Per què es produeixen problemes de subministrament a tot el món?
Els problemes de subministrament estan afectant tot el planeta i llastrant la recuperació econòmica després de la pandèmia. Són múltiples els sectors afectats per pujades de preus i retards al lliurament. També són causa de preocupació a moltes empreses i al cap i la fi a moltes famílies. Però per què està passant això. Què ha passat perquè tot el planeta estigui afectat per aquest problema?
No feia falta arribar aquest punt de la pandèmia per donar-nos compte que tenim un problema amb la gran majoria dels crèdits i préstecs ICO. Segurament no ha estat el model més adequat per aturar el cop que ens va produir la pandèmia, però segurament va ser l’única i ràpida manera d’instrumentar una ajuda en temps rècord.
Va ser el 2004 quan em vaig donar d’alta com a treballador autònom, segons la meva vida laboral, el nombre total de dies comptables per a les prestacions de la Seguretat Social és de: 6.674 dies, que equival a 18 anys, 3 mesos i 10 dies, i en cadascun d’aquests dies sempre he hagut de llindar amb el risc.
La pandèmia de la COVID-19 ha deixat palès que esdeveniments als quals assignem una baixa probabilitat d’ocurrència, però amb un elevat impacte es poden acabar materialitzant. En les pròximes dècades, aquests fenòmens, coneguts com a cignes negres, poden tornar-se cada vegada més freqüents i fins i tot canviar de color: les greus conseqüències del canvi climàtic poden arribar a provocar cignes verds, sobretot si no es gestiona adequadament la transició cap a un model econòmic sostenible. En aquest article no pretenc més que posar sobre la taula els efectes d’una transició climàtica ordenada als d’una transició climàtica desordenada.
És curiós com una pandèmia global, ens apropa al món més local, de la fugida de les ciutats amb l’augment de sol·licituds immobiliàries en zones més rurals, al redescobriment nosaltres mateixos d’espais exteriors de cases, masies i cellers, amb l’augment dels winebar i altres elements estil pop-up que veurem aquest estiu que arriba.
Urbanites que fugen de la Covid-19 cap al món rural ha estat i serà un constant degoteig, centenars de sol·licituds, tant de gent de Vilafranca que busca opcions més rurals, com ara Moja, Olèrdola, com gent de Barcelona que busca refugi a Vilafranca, un moviment natural i que busca que el teletreball s’instal·li també de forma ineludible en moltes llars. Un treball remot forçat que ha obert les portes a una nova manera d’entendre el món laboral, més deslocalitzat, demostrant que, en moltes ocasions, la presència física no era tan necessària per dur a terme les tasques. Fins i tot fonts immobiliàries apunten que ha pujat la recerca d’habitatges en entorns no urbans i en extraradis de grans ciutats.
«L’economia, estúpid» (the economy, stupid), va ser una frase molt utilitzada en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill Clinton el 1992 contra George HW Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats Units. Després la frase es va popularitzar com «és l’economia, estúpid» i l’estructura de la mateixa ha estat utilitzada per destacar els més diversos aspectes que es consideren essencials... parlem de turisme.
| Ja és a la venda el número 134 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu