María Lobato

    En articles anteriors he descrit la Marca Personal com una “eina” que s’ha de desenvolupar per a potenciar les qualitats que defineixen a un professional i que el diferencien dels seus competidors.
    Parlant estrictament del concepte de Marca Personal hi ha definicions de tot tipus, però és bàsicament dins l’àmbit laboral on es permet a una persona diferenciar-se de la competència, partint d’una construcció adequada de marca, inspirant confiança, aportant experiència, etc.
    Però què passa quan una marca personal es converteix en una marca professional que distingeix un producte i/o servei dins del mercat? Què passa quan una marca personal es converteix en un imperi? Pensem en Ferrari, Versace, Christian Dior o Balenciaga. Deixa de perdre la seva essència?

    No ens adonem, però en el nostre dia a dia confiem en algunes persones. Heu pensat alguna vegada per què costa tant canviar de perruqueria? O per què ens posem de malhumor quan el nostre metge de capçalera no hi és? O fins hi tot, per què no sabem on anar, quan la nostra carnisseria és tancada per vacances?
    Això és degut a la generació d’un vincle de confiança. No dubtem de les capacitats d’aquests professionals per a deixar-nos assessorar, cadascun en el seu àmbit, i ens sentim perduts quan no hi són. Per què? Perquè han estat capaços de generar confiança, cultivar-la i, sobretot, s’han esforçat per mantenir-la.

    Aquest article serà diferent. Durant aquests mesos s’han plantejat casos hipotètics, casos reals i s’han comentat algunes notícies d’actualitat relacionades sempre amb la Propietat Industrial i Intel·lectual, però en aquest últim article de l’any, reflexionem.
    El temps de Nadal convida a pensar sobre la situació personal, familiar, laboral i també a nivell empresarial. En l’àmbit de la Propietat Industrial és important que:

    En articles anteriors s’ha posat de manifest que les marques, patents, dissenys i altres drets de Propietat Industrial són “creacions” que no es poden tocar, però que es tracten com autèntics drets de propietat, és a dir, es poden comprar, vendre, heretar, llicenciar o hipotecar com qualsevol altre bé físic (pis, terreny, cotxe). En definitiva són tractats com actius intangibles dins de la comptabilitat de l’empresa ja que són avaluables  econòmicament i aporten valor afegit.

    “Renovar-se o morir” és una frase que no passa de moda i és aplicable a totes les èpoques de canvis significatius, tant a la societat com a la indústria.
    La setmana passada vaig assistir al 9è Congrés de Dones d’Empresa de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) on es va reclamar més presència de les dones en entorns tecnològics i per això la ponència central va ser exposada per la Sra. Neema Balolebwami Nelly, experta en Intel·ligència Artificial (IA) i que està activament involucrada en la lluita contra la desigualtat de gènere de dades que alimenten la IA.

    Que aixequi la mà qui aquestes vacances s’hagi aturat a mirar a una parada del mercat o del passeig de la platja plena de productes “de marca”.
    Que aixequi la mà qui s’hagi comprat una motxilla, unes ulleres, unes sabatilles o una samarreta “de marca” a aquestes parades.
    Malauradament la venda de productes falsificats va en augment i és una forta amenaça per al desenvolupament i innovació de les empreses. Està clar que són productes que atrauen cada vegada més al públic i sobretot als joves que no tenen un pressupost de 120 euros per gastar-se en unes sabatilles però si 20 euros per unes “quasi idèntiques”.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu