Ara ja fa molts mesos que anem amb la mascareta posada i la cosa s’està fent realment llarga. Sembla que ja serà per poc temps, almenys per estar a l’exterior. Tanmateix, val a dir que amb aquest “obligat” complement quotidià la ciutadania s’ha comportat molt bé. Després de tant temps, la consciència encara guanya el cansament i majoritàriament tothom la porta posada. Sempre hi ha algun despistat, voluntari o no, que no ho fa. Després estan les persones que, per la seva situació personal, no cal que la portin perquè els hi pot fer més mal que servei.
Aquest col·lectiu de persones té tot el dret a aquesta exempció per motius de salut. Ara bé, com aquí agrada fer-se el murri i creure’s així més espavilats que ningú, hi ha qui esgrimeix que no porta mascareta perquè no l’ha de portar, que pot anar-ne sense. I doncs? Ens l’hem de creure. O no?
Aquesta situació, pel fet d’haver de permetre l’accés a espais interiors, públics o privats, ha generat la suficient confusió perquè l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades s’hagi hagut de manifestar. Fins fa no gaire, tothom hauria recomanat al responsable d’un negoci o equipament que no demanés cap informació de dades personals sensibles en cap cas, a no ser que per la seva activitat fos estrictament necessari i amb totes les mesures de control requerides. Coneixedores d’aquesta situació, si algú sense mascareta era qüestionat pel fet abans d’entrar en un espai interior, el normal era dir que per motius de salut que no ve al cas explicar per guardar la seva privacitat, n’estaven exemptes.
Doncs això ha canviat amb la pandèmia. L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha determinat que és lícit que els establiments, públics i privats, requereixin a les persones que volen accedir-hi sense dur la mascareta posada la documentació acreditativa d’alguna circumstància que les eximeix d’aquesta obligació, encara que hi figurin dades personals que es consideren sensibles. Les normes generals de prevenció imposades per les autoritats sanitàries per fer front a la COVID-19 tenen prioritat. Per tant, és legítim requerir aquesta acreditació amb informació personal.
No permetre l’entrada a algú que es negui a mostrar aquesta documentació, el típic dret d’admissió, no és discriminació. En aquests casos, la principal obligació del responsable de l’espai és la salut de treballadors i altres visitants i per tant ha de vetllar pel compliment de l’ús obligatori de la mascareta dins del seu equipament o establiment. Coses que sí canvien amb la pandèmia.
