És una cosa tan recent, que tota prudència és poca per parlar del tema. Sovint parlem que la tecnologia, com la vida mateixa, va més de pressa que les normes que intenten regular-la i en termes de privacitat i protecció de dades estem molt habituats que sigui així.
    La màxima expressió d’aquesta situació la trobem ara mateix amb el metavers, un entorn virtual que porta al límit qualsevol plantejament anterior respecte les persones i la tecnologia. L’Agència espanyola de protecció de dades defineix el metavers com a un entorn virtual plenament datificat des del seu disseny i concepció, i per això pot ser molt intrusiu. El conjunt de dades que s’hi tracten augmenta de forma exponencial, pel que els nous reptes per delimitar el que fins ara creiem que teníem més o menys controlat són majúsculs.

    Acabat oficialment l’estiu, els professionals d’arreu reprenen la seva activitat després de les vacances, una aturada que tradicionalment al nostre país és molt majoritària al mes d’agost, quan veritablement arribem a un punt de pausa gairebé total en tot allò que no és relacionat amb el turisme. Passa llavors, que després del “això ho tractem després de vacances”, quan arriba aquest punt de reinici moltes persones passen de 0 a 120 en poc moment i, sovint, fins i tot sobrepassant els límits permesos, si es permet el símil automobilístic. És a dir, tothom vol recuperar els temps i les urgències s’acumulen. Falten hores i es passa del descans absolut a estar fins dalt.

    Des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fallar ara fa dos anys en contra de l’acord segellat per a la transferència de dades de ciutadans europeus als Estats Units negociat per la Comissió Europea amb Washington el 2016, conegut com a Privacy Shield o Escut de privadesa, en concloure que no garanteix el nivell de protecció de les dades que exigeixen les regles de la Unió Europea, ens hem trobat en una situació d’incertesa, o d’inseguretat jurídica, que tot just comença a esclatar a alguns països europeus. I si això passa, pot ser que ben aviat ens trobem situacions similars a l’Estat espanyol.

    Tornem a tenir d’actualitat un afer de privadesa. O d’invasió de la privacitat, per ser més concrets, fins al punt de fer exposició pública i massiva d’un vídeo personal. Només cal afegir que inclou contingut sexual i que la persona és popular per fer el tema més viral. Majoritàriament, a les xarxes socials, se n’ha fet broma o escarni, però també hi ha qui ha posat el seny necessari per advertir que el greu de la qüestió és que algú ha fet difusió pública d’un contingut privat sense consentiment dels afectats, i això és susceptible de delicte.

    Ara podria semblar que entrarem a valorar altres temes d’actualitat, més relacionats a l’esport i les frustracions i futurs desitjos d’alguns equips. En sentim a parlar cada dia d’altes, baixes, nous contractes i possibles renovacions… però no és ben bé això el que ens toca tractar. Sí té a veure amb contractes, però amb els dels encarregats de tractaments de dades.

    És molt possible que sigui per la consciència més gran dels nostres drets sobre privadesa i dades personals, encara que segurament també té a veure amb l’augment de les situacions susceptibles de provocar una reclamació. La veritat és que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la seva Memòria anual i resulta que el 2021 s’han presentat davant de l’Agència 13.905 reclamacions, un augment d’un 35% respecte del 2020. Aquesta xifra puja a les 14.571 incloent-hi els casos transfronterers, els casos en què l’Agència actua per iniciativa pròpia i les fallides de seguretat traslladades a inspecció.

    Ja és a la venda el número 150


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu