Hi ha empreses, i no té per què ser sempre una qüestió de grans corporacions, que hi creuen en les bones pràctiques com a senyal d’identitat. Allò de fer-se un bon nom no només fent bé la feina sinó també fent-la de manera ètica, responsable i respectuosa.

En un moment donat, se li va posar nom i tot allò que l’empresa feia, no necessàriament quant a negoci, que contribuïa a generar valor es va aixoplugar sota el paraigua anomenat Responsabilitat Social Corporativa. En general, eren accions cap a fora de l’organització, però, és clar, no podia ser només un aparador d’il·lusions, a la rerebotiga, les bones maneres de fer devien ser la norma també.

Això que per moments podia haver estat una moda, s’ha consolidat fins al punt que ja ha deixat de ser una opció i té una clara i creixent legislació a sobre. És en gran part el que s’anomena ‘compliance’, és a dir, el compliment normatiu com a marc d’actuació innegociable. El fet que aquest codi intern sigui efectiu genera confiança en l’organització pels valors i compromisos en el compliment de les seves obligacions dins i fora.

En aquest sentit, una de les qüestions més en voga, relacionada amb el funcionament intern, és el sistema de denúncia. Sobretot perquè abans de final d’any, els països de la Unió Europea han de transposar la Directiva Europea sobre protecció de denunciants. És a dir, el mecanisme per fer efectiva una eina anticorrupció des de dins de les organitzacions. L’objectiu és permetre fer públiques denúncies incorrectes de forma anònima i seguir obtenint protecció legal, sempre que actuïn de bona fe. I aquí és on entra la legislació de protecció de dades per permetre i assegurar aquests canals alertadors de corrupció.

No tothom està obligat a obrir aquest canal de denúncies. Sí ho és per organitzacions amb més de 50 empleats. El fonamental és informar els treballadors de l’existència del sistema de denúncies i del tractament de les dades que suposa la formulació d’una denúncia. Habitualment és una bústia online. S’ha de permetre l’anonimat del denunciant i si no és així, la informació del denunciant ha de quedar fora de perill i no facilitar-ne la identificació al denunciat. Això implica implementar mesures reforçades de seguretat i confidencialitat de la informació. L’accés s’ha de limitar exclusivament a qui desenvolupi les funcions de control intern i de compliment i, cal destacar finalment que les dades s’han de conversar només el temps necessari per a la investigació dels fets. En tot cas, s’han de suprimir transcorreguts tres mesos des de la seva introducció al sistema de denúncies.

Sense dubte, s’esdevé un gran repte. El risc de no fer bé les coses és cada cop més elevat.