En el món professional actual convivim amb persones que ofereixen serveis des de qualsevol punt del planeta. Ja no ens sorprèn. Però l’altre dia em vaig trobar amb una situació que em va fer rumiar: un professional que viu aquí, treballa aquí i es mou en els mateixos cercles que nosaltres… però factura a través d’una empresa als Estats Units. 
No parlo de grans corporacions ni d’influencers que se’n van a Andorra i acaben als titulars. Parlo de gent anònima que, de sobte, apareixen amb una LLC a Delaware com si fos la cosa més natural del món. I aquí és on em va sorgir el dubte que encara em ronda: és moralment correcte contractar els serveis d’algú que comparteix mercat amb tu però decideix no compartir les mateixes regles del joc? 

Llegeix més …

Les intel·ligències artificials estan transformant el món. Ens diuen que són el futur, que augmenten la productivitat, que ens alleugeriran les tasques tedioses i que crearan noves oportunitats. 
No obstant això, emergeix una paradoxa inquietant: per una banda, per crear aquestes IAs hi ha persones que treballen avui dia en condicions que recorden el passat més fosc i, per l’altra, llegim que la intel·ligència artificial ens deixarà sense feina. 
A Silicon Valley hi ha empreses que demanen als seus empleats treballar 14 hores diàries, de dilluns a dissabte, per desenvolupar-la més ràpidament que la competència. 

Llegeix més …

Les IAs, a diferència de nosaltres, no dormen, no tenen horari ni prenen cafè, però sí que tenen una cosa en comú amb nosaltres: aprenen. I ho fan constantment. A partir de dades, contextos, patrons i errors. 
Així com les IAs aprenen a suggerir-nos el millor hotel o el regal perfecte, nosaltres també podem entrenar-nos per prendre millors decisions. No cal viure al núvol: n’hi ha prou amb afinar la lògica, observar millor les dades i aplicar pensament estratègic. 
Les IAs no tenen intuïció, però tenen molta, molta, molta memòria. 

Llegeix més …

Els cursos subvencionats són una gran oportunitat per millorar les competències professionals sense cost per a l’alumnat. La qüestió és que estan destinats majoritàriament a persones treballadores però la realitat és que el sistema sovint no funciona. 
Per una banda, molts cursos es fan al matí, quan les persones que treballen no poden absentar-se de la feina. Les empreses, tot i els beneficis clars d’una plantilla més formada i productiva, no sempre faciliten aquesta conciliació. Per altra banda, les places per a persones en situació d’atur són limitades, i sovint no s’amplien, per por que aquestes persones trobin feina i abandonin el curs. El resultat: places buides i recursos desaprofitats. 

Llegeix més …

Vivim temps curiosos. Temps en què molta gent, vagi on vagi, espera trobar una extensió del seu món personal. Ho vam veure amb els endolls a les cafeteries, on hi ha gent que pràcticament hi viu, i ara... amb la música als taxis. 
Fa poc vaig tenir una conversa reveladora amb un taxista. Em va explicar que cada cop més passatgers li demanen que posi la seva música fins i tot si el trajecte dura cinc minuts mal comptats. I no només això: també li “demanen”, per no dir que exigeixen, que pugi el volum. El cotxe no és seu, el conductor tampoc, però el client -naturalment- vol el seu món a mida. 

Llegeix més …

Ens trobem a l’època daurada de la formació. Mai hi havia hagut tantes ofertes ni tantes modalitats: píndoles formatives a les xarxes socials, formacions caríssimes amb promeses grandiloqüents, cursos subvencionats, gratuïts, per subscripció... Però, davant d’aquesta abundància, molts s’enfronten a la paradoxa de l’elecció: quin curs val realment la pena? 
Les formacions de pagament, especialment a l’entorn digital, han esdevingut un producte més de consum ràpid. Amb titulars com “Aprèn el que sigui en només 7 dies”, alguns cursos es venen més per l’embolcall que pel contingut. 

Llegeix més …