Les pluges de les darreres setmanes ens han posat cara a cara amb una realitat molt desagradable: les obres mal executades o el manteniment deficient de les infraestructures poden tenir conseqüències gravíssimes. És inevitable preguntar-nos —i fem bé de fer-ho— qui n’és responsable i com haurà de respondre pels perjudicis causats.

En el món de la construcció, a vegades es donen aquestes situacions. Els desperfectes derivats de vicis constructius poden generar problemes importants i cal derivar-ne les responsabilitats oportunes. La llei agrupa en tres grans blocs els danys materials que es poden reclamar per una mala execució. Primerament, els elements estructurals: fonaments, bigues, pilars, murs de càrrega… En segon lloc, els defectes que afecten l’habitabilitat: problemes d’aïllament d’humitats, deficiències tèrmiques, males evacuacions d’aigües condensacions… Finalment, els acabats: rajoles que es trenquen, pintura que es bufa, paviments mal col·locats… Aquestes reclamacions no es limiten a l’obra nova: també es poden exercir en reformes integrals i en les parcials que hagin alterat l’estructura, la volumetria o els usos de l’edifici.

El 18 de desembre es va aprovar la nova llei que regula els lloguers de temporada per tal que se’ls apliqui el topall del lloguer i es converteixin automàticament en lloguer permanent. Atesa la importància de l’allotjament de temporada al Penedès, cal estudiar-ne els aspectes més rellevants.

Hi ha tres grups de lloguer de temporada en funció de la finalitat amb què es lloguin: els d’usos turístics, els no turístics -per feina, estudis, assistència mèdica…- i els de finalitat indeterminada. La nova llei els afecta diferentment.

En ple confinament de la covid, el 31 de març de 2020, el govern central va aprovar el Reial decret llei 11/2020 (RDL), una mesura “d’emergència” que suspenia els desnonaments de persones vulnerables. Quasi sis anys més tard, la pandèmia ja és història, però la suspensió encara no s’ha aixecat. Malgrat que està previst que la vigència del RDL expiri aquest 31 de desembre i corre el rumor que no es prorrogarà, no es pot descartar un nou ajornament electoralista —en seria el dotzè. Si això passa, convé tenir present què ha dit aquest mes el Tribunal Constitucional (TC).

El passat 22 d’octubre l’Enquesta de Sensibilitat Immobiliària indicava que, després dels últims canvis legislatius, una de cada quatre agències immobiliàries ja no es dedica al lloguer d’habitatges. La creixent competència al sector segur que hi ajuda, però és probable que la causa principal sigui el descens de l’oferta de lloguer, provocat per l’augment de la complexitat legislativa i la inseguretat jurídica. Cada cop més propietaris lloguen directament a coneguts seus, per temor a les “inquiocupacions”. I això de llogar a algú de confiança —que per si sol és una bona idea—, esdevé un problema quan es fa prescindint de tot assessorament professional.

Després de mesos buscant comprador, la Maria troba una parella interessada en el seu xalet de Gelida. Signen arres, però les setmanes passen i l’operació no es tanca. La sorpresa arriba quan la parella revela que no signarà fins que s’aprovi una llicència d’ús turístic. Com que això no consta a les arres com a condició resolutòria, la Maria exigeix complir el que s’ha pactat, mentre els compradors al·leguen que s’havia acordat per correu electrònic. Ara estan immersos en reclamacions creuades, i tots culpen l’agència pel contracte d’arres que va redactar.

Quan a l’estiu obrim les finestres per deixar entrar la fresca del capvespre, ens exposem a què també entrin tota mena de molèsties. La imperiosa necessitat de ventilar la casa per poder estar-hi còmodes i frescos es pot convertir en l’arrel de tots els mals i incomoditats imaginables.

Parlem, avui, dels sorolls veïnals: música de matinada, converses massa animades, aires condicionats d’abans de la guerra… Fonts de maldecaps que poden alterar la convivència.