Les germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs són al convent de les Carmelites, a Vilafranca. Aquí hi viuen. Les hem visitat un petit grupet de Randa i cordials i amoroses ens demanaven sobre la realitat de fora, encara que vèiem que la sabien tota. Lloaven al seu germà, Lluís Maria. D’ell deien que es va donar a la vida i que, al final, va donar la vida (“Jo sóc en vosaltres amics”). La realitat és que, ara que han passat deu anys, som més conscients del valor de la seva opció de fer costat als oprimits. Són persones que han realitzat plenament les seves pròpies possibilitats i aspiracions. Han guardat una direcció, seguint la seva inspiració i la seva intuïció. La realitat és tot i res; no pertany a ningú. Ni és teva ni meva. És tot allò que passa, que flueix fora nostre/ex-isteix i dins nostre/in-sisteix íntimament.

    Letargia és repòs, deixar de funcionar. Quietud, vida latent. Podríem evitar moltes malalties individuals i socials, sabent alternar funció i letargia, segons el globalista Lluís Maria Xirinacs. Saber parar màquines perquè ens cal un bon repòs per a tornar a funcionar bé i ben aviat. Vegem-ne quatre aspectes.

    Quan tenim empenta vital estem alegres, som optimistes i notem energia interior a doll. Quan no la tenim, ens inunda la tristesa i som pessimistes. Sentim íntimament, a cada vivència, el to vital, un estat d’ànim, l’empenta vital que va conformant la nostra pròpia vida psíquica, com s’explica en el Model Ment Global de Lluís Maria Xirinacs.

    Ciència i consciència són dues realitats contradictòries. Cal distingir-les tal i com reflexiona en Lluís Maria Xirinacs.

    La ciència esqueixa la realitat en petits trossos. Scientia vol dir tall, escissió, esqueix. La ciència analitza, dissecciona, trosseja la realitat en fenòmens. De la ciència en deriva la tècnica que crea procediments específics per a funcions específiques.

    Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

    Ja és a la venda el número 147


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu