Hem caigut en la greu equivocació d’imaginar la felicitat i l’harmonia humanes com una cosa tova. l’univers adaptat a nosaltres com els pares a un nen mal educat. La realitat és exactament la inversa. La vera pau, l’harmonia i la felicitat humanes, rauen a adaptar perfectament l’home a l’univers. El més adaptat és qui triomfa.
La realitat natural és dura i difícil. Ha calgut a la natura quinze mil milions d’anys per a “produir” l’home. I l’home primitiu era fort, dur, auster, despert, solidari, creatiu. Lluitaven bona part del dia per proveir-se d’un aliment que els era disputat pels altres animals, vivien a sol i serena, sense matalassos ni coixins, ni aixopluc, ni llum artificial, ni sabates; constantment agredits pel clima pels microbis, pels insectes, per les aranyes, pels escorpins i les serps, per les rapaces i els carnívors.