Es podrien escriure articles i més articles sobre la conjuntura actual del sector del Cava al Penedès, i tothom o ningú tindria la raó, el problema ve de lluny i la solució vindrà en molt de temps, voler pensar que ho solucionarem aviat és una utopia.
    Si ens anem als orígens del consell Regulador del Cava, entre finals dels 80 i principis dels 90, trobarem el primer gran problema. En les negociacions fundacionals molts viticultors, elaboradors, van acceptar l’obertura del consell a altres regions espanyoles, poder per por de tenir prou raïm, o poder per pressions polítiques, però definitivament aquest fet ens ha portar a dues coses:
    Als meus alumnes de món del vi, els hi ensenyo que una DO uneix un producte amb certes característiques amb un territori concret (i concret em refereixo a clima, sòl i cultura), algú m’explica en que s’assembla Almendralejo amb Sant Sadurní? Per molt que diguin, la DOP CAVA, NO és una DO, fàcil i irrefutable.

    Karl Marx, (filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany i pare teòric del socialisme marxista i del comunisme), deia que quan una democràcia no és plena, se’n diu democràcia limitada, ja que la representació del poble no es real.
    Hi ha diversos politòlegs que refermen que no es pot deixar elegir a la gent perquè és bruta, ignorant i com una massa, i que està esgotada per a decidir per si mateixa. Per això teoritzaven sobre una democràcia limitada. Aquesta visió tan pessimista és la que vertebra la nostra democràcia. Tenim una democràcia limitada en què el votant delega a una tecnocràcia.

    Fa uns pocs mesos tenia certa esperança amb la marca CAVA... el relleu al capdavant del Consell Regulador, l’aparició de Corpinnat com a revulsiu, el xiuxiueig que escoltava al bar d’Avinyonet... però tot s’ha esfumat. Els més enòfils entendreu el títol de l’article.
    “Esperpèntic” és l’únic adjectiu que se m’acudeix per descriure la presentació dels números del CR CAVA de fa pocs dies. Es veia com el seu president s’empassava cada una de les dades que donava, es deuen pensar que els del sector som els pagesos d’“antes”, i s’equivoquen, comença a haver gent molt preparada tant a la vinya com als cellers, i el Sr. Pagés ho sap. Per això semblava que estigués donant les dades en veu petita. Exposar només les bones dades, és com aquell que li assenyales amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna. A mi no em colen més tonteries.

    Bé, després del cicle electoral que ja ha succeït, sobretot per la part municipal, toca l’hora de ser valents envers el turisme a les nostres contrades. Valents i disruptius és el que cal ser, ja que portem anys intentant donar-li voltes al desenvolupament local o comarcal del turisme.
    Cal aprofitar les recents eleccions i el moment actual que ens trobem per fer un cop de puny sobre la taula, posar al davant del desenvolupament turístic a gent formada i amb coneixements o experiència, i si cal, en mans d’experts i consultors. Crec que encara no som conscients com a territori, si que ho sóc a nivell personal, del futur prometedor que tenim al davant, ja que tot i portar anys en això, encara no hem fet res.

    Al Penedès si traguéssim la producció i les vinyes emparades a la DOP CAVA, ens quedaríem molt a prop de la zona de descens a segona divisió. Si les autoritats locals del Penedès defensen amb bon criteri el paisatge i l’economia vitícola com a mur en front la pressió urbanística, han de defensar també el CAVA, si ens quedéssim només amb el paraigües de la DO Penedès, seriem més petits que la Terra Alta, amb centenars d’aerogeneradors i una degradació del paisatge.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu