Les germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs són al convent de les Carmelites, a Vilafranca. Aquí hi viuen. Les hem visitat un petit grupet de Randa i cordials i amoroses ens demanaven sobre la realitat de fora, encara que vèiem que la sabien tota. Lloaven al seu germà, Lluís Maria. D’ell deien que es va donar a la vida i que, al final, va donar la vida (“Jo sóc en vosaltres amics”). La realitat és que, ara que han passat deu anys, som més conscients del valor de la seva opció de fer costat als oprimits. Són persones que han realitzat plenament les seves pròpies possibilitats i aspiracions. Han guardat una direcció, seguint la seva inspiració i la seva intuïció. La realitat és tot i res; no pertany a ningú. Ni és teva ni meva. És tot allò que passa, que flueix fora nostre/ex-isteix i dins nostre/in-sisteix íntimament.