PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Isidre Also Torrents

Dues comarques i un mateix punt de fuga

 

En aquest i altres mitjans de la rodalia es prodiguen les reflexions sobre el veïnatge i la interrelació entre l’Alt Penedès i el Garraf; d’allò que hauria de ser i no és i d’allò que és i no hauria de ser. I així la sonsònia de sempre.
En un periòdic de l’anomenada premsa salmó, com ho és el nostre Penedès Econòmic, hauríem de posar la dièresi en els avantatges competitius que ens aportarien la cooperació i la reciprocitat entre les dues comarques.

Llegeix més...

Al Garraf estan passant moltes coses

Tot apunta a millor. Després de la tempesta arriba la serenor. Ara toca la remuntada. Els oracles estadístics profetitzen un lustre molt favorable per a la nostra economia. El primer quart d’aquest segle l’acabarem en positiu. No vulguem posar-hi peròs ni condicionants.
L’IDESCAT ens demostra que el mercat de treball s’està reactivant, les dades de producció industrial i serveis creixen i la confiança empresarial està a l’alça. Les perspectives dels sectors del comerç i el turisme són bones i no es pot dissimular una eufòria incipient.
Aquest context prometedor l’afavoreix una situació sanitària aparentment controlada i, tant o més, unes ganes animoses d’avançar i sortir del pou en què ens hem trobat els darrers quinze mesos. Més enllà de treure’ns la mascareta, ens volem espolsar els malsons i, més que una foguera d’encenalls, els solstici ens anima a invocar foc nou.

Llegeix més...

Del Garraf i la Vegueria

En el procés participatiu del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Garraf, que es presentarà aquests dies, prop de dues-centes persones han expressat el seu parer en relació amb les oportunitats i els reptes que ha d’assumir la comarca. D’aquestes, només dues han parlat de la vegueria i el marc penedesenc. I no eren de la comarca.
Quin és l’encaix del Garraf dins de la vegueria Penedès? No sembla procedent qüestionar-ho, potser perquè políticament es va beneir amb arguments poc assentats o gens convincents. I no es va preguntar a la ciutadania què en pensava.

Llegeix més...

El metro-bús de la C15

En ple procés de redacció del seu Pla Estratègic d’Activitat Econòmica la comarca del Garraf està declinant els pretèrits, el present i el futur de la seva singularitat com a territori. Els vertebradors d’aquesta planificació seran la digitalització, la sostenibilitat, la mobilitat, la formació i l’emprenedoria. 

Ha entrat en el procés de redacció el Pla Estratègic del Garraf, tot just després de tancar una agenda de cinc mesos, amb més de 40 accions de treball, entre reunions i focus grup, com també espais de ràdio i televisió. S’han aplegat prop de 200 participants i s’hi han abocat una vintena llarga d’entitats dels perfils social i econòmic.

Llegeix més...

Els darrers 20 anys la població ha augmentat un 45%

En les dues primeres dècades del segle XXI la població del Garraf ha crescut un 42,61%. A Sant Pere de Ribes l’augment demogràfic ha estat del 35,84% mentre que a Sitges el creixement ha estat del 45,26%.

El 2020 la comarca del Garraf era compartida per 152.801 residents. Entre 2001 i 2020 s’ha enregistrat un increment de població de 45.654 persones, que suposa una alteració ascendent del 42,61%, en només 20 anys.
L’augment més accentuat es va produir a principis d’aquesta centúria, de manera que en la proppassada dècada, en plena recessió, la demografia es va inflar moderadament, un 5,47%, i, encara menys, entre 2019 i 2020 la població del Garraf només va créixer un 1,27%.

Llegeix més...

Moure’s per treballar i estudiar

Hem acceptat que Sitges, Sant Pere de Ribes i, en general, la comarca del Garraf han assolit un caire residencial. No tenim prou en compte, però, que això té conseqüències en la mobilitat, sobretot a l’hora d’anar a treballar o estudiar

Vet aquí un concepte encara desconegut del què en sentirem a parlar cada vegada més. L’anomenada taxa d’autocontenció expressa la població ocupada que resideix i treballa en una demarcació respecte el total de població ocupada de la mateixa demarcació. És a dir: quantes persones ocupades treballen en el mateix territori o, per contra, quantes altres han de desplaçar-se a d’altres municipis o comarques de manera regular per motius de feina. 

L’índex d’autocontenció ens diu la capacitat d’absorbir la força de treball que es concentra en la demarcació. Com més gran sigui l’índex més contenció laboral hi haurà a la demarcació respecte a la població ocupada que hi resideix.

Llegeix més...

 Ja és a la venda el número 114

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu