Ciència i consciència són dues realitats contradictòries. Cal distingir-les tal i com reflexiona en Lluís Maria Xirinacs.
La ciència esqueixa la realitat en petits trossos. Scientia vol dir tall, escissió, esqueix. La ciència analitza, dissecciona, trosseja la realitat en fenòmens. De la ciència en deriva la tècnica que crea procediments específics per a funcions específiques.
Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.
L’Objecte és allò que observem, tenim al davant i que coneixem pels sentits o per l’enteniment. Tenim, obtenim, fem, desitgem objectes, o els prenem a la fi d’una acció o ens costen un esforç. Els objectes tenen estructura estable, permanent, funcional, útil i valuosa. Dels molts objectes que ens vénen a les mans, conservem aquells que ens funcionen, ens són necessaris o ens agraden.
Lluis Maria Xirinacs va seguir una formació de doctorat titulada “Les construccions del Subjecte”, per a impugnar-la: deia, ¿On s’és vist de construir el Subjecte? ¿Us imagineu construir una flama o un remolí d’aigua? La mentalitat dominant era estructuralista. Molts filòsofs, procientífics, es perden quan estudien el Subjecte des de la raó, l’estructura, la construcció o el muntatge. El jo raona, estructura, construeix, munta. Però ni és raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable. ¿Per què demanar a la ciència la raó del Subjecte quan ella és una pura creació d’ell? Aquest esforç va enriquir la categoria Subjecte del Globàlium, obra magna i esplèndida de saviesa catalana.
La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic - homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic - tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.
| Ja és a la venda el número 141 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu