Passen els mesos i allò que semblava tan llunyà del maig del 2018 se’ns tira a sobre. El Reglament General Europeu de Protecció de Dades personals està ja tan a prop que comença a ser evident que anem tard. En general, les adaptacions a què obliga la nova norma estan apuntades i amb els corresponents comentaris del grup d’experts de Brussel·les, explicades i detallades en bona mesura.
Les xifres que s’han posat sobre la taula són impressionants, almenys per a aquest sector de la protecció de dades. I encara poden quedar curtes. La sanitat espanyola es prepara per contractar, de forma massiva, un important nombre de Delegats de Protecció de Dades (DPD), una figura recollida en el nou Reglament General de Protecció de Dades per ‘blindar’ una informació tan sensible com és la de salut. Teòricament, això suposa que en poc més de deu mesos, els hospitals, tant públics com privats, i els centres de salut hauran d’incloure un agent d’aquestes característiques en el seu organigrama.
Pocs mesos abans de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades, la nova norma europea que unificarà les diferents legislacions nacionals actuals, cada cop és més gran la inquietud per concretar exactament com és aquesta figura que ha de vetllar pel compliment de les polítiques de protecció de dades dins les organitzacions i que ha estat batejat com a Delegat de Protecció de Dades, en anglès Data Protection Officer, per això les sigles DPO.
El desconeixement sobre la matèria és un dels grans problemes de la protecció de dades de caràcter personal. I no només perquè sigui una llei orgànica i, per tant, d’obligat compliment. Això ja és un altre tema. Ja se sap que el fet de no conèixer una norma no implica que no s’hagi de complir. Quan posem el focus sobre la formació en protecció de dades és perquè cada cop més és una qüestió de seguretat de l’empresa. Les pautes que marca la LOPD per protegir les dades personals van més enllà del fet de tractar d’una manera o altra aquest tipus d’informació.
La mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) admet que és una de les qüestions que més sovint generen preguntes, queixes, demandes d’informació i denúncies al respecte. De fet, és una manera molt evident de sentir-se afectat per allò que en diuen la “protecció de dades”. Amb aquell objecte al nostre costat, sentim una intrusió en la nostra vida personal que genera inquietud. Resulta que un dia ens trobem que a les instal·lacions de la nostra feina, instal·laran càmeres de vídeo. En general, això no agrada, es percep com una agressió per la desconfiança que sembla derivar-se i per haver de sentir-se constantment vigilat. Ara bé, l’empresari pot fer això?
Una comunitat de veïns ha de complir amb la llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal? Si ens aturem amb deteniment a analitzar la frase, la resposta sembla força òbvia. La comunitat gestiona dades personals? Sí, és clar. Doncs és ara, quan de mica en mica està creixent la preocupació per atendre aquesta obligació. No és només una percepció pròpia, és que la mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades ha hagut de publicar un document específic a modus de guia que s’anomena “Protecció de dades i administració de finques” perquè reconeix que el tractament de dades personals en l’àmbit de les comunitats de veïns està sent un dels motius de consulta més freqüents a l’agència.
Ja és a la venda el número 129
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu