Tot canvia, i les formes de treballar no se’n salven. De fet, ja fa temps que treballem de manera diferent, però cada vegada els canvis són més ràpids i més radicals. Les empreses busquen noves maneres d’arribar als seus clients, de fer-ne de nous, de connectar amb el seu públic.
A Windat fomentem la col·laboració com a fórmula estrella per a la creació de sinergies entre empreses: pensar més enllà de la competència, del “cadascú per si mateix”. Col·laborar és crear un model de negoci escalable, que pugui créixer i que ens permeti arribar cada vegada a més clients i més mercat. Un model de treball que uneix diferents empreses de diferents àmbits, trobant sinergies que ens permetin ampliar horitzons comercials.

Llegeix més...

Els qui tenen bona memòria recordaran que ara fa un any vam estrenar Windat, en resposta a la necessitat fer un pas endavant, créixer i incloure sota un nou logo tot el que per a nosaltres significa la protecció de dades.
D’una banda, la pedagogia: sempre hem defensat que no hi ha una bona aplicació de les lleis i la normativa (de protecció de dades ni de cap tipus) si no hi ha un “i per a què ho faig?”. Això és el que busquem transmetre amb Windat: anar més enllà i mostrar tot el que poden guanyar (win) les empreses fent una bona aplicació de les mesures i els requeriments legals en matèria de protecció de dades.

Llegeix més...

Un nou reglament de protecció de dades europeu que va entrar en vigor.
Una psicosi col·lectiva per adaptar-se d’un dia per l’altre. Un camp de joc igual per a tothom.
Ho recordem com si fos ahir. Va ser un període que podem catalogar com a boig. Els telèfons no paraven de sonar, i la majoria de trucades demanaven que els adaptéssim a la nova normativa abans del 25 de maig (un 22, 23 o 24 de maig a mig matí). No podíem fer altra cosa que 1) Comptar fins a 10; 2) Riure per alliberar tensions; 3) Seguir fent el que millor sabem fer: acompanyar les empreses.

Llegeix més...

Pot semblar l’eslògan d’una marca de cotxes o el tancament d’un anunci publicitari de perfums, però no és el cas. El concepte paperless, sense usar paper, aplicat a l’empresa és conegut com a paperless office, ve de lluny, allà pels anys 70, quan en la prehistòria de la informàtica els ordinadors van irrompre a les oficines. La profecia no ha acabat d’imposar-se, tanmateix. Almenys pel que fa a la tecnologia, aquesta no ha derrotat l’ingent ús de paper a les empreses. Ara veurem si l’ecologia ho aconsegueix. Ni que sigui per ser més socialment responsable, per imatge o per estalviar recursos, la tendència de les oficines sense papers està creixent. La idea, a més, va de la mà de moda de les taules netes, oficines diàfanes, amb espais comunitaris o tot el que cal per a la jornada laboral desapareix i es retira del lloc de treball quan l’empleat marxa. Pot semblar frívol, però m’agrada perquè de rebot, la protecció de dades a les empreses, també se’n pot beneficiar.

Llegeix més...

No parlarem d’estadística, de ciència de dades o big data. No és que els experts en remenar números no s’ho passin bé amb fórmules, hipòtesis i experiments. Aquest cop el joc i les dades vénen relacionades per una cosa més trivial: els concursos a les xarxes socials. O pot ser que no sigui tan frívol.
Si sou usuaris de les xarxes socials més populars, és fàcil que cada dia us trobeu amb propostes per guanyar un lot de productes de la marca “X”, una estada en un allotjament idíl·lic o sopar en un restaurant exòtic… a canvi de “només” fer clic a M’agrada, fer-te “follower” o etiquetar 3 amics. Sí? Només cal fer això? I si mirem les bases legals del sorteig? Hi són? Què estem fent realment per participar-hi? O al revés, sou organitzadors habituals de sortejos a les xarxes socials?

Llegeix més...

El tema no és estrictament una qüestió de dades personals, però gairebé sempre acaba en aquest terreny de joc. Parlem de la seguretat de la informació. Podria semblar que les millores constants quant a tecnologia i la presa de consciència cada cop més generalitzada haurien d’ajudar a reduir notablement tant el risc de les fugues d’informació com la gravetat d’aquestes. Evolucionem, suposadament. La realitat als mitjans però, diu una altra cosa, ja no hi ha setmana, per no dir dia, que no llegim alguna cosa sobre informació robada, comptes personals al descobert o contrasenyes piratejades.

Llegeix més...