Ja fa un temps que va començar el debat sobre si calia algun tipus d’acreditació sanitària per permetre que les persones vacunades poguessin tenir una altre tipus de consideració, quant a mobilitat, enmig de la situació de pandèmia que vivim. Si no són un risc per a la salut dels altres, teòricament, per què han d’estar subjectes a limitacions comunes?
Tampoc cal enganyar-se, aquest gest per afavorir la circulació de les persones no és únicament per garantir la llibertat de moviments, un dret fonamental, sinó un intent per afavorir certa reactivació econòmica d’un sector estratègic com és el turístic. Si alguna cosa ha demostrat aquesta crisi del coronavirus, ha estat la dramàtica dependència del turisme i de l’arribada de milions de passatgers al país, per tant, qualsevol cosa que pugui fomentar el retorn de turistes té sempre un suport majoritari de la societat.
Una de les maneres de fer-ho ha estat plantejar l’anomenat passaport sanitari, un salvoconducte per assegurar la mobilitat a qui està vacunat i no representa un perill per escampar el virus. És clar que això pot posar els pèls de punta només de pensar en l’ús inapropiat d’aquesta informació personal. Són dades especialment sensibles les de salut, però resulta que si és per viatjar i evitar inconvenients propis de la pandèmia, potser ja es pot relaxar la qüestió legal. D’entrada, no estant tothom en igualtat de condicions per disposar d’aquest passaport, el tema ja sembla sospitós de discriminatori. Com s’ho faran uns i altres per no vulnerar els drets de les persones?
A hores d’ara, els països de la Unió Europea treballen a contrarellotge per enllestir la part tècnica de l’anomenat Certificat Digital Verd, com anomenen al passaport anti-covid. Espanya ja està fent proves tècniques amb intenció d’implementar-lo a partir de l’1 de juliol, tot i que tampoc no es podrà utilitzar fins que no hi hagi un acord entre els estats i el Parlament Europeu sobre la legislació que regula el document. I com acostuma a passar en qüestions de política europea, la cosa no pinta senzilla, ja que no existirà una única aplicació europea, sinó que cada estat en tindrà una que permetrà guardar els certificats homologables a la UE que demostrin la vacunació, haver passat la covid-19 o un negatiu.
Per acabar-ho d’adobar, el salconduit estarà disponible tant en versió digital com en paper, tot i que la proposta fomenta l’ús del mòbil per facilitar la mobilitat. Un afegitó més per posar tots els ulls en el tema i assegurar que tot plegat no suposa un atropellament al dret de les persones a la protecció de dades de caràcter personal i a la pròpia privacitat.
