Si observem un plat amb un parell d’ous i un bon tros de cansalada podrem deduir que hi ha un subjecte implicat, la gallina, i un altre ser involucrat, el porc. Sovint es confonen els dos termes. Quan algú està involucrat es troba en una situació no volguda.

L’economia és una forest en la què abunden els agents involucrats; cada cop hi ha més situacions no desitjades que aclaparen la ciutadania en forma d’inflació, sancions, desnonaments, acomiadaments i, en general, detriment del mode de vida. Les esquerdes socials són cada vegada més evidents i alguns economistes de reconegut prestigi, com el professor Antón Costas, clamen per un nou contracte social.

Com a paradoxa, altres autors han qualificat l’economia com la ciència humil. Així titula un dels seus llibres l’economista Alfredo Pastor, que posa l’accent en el fet que, al cap i a la fi, no és tan difícil d’entendre. És com una joguina de vasos comunicants. Una altra cosa és qui imposa les regles i amb quina finalitat.

Aquests dies, al castell de Penyafort, a Santa Margarida i els Monjos, centrem l’interès en l’economia solidària. M’agrada dir-ne economia implicada. Sense sortir del Penedès, hi ha tot un mapa d’organitzacions que no tenen altra finalitat que el compromís social, i això és molt. Algunes són prou conegudes perquè tenen presència al carrer, amb feines de jardineria o arranjaments diversos, per exemple. Altres és com si no hi fossin i en canvi també contribueixen a l’entorn comunitari. Unes i altres, són imprescindibles.

La casuística d’activitats laborals organitzades des de la perspectiva de la igualtat d’oportunitats per als més desafavorits acostuma a tenir al darrere persones que n’han estat impulsores i hi han posat tota mena d’esmerços; s’hi han implicat i han perseverat. Parlem d’empreses centrades en les persones i no pas en el negoci.

En el mateix entorn hi conviuen companyies orientades al benefici empresarial que, alhora, cooperen amb les organitzacions de l’economia social. Al Penedès hi trobem molts exemples d’empreses que tenen molt en compte l’oferta de productes i serveis provinent d’aquestes altres organitzacions que afavoreixen la integració de perfils propensos a l’exclusió.

Mai se’n farà prou i sempre en caldrà més. Hi ha persones que necessiten un cop de mà i hi ha entitats que són propiciadores d’oportunitats. El lucre no és altre que el benefici social; de nou, l’economia imprescindible.

Val a dir que aquestes empreses de component social avui dia estan regides per criteris de gestió. Queden enrere les directrius únicament vocacionals. Cada vegada més hi trobem equips de direcció que aporten coneixement i expertesa i que apliquen estratègies per al sosteniment de l’organització, com també per assolir una major contribució social. 

També els estaments públics decanten un escreix d’atenció i major suport a les activitats de treball inclusiu. En algun casos són els mateixos ajuntaments els que componen entitats, com és el cas de la Mancomunitat Tegar del Garraf, amb més de cinquanta anys de trajectòria. 

En altres casos s’entreveu la voluntat decidida per ajudar les organitzacions socials, com ho fa el mateix ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, amfitrió d’aquestes jornades d’economia social i solidària que organitzen les Cambres del Garraf i l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Federació Empresarial del Gran Penedès i l’Agència de Desenvolupament del Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la participació de la Generalitat de Catalunya. 

Si en les primeres edicions d’aquestes mateixes jornades d’economia es van abordar les temàtiques de mobilitat i energies, en aquesta tercera s’ha considerat oportú dedicar-les a l’economia social. Aquesta vegada el protagonisme el tenen les empreses que no fan soroll tot i que són imprescindibles. 

L’economia més implicada demana un major mirament i cal entendre-la amb la necessària generositat. No trobo un millor eslògan que aquell que proclamava l’obra social com l’ànima de tota una organització financera.