Quan a l’estiu obrim les finestres per deixar entrar la fresca del capvespre, ens exposem a què també entrin tota mena de molèsties. La imperiosa necessitat de ventilar la casa per poder estar-hi còmodes i frescos es pot convertir en l’arrel de tots els mals i incomoditats imaginables.

Parlem, avui, dels sorolls veïnals: música de matinada, converses massa animades, aires condicionats d’abans de la guerra… Fonts de maldecaps que poden alterar la convivència.

No tot soroll pot ser objecte de reclamació. La llei ens obliga a suportar certes molèsties: un gos que borda de tant en tant, un sopar ocasional a la fresca… Però quan la intensitat o la continuïtat d’aquestes molèsties supera el llindar tolerable passem a parlar d’immissions il·legítimes, de les quals se’n pot exigir el cessament i les responsabilitats patrimonials pertinents.

Això és especialment rellevant en el cas dels bars i restaurants amb terrassa. Els propietaris saben bé que tenen llicències municipals subjectes a mapes acústics que limiten els decibels superables. Ara bé, complir la normativa administrativa no eximeix de responsabilitat civil. L’administració pot autoritzar una activitat, però si pertorba greument el descans veïnal, pot derivar en responsabilitat patrimonial.

El criteri clau no és si l’activitat compleix amb els requisits administratius i normatius, sinó si les molèsties que genera són “normalment tolerables”. Aquesta valoració es fa cas per cas, però la jurisprudència assenyala dues condicions bàsiques: que la molèstia sigui notòria —que sigui greu i evident— i contínua —que es produeixi de forma reiterada o persistent.

En definitiva, la pau veïnal no es limita a un nivell concret de decibels. Si un bar perjudica greument i reiteradament el descans del veïnat, encara que no superi els límits legals, pot veure’s obligat a adoptar mesures correctores i, fins i tot, a indemnitzar els afectats.

Els empresaris que gestionen locals d’oci han d’entendre que les queixes veïnals no són només qüestions amb greus efectes administratius, sinó també amb possibles litigis civils amb conseqüències econòmiques. Escoltar, negociar i prevenir és molt més recomanable que acabar defensant-se al jutjat.