Un dels mites dels mariners que solcaven els oceans era trobar-se amb grans masses d’aigua d’una llum blava i fosforescent, estesa per tot arreu, que solia durar uns dies. S’anomena Mar d’Ardora. La primera Mar d’Ardora que va ser fotografiada per un satèl·lit oceanogràfic enfront de les costes de Somàlia, ocupava una extensió com la d’Andalusia.

És una proliferació de trilions del Vibrio harveyi, un bacteri bio-luminiscent associat a microalgues de plàncton. Sobtadament s’il·luminen, a fi d’atraure les balenes i altres especies perquè se’ls mengin i poder romandre ens els seus budells, veritable paradís on s’hi reproduiran, per en acabat tornar a l’oceà.

Quan parlem de la realitat, no fem altra cosa que expressar els nostres models mentals.

Vivim la vida i ens conduïm dins la realitat, la realitat és tot, i ho fem d’acord als nostres models mentals que tenim al cap. Els models mentals es creen durant l’adolescència. I hauria de ser en l’adolescència que s’hauria de constituir una etapa de revisió, crítica, correcció i acceptació o substitució dels models absorbits durant la infància, per tal d’esdevenir adults lliures i responsables.

Geni és la divinitat o la part sagrada pròpia de cada persona, la personalitat, sigui humana, de comunitat o de lloc. En deriven genialitat, giny, enginy, enginyer, congeniar, mal geni, ingenu (persona que no ha despertat el seu Geni).

Notem raresa davant d’una nova situació que descartem si ens fa por o ens hi posem si ens fascina, atrau i ens desvetlla la imaginació. La raresa és anomalia, anormalitat, irregularitat, l’infreqüent, sorpresa, barbaritat, excentricitat, marginalitat, extravagància. L’indeterminat, no convingut, no descobert o no estudiat. De fet, és allò que pot ser determinat, convingut, descobert o estudiat, d’acord al Model Globalium.

Les germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs són al convent de les Carmelites, a Vilafranca. Aquí hi viuen. Les hem visitat un petit grupet de Randa i cordials i amoroses ens demanaven sobre la realitat de fora, encara que vèiem que la sabien tota. Lloaven al seu germà, Lluís Maria. D’ell deien que es va donar a la vida i que, al final, va donar la vida (“Jo sóc en vosaltres amics”). La realitat és que, ara que han passat deu anys, som més conscients del valor de la seva opció de fer costat als oprimits. Són persones que han realitzat plenament les seves pròpies possibilitats i aspiracions. Han guardat una direcció, seguint la seva inspiració i la seva intuïció. La realitat és tot i res; no pertany a ningú. Ni és teva ni meva. És tot allò que passa, que flueix fora nostre/ex-isteix i dins nostre/in-sisteix íntimament.

Letargia és repòs, deixar de funcionar. Quietud, vida latent. Podríem evitar moltes malalties individuals i socials, sabent alternar funció i letargia, segons el globalista Lluís Maria Xirinacs. Saber parar màquines perquè ens cal un bon repòs per a tornar a funcionar bé i ben aviat. Vegem-ne quatre aspectes.