La gent pren església per temple, quan església ve de convocar a efectes sagrats. Quan Pau predicà l’Església de Jesús a Grècia, l’entengueren fàcilment perquè feia molts segles que Grècia estava organitzada en esglésies.
L’origen de la institució eclesial és sorprenent. Sembla que fa uns 60.000 anys, la humanitat enceta la institucionalització de societats artificials de finalitat abstracta en el terreny sagrat: l’església. És sorprenent que els arqueòlegs estiguin d’acord a afirmar que l’església precedeix uns 55.000 anys a la religió.

Llegeix més …

La primera especialització històrica de què tenim esment, succeí davant el primer avís de la naturalesa quan escassejava la recol·lecció de fruits, la cacera i la pesca. Dintre de l’horda, farà uns cent mil anys, s’instituïren petits grups de captura especialitzats. Un grup caçava el cérvol. Un altre captava mel. Un altre s’especialitzava en els cocos o plàtans de les altíssimes palmeres. I un darrer en la pesca de l’astuta truita de riu. Aquests clubs especialitzats de cacera, pesca o recol·lecció, es coneixen amb el nom de tòtems. Els arqueòlegs pensaven que eren unes misterioses societats secretes envoltades de críptics ritus iniciàtics, les totemitzacions.

Després s’ha vist que l’essència dels tòtems és la producció especialitzada, amb invents de tècniques originals per a més eficàcia. I tot això, progressivament envoltat de cultures i tradicions artístiques i sacrals molt expressives. Certes penyes de caçadors o pescadors s’assemblen bastant a aquells primitius tòtems: Els Cérvols, Les Àguiles, Els Bisons, Les Abelles, amb els seus tabús rituals.
La intel·ligència humana inventa l’especialització dintre del conjunt de l’horda per defugir l’escassetat incipient. Així es torna a produir excedent.

Llegeix més …

Hem caigut en la greu equivocació d’imaginar la felicitat i l’harmonia humanes com una cosa tova. l’univers adaptat a nosaltres com els pares a un nen mal educat. La realitat és exactament la inversa. La vera pau, l’harmonia i la felicitat humanes, rauen a adaptar perfectament l’home a l’univers. El més adaptat és qui triomfa.
La realitat natural és dura i difícil. Ha calgut a la natura quinze mil milions d’anys per a “produir” l’home. I l’home primitiu era fort, dur, auster, despert, solidari, creatiu. Lluitaven bona part del dia per proveir-se d’un aliment que els era disputat pels altres animals, vivien a sol i serena, sense matalassos ni coixins, ni aixopluc, ni llum artificial, ni sabates; constantment agredits pel clima pels microbis, pels insectes, per les aranyes, pels escorpins i les serps, per les rapaces i els carnívors.

Llegeix més …

L’home natural del paleolític inferior disposava d’empresa, feina, beneficis, estalvi, capital, festa, sacerdoci, matrimoni (el patrimoni degut a la mare!) i seguretat social. No hi renunciarà.

El cap de cada persona individual era ple de les necessitats i les llibertats del conjunt de l’horda. Encara no estava inventat el personalisme individualista ni propietat provada. El bé sobrer, l’excedent, era automàticament bé comú. Cadascú pensava més en el comú que en ell mateix. Tots eren corresponsables de tot. Cadascú es podia deixar matar per salvar el conjunt. El comú era tot. Comú ve de cum múnere/amb ofrenes, ajuda, defensa (no de cum unitate/amb unitat).

Llegeix més …

L’home natural existeix des de fa quatre mil anys per més que hi ha qui en nega l’existència. Els homes d’empresa han destrossat la naturalesa humana amb llur ferotge ritme de producció i molta gent d’esquerra pensen que ja no existeix la naturalesa, que tot està pertorbat per la història artificial de l’home.
I és cert que no trobaríem cap home considerat com el salvatge pur. Això féu que el pensament marxista, equivocadament a judici de Lluís M. Xirinacs, posés com a única i base i motor de la història humana l’economia. Marx en deia la infraestructura econòmica. Jo, que venia de la ciutat, creia innocentment en la naturalesa pura; ells, que vivien al camp, pensaven rigorosament en termes d’explotació econòmica.

Llegeix més …

Els llibres de text ens parlen d’història i de prehistòria humana. Els documents escrits determinaven l’inici de la història en cada lloc. Però l’arqueologia moderna ha desenvolupat tal quantitat de tècniques d’investigació de la realitat primitiva de l’home que el criteri de l’escriptura ha estat abandonat.

Llegeix més …