Sovint s’ha comentat que la gestió de la pròpia privacitat i el coneixement dels riscos de la facilitat amb què la informació personal flueix per aplicacions i dispositius tecnològics serien un bon material per a la docència. Una assignatura en diferents moments dels cicles escolars seria molt profitosa.
La societat està regulada per drets i obligacions. Podem demanar i exigir allò que ens correspon, però també hem d’assumir uns compromisos. Vivim en un equilibri constant.
Avui dia, gairebé tothom fa servir Whatsapp, a nivell personal, de forma individual o per a comunicacions en grup. Sempre en un entorn privat. També hi ha empreses que l’utilitzen com a eina de treball. És una manera molt directa d’estar en contacte amb el client. Tanmateix, el desconeixement ha fet que ja hàgim vist sancions de l’AEPD a companyies que han “abusat” d’aquesta eina per a enviar comunicacions a clients sense tenir autorització per fer-ne ús de les seves dades. I és que cap assessor en protecció de dades amb un mínim de coneixement el recomanaria, tot i els exemples diaris d’empreses que utilitzen Whatsapp per connectar amb els seus clients. Des de comandes en línia, a consultes, reserves, convocatòries per a esdeveniments, etc.
El compte enrere és inexorable. Semblava lluny allò que explicàvem fa temps, allà pel 2016 quan s’aprovà el nou reglament de protecció de dades que unificava totes les normatives europees i posava al dia la manera de gestionar els drets de les persones a la seva privacitat. També, a més, marcava unes noves regles de joc per a les empreses que potencien la competitivitat i la igualtat d’oportunitats en un mercat digital, sigui el camp que sigui de l’activitat econòmica on operin.
Cada any el Nadal és especial per una raó o altra, i en concret, aquest que ja tenim a tocar, serà l’últim sota la normativa de la vigent LOPD. Al maig del 2018 ens regirem sí o sí pel Reglament europeu de Protecció de Dades i per una nova llei espanyola de protecció de dades.
És molt comú entre determinades persones el fet d’ignorar certes coses amb la il·lusió o esperança que allò que pot ser una amenaça passarà de llarg en el nostre cas, perquè sí. Únicament perquè han decidit que fer les coses d’altra manera potser és més complex o dificultós i per tant la via fàcil és obviar aquesta realitat i encreuar els dits perquè tot rutlli com desitgem. A mi no em passarà.
Ja és a la venda el número 129
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu