Estem acostumats a veure com hi ha persones tendents a ajornar decisions indefinidament a l’espera del moment adient. No és que esperin, certament, la conjuntura que podria ser idònia a parer seu, sinó que més aviat aquest fet de posposar la decisió és un anar passant amb dos desitjos íntims: un, que es pugui arribar a no haver de prendre part mai sobre allò i ja veurem què passa… o dos, que el més tard possible, decideixi algú altre i que el mal sigui el menor possible.

Centrant-nos en el món professional, cap de les dues solucions haurien de ser el senyal d’identitat d’algú amb responsabilitats dins un negoci. Pitjor que prendre decisions tard és no prendre-les. Més que res, perquè en la majoria dels casos s’hauran de fer els deures i llavors serà evident que ens enfrontem a problemes que serien més fàcilment solucionables… si hagués fet, si no hagués esperat o si hagués decidit.
Ens diuen que en qüestions de teletreball, a la força, hem fet un salt de 5 anys. Hem passat d’estar al sofà a exigir-nos fer una marató en unes setmanes. No sembla gaire factible. No sense grans dificultats i amb molts riscos pel camí. Però, tothom estava al sofà? És clar que no. Des de l’escarxofament del presencialisme tradicional, ja es veien als qui sortien a córrer. Alguns amb pretensions més modestes, progressant pas a pas, i altres amb veritable velocitat de creuer. L’adaptació al nou escenari ha sigut més natural i menys perillosa.
La limitació de l’impacte d’aquesta crisi provocada pel coronavirus, està molt lligada a decisions preses temps enrere. En la mesura que un negoci va creure en la transformació digital, no avui ni ahir, el seu present és més tranquil·litzador. El salt obligat d’aquests temps cap a la nova normalitat que s’intueix a l’horitzó, sembla menys vertiginós. Mai serà fàcil, obvi. La gestió del canvi mai ho és, però cal estar obert. L’adaptabilitat cotitza a l’alça perquè ningú sap exactament com serà el seu negoci a curt o mitjà termini.
La no presencialitat, els serveis a distància, el suport d’eines tecnològiques… i alhora la proximitat i l’orientació al client individualitzat no són conceptes nous, però hi han fet eclosió de cop. Alguns ens n’hem estat preparant des de fa temps i hem fet pedagogia al nostre voltant, ara toca enfrontar-s’hi i mirar de mantenir el ritme. Per a això ens hem entrenat. I com no ens agrada anar sols, estem més que mai disposats a acompanyar qui ho necessiti, a ser al vostre costat.