Es podrien escriure articles i més articles sobre la conjuntura actual del sector del Cava al Penedès, i tothom o ningú tindria la raó, el problema ve de lluny i la solució vindrà en molt de temps, voler pensar que ho solucionarem aviat és una utopia.
Si ens anem als orígens del consell Regulador del Cava, entre finals dels 80 i principis dels 90, trobarem el primer gran problema. En les negociacions fundacionals molts viticultors, elaboradors, van acceptar l’obertura del consell a altres regions espanyoles, poder per por de tenir prou raïm, o poder per pressions polítiques, però definitivament aquest fet ens ha portar a dues coses:
Als meus alumnes de món del vi, els hi ensenyo que una DO uneix un producte amb certes característiques amb un territori concret (i concret em refereixo a clima, sòl i cultura), algú m’explica en que s’assembla Almendralejo amb Sant Sadurní? Per molt que diguin, la DOP CAVA, NO és una DO, fàcil i irrefutable.
I el segon problema, excedent de raïm a dia d’avui, i massa facilitat de trobar-ne anys enrere per poder tenir un creixement exagerat d’una DO (DOP CAVA) massa jove i liderada exclusivament per gran grups, vet aquí el catalitzador del problema actual. Qualsevol estudiant de primer d’ADE, veuria que un sector amb marges tan i tan justos, un petit refredat farà sorgir una grip, i així estem ara.
Cal també recordar que van ser aquests mateixos grans grups, fins i tot abans de la creació del Cava com a marca, que van oferir durant anys preus molt elevats del raïm a petits pagesos, que van deixar de fer vi a casa, ja que l’oferta del preu de raïm era massa temptadora, però tot just després de tancar els petits cellers familiars, els grans van baixar el preu dràsticament, enfonsant als petits viticultors.
I segurament haurem de tornar al Penedès que va ser fa molts anys, petits viticultors fent petites joies de vi a casa, cellers i experiències compartides, i un riquesa de vins excepcional! Joves agricultors, l’única sortida és la llibertat de fer-vos vosaltres mateixos el vi.
Respecte la marca CAVA, i tal i com el procés català, o cremem les naus, o el canvi serà lentíssim, però ni els catalans ni els pagesos en sabem de grans revoltes a la francesa, som massa pacífics, som massa bona gent. Temps al temps, no com a amenaça, sinó com a resignació.
