Segurament us haureu adonat. Algunes apps o pàgines web, començant per les de diaris online, que han estat pioners en aquest tema ens ofereixen la possibilitat de “Rebutjar cookies (o galetes)” per seguir navegant per les seves pàgines, això sí, previ pagament d’una petita quantitat de diners, per exemple, 0,50 euros per consultar el seu web durant 24 hores, o directament oferint una quota de subscripció.

    La gestió de la biometria, és a dir, la medició de les característiques físiques de les persones per a la seva autenticació, torna a estar sobre la taula. Bé, es pot dir que mai ha marxat? No, però és que recentment l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) ha publicat una nova guia sobre tractaments de control de presència mitjançant sistemes biomètrics i això és senyal inequívoc que el tema ha generat molta preocupació i dubtes entre empreses i empleats.

    És una tecnologia cada cop més estesa i, per tant, amb possibilitats d’arribar a funcionaments incorrectes o que generin rebuig entre les persones que l’han de “patir” pel desconeixement del tractament que es fa o es farà de les seves dades personals, en aquest cas les seves dades biomètriques.

    Cada dia que passa és més evident que a la nostra societat digital, la tecnologia avança a passos de gegant i la protecció de dades s’ha convertit en un tema crucial tant per a les empreses i organitzacions com per a les persones.

    En aquest in crescendo de fronts oberts per a la privadesa, està agafant un perillós protagonisme l’increment de la difusió d’imatges de contingut sexual sense consentiment de les persones que s’hi poden reconèixer o, directament la pornografia generada per intel·ligències artificials amb cares reconeixibles i fins i tot amb menors.

    El tema ha alertat l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que intenta perseguir aquestes conductes i busca facilitar l’eliminació d’aquests continguts indesitjats per les persones afectades, generalment dones.

    L’any passat ja va ser de rècord i res no fa indicar que aquest 2023 no estableixi noves xifres màximes. I és que a l’era digital en què vivim, les empreses de totes les mides ens enfrontem a una creixent amenaça de ciberatacs. Val a dir, també, que les empreses petites i mitjanes (PIMES) sovint són particularment vulnerables a causa de la manca de recursos i coneixements en ciberseguretat.
    Això les converteix en un blanc atractiu per als ciberdelinqüents, que poden percebre aquestes empreses com a més fàcils d’atacar en comparació amb les grans corporacions. Per al delinqüent potser són premis menors, però per a una PIME la pèrdua de dades, la interrupció d’operacions i el dany a la reputació poden tenir conseqüències devastadores.

    Estem davant d’un moment històric quant a la relació entre la tecnologia, la privadesa, la gestió de la informació i els drets dels usuaris. Recentment, ha entrat en vigor l’esperada Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea. Ho farà per fases, començant per allò de més impacte en les persones, és a dir: per les grans tecnològiques. Aquesta gran regulació europea regeix ja sobre les ‘Big Tech’, segons la UE aquelles amb més de 45 milions d’usuaris actius al mes a Europa. Imagineu els seus noms, és clar: Amazon, Google, Meta, Tik Tok, LinkedIn, Zalando, Twitter… bé, X ara.

    A vegades un ja no sap ni què pensar. Hi ha alguna raó per la qual tanta gent estigui interessada a no fer les coses bé? De veritat, és més fàcil anar a salt de mata, improvisant i obviant tota mena de normativa, de debò? Aquest tema ve arran d’un informe que assenyala que Espanya lidera l’incompliment de l’RGPD amb 594 multes imposades en cinc anys, més del doble que Itàlia, el segon país classificat amb 246 sancions. El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) va entrar en vigor el maig del 2016 i es va convertir de compliment obligat, fa poc més de cinc anys, el maig del 2018.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu