La meva felicitat és una vivència plàsmica, és el meu estat de gràcia interior que pot ser de confiança o de desconfiança, d’alegria o de tristesa, feliç o infeliç. ‘Es bonhomia, joia, encantament, por, fascinació. El goig/terror de Nietzsche. L’alegria, freude de Schiller i Beethoven, l’eudaimonia/bon dimoni de Plató. La Laetitia de Descartes i Spinoza.
De felicitat deriven felicitació, feliç, infeliç, felicitar, feliçment, Feliu. De felix, -icis, que produeix fruits, fecund, afavorit dels déus, benaurat, favorable, propici. De *fela, mamella, felo, mamar, xumar; i en sentit obscè, xuclar en ve fel·lació.