En ple confinament de la covid, el 31 de març de 2020, el govern central va aprovar el Reial decret llei 11/2020 (RDL), una mesura “d’emergència” que suspenia els desnonaments de persones vulnerables. Quasi sis anys més tard, la pandèmia ja és història, però la suspensió encara no s’ha aixecat. Malgrat que està previst que la vigència del RDL expiri aquest 31 de desembre i corre el rumor que no es prorrogarà, no es pot descartar un nou ajornament electoralista —en seria el dotzè. Si això passa, convé tenir present què ha dit aquest mes el Tribunal Constitucional (TC).

El TC recorda en una sentència del 17 de novembre que la suspensió que contempla el RDL en els casos d’ocupes vulnerables no és automàtica, sinó que només es pot acordar en cas que l’habitatge sigui d’un gran tenidor i que el jutge valori expressament les circumstàncies de la vulnerabilitat.

El cas és paradigmàtic: el 2019 s’inicia un procediment en un habitatge d’un gran tenidor, però el 2020, el jutjat declara que els ocupes de l’immoble són vulnerables i aplica la suspensió prevista pel RDL. L’immoble es ven a un particular el 2022, però la suspensió es manté igualment. El TC ara ha conclòs que la suspensió no podia persistir, atès que el nou propietari no era gran tenidor.

La resolució és molt rellevant, ja que determina que el comprador d’un immoble ocupat amb un procediment de desnonament en marxa no adopta automàticament la situació processal del venedor. Si les circumstàncies del cas canvien, el jutge ha de revisar la situació i valorar si cal aixecar-ne la suspensió.

D’altra banda, el TC també adverteix amb contundència als jutges perquè ponderin expressament les circumstàncies que justificarien suspendre el desnonament. Si no, la decisió és nul·la per manca de motivació. Això obre la porta a impugnar suspensions mal argumentades, ara ja amb base a la jurisprudència constitucional.

Aquesta doctrina reforça la necessitat de superar un règim de suspensions que havia de servir per donar sortida residencial als més vulnerables durant la pandèmia i que ha acabat significant, a la pràctica, una suspensió general i indefinida que ha demorat la solució d’aquest problema i que l’ha fet encara més gran.