Pot semblar l’eslògan d’una marca de cotxes o el tancament d’un anunci publicitari de perfums, però no és el cas. El concepte paperless, sense usar paper, aplicat a l’empresa és conegut com a paperless office, ve de lluny, allà pels anys 70, quan en la prehistòria de la informàtica els ordinadors van irrompre a les oficines. La profecia no ha acabat d’imposar-se, tanmateix. Almenys pel que fa a la tecnologia, aquesta no ha derrotat l’ingent ús de paper a les empreses. Ara veurem si l’ecologia ho aconsegueix. Ni que sigui per ser més socialment responsable, per imatge o per estalviar recursos, la tendència de les oficines sense papers està creixent. La idea, a més, va de la mà de moda de les taules netes, oficines diàfanes, amb espais comunitaris o tot el que cal per a la jornada laboral desapareix i es retira del lloc de treball quan l’empleat marxa. Pot semblar frívol, però m’agrada perquè de rebot, la protecció de dades a les empreses, també se’n pot beneficiar.

Llegeix més...

No parlarem d’estadística, de ciència de dades o big data. No és que els experts en remenar números no s’ho passin bé amb fórmules, hipòtesis i experiments. Aquest cop el joc i les dades vénen relacionades per una cosa més trivial: els concursos a les xarxes socials. O pot ser que no sigui tan frívol.
Si sou usuaris de les xarxes socials més populars, és fàcil que cada dia us trobeu amb propostes per guanyar un lot de productes de la marca “X”, una estada en un allotjament idíl·lic o sopar en un restaurant exòtic… a canvi de “només” fer clic a M’agrada, fer-te “follower” o etiquetar 3 amics. Sí? Només cal fer això? I si mirem les bases legals del sorteig? Hi són? Què estem fent realment per participar-hi? O al revés, sou organitzadors habituals de sortejos a les xarxes socials?

Llegeix més...

El tema no és estrictament una qüestió de dades personals, però gairebé sempre acaba en aquest terreny de joc. Parlem de la seguretat de la informació. Podria semblar que les millores constants quant a tecnologia i la presa de consciència cada cop més generalitzada haurien d’ajudar a reduir notablement tant el risc de les fugues d’informació com la gravetat d’aquestes. Evolucionem, suposadament. La realitat als mitjans però, diu una altra cosa, ja no hi ha setmana, per no dir dia, que no llegim alguna cosa sobre informació robada, comptes personals al descobert o contrasenyes piratejades.

Llegeix més...

Finalment, el procés d’elaboració de la nova llei orgànica de protecció de dades ha estat culminat dins aquest any 2018. Després d’anades i tornades, parlament i senat espanyol han aprovat la nova LOPD, la qual adapta el dret estatal d’acord al model del Reglament General europeu.

La gran novetat respecte a l’anterior, al marge lògicament del contingut purament normatiu, és l’ampliació de l’àmbit d’actuació, com bé detalla el mateix nom de la llei: Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. Així, haurem de començar a familiaritzar-nos amb el concepte “drets digitals de la ciutadania”. Al redactat de la llei hi apareixen 19 articles, sota el títol X, destinats a reconèixer i garantir-ne drets com el de la neutralitat de la Xarxa i l’accés universal o els drets a la seguretat i l’educació digital, la llibertat d’expressió a internet, el dret a l’oblit en cercadors i xarxes socials, a la portabilitat, al testament digital, a la intimitat en l’ús de dispositius digitals en l’àmbit laboral i a la desconnexió digital, uns dels temes més comentats mediàticament durant el temps d’elaboració de la proposta de text final. Cadascun d’aquests drets té per si mateix un gran recorregut i de ben segur que en sentirem a parlar abastament en el futur.

Llegeix més...

L’enorme quantitat d’informació que es mou diàriament, una nova normativa en una fase inicial d’assimilació, una gran diversitat d’actors… són solament tres dels factors que, en un primer repàs, se m’ocorren per dibuixar l’esquema general del camp de joc on actua la protecció de dades. Per això, és evident que l’entrada en vigor del reglament europeu, no era ni molts menys el final del trajecte, sinó tot el contrari, el desencadenant de la voràgine.

És lògic, doncs, pensar que les empreses estan encara aterrant el reglament. Donant per fet que queda camí per recórrer, la pregunta és si el fet fins ara és correcte i dóna la resposta desitjable als requeriments que planteja la norma. I la conclusió és que, a l’estil de les notes escolars, el veredicte general és que es necessita millorar.

Llegeix més...

Estem acostumats a sentir allò dels 100 dies de gràcia quan es parla de nous polítics en el poder o càrrecs que exerceixen com a executius amb gran repercussió pública. És un temps que,  ves a saber perquè, es considera prudencial per a avaluar si el nou o la nova cap va encertant amb el camí que marquen les seves decisions o si el nou estil augura temps millors.

Llegeix més...