Recentment, l’empresa Meta, propietària de Facebook o Instagram, ha generat un enrenou significatiu entre els seus usuaris en anunciar que, a partir del 26 de juny, utilitzarà les dades dels seus perfils, fonamentalment fotos i textos, però també il·lustracions, dissenys, creacions musicals… per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial (IA). Aquest anunci ha provocat un debat acalorat sobre els límits de l’ús de dades personals i la protecció de la privadesa.
El número és espectacular, si més no pel que fa al percentatge. I és que parlem d’un augment de gairebé el 37% entre un any i altre. Aquest és el titular més cridaner de la memòria anual que ha publicat recentment l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i en la qual detalla que ha gestionat un total de 843 denúncies i reclamacions durant el 2023, un increment respecte al 2022 que atribueix principalment a una major consciència ciutadana sobre la protecció de dades i un millor coneixement dels drets associats.
En aquest sentit, almenys, podem dir que anem pel bon camí. Si coneixem els nostres drets i tenim eines a la nostra disposició, podrem defensar-los amb total consciència.
És molt difícil donar un únic consell per començar a fer entendre la protecció de dades. És impossible, de fet. Aquest àmbit és tan ampli i permet aproximacions tan diverses que establir un primer pas unívoc i general seria fins i tot temerari.
Tanmateix, posats a ensenyar les cartes, ja que no podem guardar l’as per al final, que pot ser molt diversa, podem posar el focus en primera instància en un dels conceptes més rellevants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la minimització.
Fa cosa de quatre mesos, les autoritats europees van presentar el primer projecte de llei integral sobre intel·ligència artificial a escala mundial, conegut com a ‘Reglament d’Intel·ligència Artificial (IA)’. Davant la immensitat d’incògnites que s’obren amb l’evolució d’aquesta tecnologia, el repte era, almenys, intentar protegir els drets fonamentals de les persones en l’ús de la IA.
Centenars de persones fent cua a centres comercials per vendre el seu iris a una empresa d’intel·ligència artificial. Sembla fins i tot un acudit, però ja hem vist aquests dies que és tan real com que encara hi ha gent que considera que li han donat diners, bé, criptomonedes, “gratis”, a canvi de no res. En aquest cas recent que ha saltat als mitjans, el benefici ha estat d’entre 30 i 60 euros, perquè la cotització de la criptomoneda va com va segons el dia.
A canvi de res? Només per deixar-te escanejar l’iris, ja ho veus, no res.
Segurament us haureu adonat. Algunes apps o pàgines web, començant per les de diaris online, que han estat pioners en aquest tema ens ofereixen la possibilitat de “Rebutjar cookies (o galetes)” per seguir navegant per les seves pàgines, això sí, previ pagament d’una petita quantitat de diners, per exemple, 0,50 euros per consultar el seu web durant 24 hores, o directament oferint una quota de subscripció.
| Ja és a la venda el número 149 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu