algú m’explica en que s’assembla Almendralejo amb Sant Sadurní? Per molt que diguin, la DOP CAVA, NO és una DO, fàcil i irrefutable.

Llegeix més...

L’alineació de Marx

Karl Marx, (filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany i pare teòric del socialisme marxista i del comunisme), deia que quan una democràcia no és plena, se’n diu democràcia limitada, ja que la representació del poble no es real.
Hi ha diversos politòlegs que refermen que no es pot deixar elegir a la gent perquè és bruta, ignorant i com una massa, i que està esgotada per a decidir per si mateixa. Per això teoritzaven sobre una democràcia limitada. Aquesta visió tan pessimista és la que vertebra la nostra democràcia. Tenim una democràcia limitada en què el votant delega a una tecnocràcia.

Llegeix més...

El final del cava est arrivé!

Fa uns pocs mesos tenia certa esperança amb la marca CAVA... el relleu al capdavant del Consell Regulador, l’aparició de Corpinnat com a revulsiu, el xiuxiueig que escoltava al bar d’Avinyonet... però tot s’ha esfumat. Els més enòfils entendreu el títol de l’article.
“Esperpèntic” és l’únic adjectiu que se m’acudeix per descriure la presentació dels números del CR CAVA de fa pocs dies. Es veia com el seu president s’empassava cada una de les dades que donava, es deuen pensar que els del sector som els pagesos d’“antes”, i s’equivoquen, comença a haver gent molt preparada tant a la vinya com als cellers, i el Sr. Pagés ho sap. Per això semblava que estigués donant les dades en veu petita. Exposar només les bones dades, és com aquell que li assenyales amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna. A mi no em colen més tonteries.

Llegeix més...