Acabat oficialment l’estiu, els professionals d’arreu reprenen la seva activitat després de les vacances, una aturada que tradicionalment al nostre país és molt majoritària al mes d’agost, quan veritablement arribem a un punt de pausa gairebé total en tot allò que no és relacionat amb el turisme. Passa llavors, que després del “això ho tractem després de vacances”, quan arriba aquest punt de reinici moltes persones passen de 0 a 120 en poc moment i, sovint, fins i tot sobrepassant els límits permesos, si es permet el símil automobilístic. És a dir, tothom vol recuperar els temps i les urgències s’acumulen. Falten hores i es passa del descans absolut a estar fins dalt.
És en aquest punt on trobem la necessitat de tenir conciliada la gestió de la càrrega de feina amb un dels drets reconeguts a la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals (LOPDGDD), el dret a la desconnexió digital. Això és, garantir que els treballadors, fora del temps de feina legal o convencionalment establert, els sigui respectat el seu temps de descans, permisos i vacances, així com la seva intimitat personal i familiar.
Tanmateix, encara no està del tot generalitzat, tot i el temps que la LOPDGDD porta en vigor, que dins la implementació d’aquesta llei a les organitzacions s’inclogui una política interna per definir les modalitats per exercir aquest dret, a més de formació i plans de sensibilització del personal. Això és important, també, amb l’extensió del teletreball per a tenir establert quin ús, diguem-ne raonable, s’ha de fer dels dispositius digitals de l’empresa fora de les hores de feina. Aquí l’interès per establir unes polítiques de bons usos dels dispositius és comú. Ja no és només l’ús en termes d’horaris, sinó també en termes de seguretat de la informació. Sigui com sigui, cal tenir implementat aquest punt correctament dins el pla general de protecció de dades, privadesa i gestió de la informació de l’empresa.
Pot haver-hi excepcions, sí, però llavors cal tenir recollit un acord de disponibilitat fora de l’horari habitual de feina, el qual ha de ser en un temps concret i per a guàrdies no presencials. Fora d’això, tampoc tindria l’obligació de respondre comunicacions laborals. És a dir, no es pot sancionar ni acomiadar a qui no atengui comunicacions de l‘empresa fora del seu horari laboral o durant les seves vacances o per desconnectar els dispositius corporatius que usin per treballar en aquells períodes de temps.
Una correcta planificació del temps i una bona implementació de la política de protecció de dades ens evitarà inconvenients amb aquestes situacions. Bon retorn.
