Estem acostumats a veure com hi ha persones tendents a ajornar decisions indefinidament a l’espera del moment adient. No és que esperin, certament, la conjuntura que podria ser idònia a parer seu, sinó que més aviat aquest fet de posposar la decisió és un anar passant amb dos desitjos íntims: un, que es pugui arribar a no haver de prendre part mai sobre allò i ja veurem què passa… o dos, que el més tard possible, decideixi algú altre i que el mal sigui el menor possible.