La introducció de la tecnologia a les aules fa temps que és una realitat. En una mesura més gran o més petita, podem dir que no hi ha alumnes de qualsevol edat que no hagi tingut ja alguna experiència d’aprenentatge amb les noves tecnologies.
La situació sobrevinguda per la pandèmia ha accelerat aquest procés natural d’incorporació de nous mètodes a l’aula i lluny d’haver estat un exercici puntual, de nou comencem a tenir al molt curt termini la necessitat de tornar a les classes virtuals. Els protocols de les escoles davant la Covid-19, les restriccions que s’albiren de nou… posen altre cop el focus en les eines digitals que han de fer servir els infants i joves en el seu dia a dia.

Insistim doncs una qüestió que sempre ens preocupa, el repte de la privacitat de les dades en l’entorn dels centres educatius. Abans de la pandèmia, sovint l’únic punt de contacte entre les escoles i els adults responsables quant a la protecció de dades era algun permís per publicar fotos al web del centre o una publicació escolar. Durant el confinament, van començar a aparèixer alguns formularis més de consentiments per a utilitzar eines al núvol o aplicacions de videoconferències… amb l’inici del curs i els primers confinaments preventius, la qüestió ha anat prenent altres dimensions i ja costa moure segons què sense consentiments, informacions de tractaments, permisos i desistiments. La feinada als centres educatius amb aquesta nova gran responsabilitat no és menor.
I això, sense por d’afirmar que la introducció de la tecnologia en la metodologia de l’aprenentatge està en la prehistòria actualment. La quantitat de desenvolupaments tecnològics que han d’arribar en el futur a les aules, o al concepte de currículum educatiu de l’estudiant és immens. Arribaran aplicacions molt valuoses i gran ajuda per a la formació, però atenció sempre al risc real de la custòdia d’aquest flux i emmagatzematge de dades personals. Amb la proliferació de productes i serveis, o fins i tot de dispositius, a disposició de professors i alumnes, arribar a conèixer quines cessions de dades s’estan atorgant i amb quines finalitats o permisos, pot ser una quimera que deixaria en una situació molt incòmoda als centres educatius davant d’una crisi per fuites, robatoris o mals usos de les dades de què són responsables.
És fonamental que l’escola sigui conscient d’aquest nou paper que té sobre la taula, de la responsabilitat que aquest nou univers de dades a gestionar els suposa i així poder prendre les mesures necessàries per protegir els drets dels seus estudiants.