Centenars de persones fent cua a centres comercials per vendre el seu iris a una empresa d’intel·ligència artificial. Sembla fins i tot un acudit, però ja hem vist aquests dies que és tan real com que encara hi ha gent que considera que li han donat diners, bé, criptomonedes, “gratis”, a canvi de no res. En aquest cas recent que ha saltat als mitjans, el benefici ha estat d’entre 30 i 60 euros, perquè la cotització de la criptomoneda va com va segons el dia.
A canvi de res? Només per deixar-te escanejar l’iris, ja ho veus, no res.

Pausa. L’escaneig de l’iris proporciona una dada biomètrica que identifica una persona de forma inequívoca i permet reconèixer-ho d’entre totes les altres. És a dir, han cedit la teva identificació única a una empresa que ara té una dada personal especialment sensible per no se sap quin ús present o futur. De debò aquestes persones no han considerat que el seu mal ús pot provocar nombrosos perjudicis? Tampoc és clar ni el bon ús.
Tornem a l’inici. A l’era digital actual, les dades han esdevingut un dels actius més valuosos. Dins aquest ampli panorama d’informació, les dades biomètriques ocupen un lloc destacat per la seva singularitat i capacitat per identificar i autenticar individus. Són dades d’alta qualitat per entrenar i millorar els algorismes. Les dades biomètriques, que inclouen empremtes dactilars, reconeixement facial, veu, i altres trets físics únics, són especialment valuosos. Accedir a un ús concret, informat, justificat i cancel·lable té sentit i cobertura legal per a les parts. Si s’entra a la mera transacció comercial, la qüestió incorpora principalment riscos.
Les dades biomètriques són fonamentals als sistemes d’autenticació. Cedits sense garanties, imaginem com podrien ser utilitzats per accedir il·legalment a sistemes sensibles, cometre fraus financers o suplantar la identitat de l’individu. Aquella cosa que semblava simpàtica al centre comercial pot tenir implicacions a llarg termini de vulneració dels drets i llibertats en la vida de la persona.
Hi haurà qui hi ha accedit i se senti tranquil perquè n’ha donat el consentiment, però això no és suficient quan es tracta de dades especialment protegides, dades que permeten la identificació inequívoca de la persona a través d’una característica física que no canvia al llarg de la vida. El que és realment important és com gestionarà aquesta informació qui tracta les dades. I certament, algun dubte que el RGPD no s’ha seguit rigorosament, em permetré el luxe d’albergar.
En qualsevol cas, es posa en evidència com és d’important advocar per una major consciència i pedagogia per protegir els drets i la privadesa de les persones a l’era digital.