Fa vint anys que la Unió Europea va aprovar la directiva sobre comerç electrònic que tenim vigent. Si en vint anys han canviat coses en qualsevol situació de la vida, què podem dir de l’àmbit d’Internet? Mirem enrere i intentem recordar com era la venda online fa dues dècades? Si la prioritat llavors era que la connexió a internet arribès a les llars i que ho fes amb certa velocitat -parlem de Kb o algun Mb-, com podem donar per fet, els serveis digitals estaven en la prehistòria.

Què podem esperar durant aquest nou any 2022 en termes de privacitat i protecció de dades? Segurament, qualsevol cosa menys immobilisme. Potser va ser una sensació, falsa, que després de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades europeu la cosa tindria una tendència a l’estabilitat. Que un cop assolit aquest punt de legislació europea compartida tot seria qüestió d’anar assolint els nivells d’implementació requerits i que durant un bon temps el viatge seria tranquil.
No es pot afirmar que seguim en aquella voràgine dels dies d’aterratge al nou reglament, però calmat, el sector de la privacitat, la seguretat de la informació i la protecció de les dades de caràcter personals, no ho és de calmat. I el que s’albira al 2022 no és excepció.

Era previsible. Feia mesos que se’n parlava del passaport Covid. I l’únic que faltava era començar a fer-ho obligatori per restringir certs moviments a qui no el té disponible. Mesos enrere la motivació pel seu ús era assegurar certa mobilitat de les persones per Europa, una aposta per salvar l’estiu turístic. Però era poc més que un tràmit fronterer. De mica en mica diversos països van començar a exigir-lo per accedir a certs espais. Ara, ja tenim a casa l’obligatorietat de mostrar-lo en l’oci nocturn, gimnasos, bars i restaurants. Ens estem acostumant, però no fa tant, exhibir aquest full amb dades sobre el nostre estat de salut en hagués despertat incomoditat, si més no.

Hi ha empreses, i no té per què ser sempre una qüestió de grans corporacions, que hi creuen en les bones pràctiques com a senyal d’identitat. Allò de fer-se un bon nom no només fent bé la feina sinó també fent-la de manera ètica, responsable i respectuosa.

De vegades, pot semblar que algunes recomanacions són pesades, repetitives i innecessàries. Perquè, és clar, ja ho sabem, estem previnguts i, a més, a nosaltres no ens ha de passar. La realitat, però, és molt tossuda. I als qui ens passem bona part de la nostra activitat professional advertint tot allò, ens acaba donant la raó amb el temps.

Hi ha temes que agafen embranzida dins l’agenda d’actualitat i sembla que ningú puguis sortir-se’n si no s’hi suma a l’onada de l’última tendència. En alguns casos són modes absolutament passatgeres, però d’altres arriben irremeiablement per quedar-s’hi. Ens agradi o no. Un d’ells, bé podria ser l’ús de sistemes de reconeixement facial.