94.- La comunitat és sincerament humil. Sap morir a si mateixa si la realitat conjunta així li ho demana. Fins i tot: “estimaràs la comunitat enemiga teva”. Sap fondre’s i perdre’s en el mar de l’ecumenisme còsmic, de la fraternitat transcendent. Potser “convé que un poble mori per la salvació dels pobles”. L’internacionalisme comunitari! {NOÜMEN}.
95.- En un toll d’aigua, milers de vivents d’una sola cèl·lula lluiten entre ells per a la supervivència. Hi regna la llei de la selva. El gros es menja el xic. En qualsevol vivent pluricel·lular, milions de vivents d’una sola cèl·lula conviuen harmònicament en perfecta simbiosi. El secret? Els segons, tots tenen tota la informació genètica igual i completa del conjunt. Tots han acceptat la “Constitució” de tots. Cadascun funciona segons la seva part, però tots poden fer-ho tot. Tots els components de la comunitat han d’acceptar de tot cor (tots creuen, fides) l’estructura social i jurídica (pacte = pacificador, foedus). Amb els sacrificis que hagin calgut i que s’han de repartir equitativament. Això funda l’estabilitat social. És barroer aconseguir-la per la coacció bruta {METAFÍSICA}.
96.- Però la comunitat vivent sempre està disposada a mutar l’estructura pactada -petites correccions o grans revolucions-, perquè té una ànima col·lectiva, una capacitat irrenunciable de decisió i de llibertat, una potència creativa més forta que tots els pactes. Els ossos del cos social són travessats, envoltats i vivificats per unes tendres cèl·lules que els formen i reformen constantment. La nostra fidelitat comunitària no és mai mecànica {METAPSÍQUICA}.
97.- Una comunitat madura ha fet al llarg del seu desenvolupament experiències valuoses. Les ha anades acumulant i processant internament. Les ha meditades i les ha conservades en el fons del seu cor comunitari. I ara llueix en el món amb la seva genuïna saviesa {SÍNTESI}.
Queden només les tres últimes passes per finalitzar Les Cent Passes d’una Via d’Humanitat que és la proposta específica i integradora de Lluís Maria Xirinacs, en aquest cas, aplica el Globàlium, el seu Model Filosòfic Global de la Realitat a la Persona Humana individual i col·lectiva.
