Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable.
El Jo és quelcom més que l’ego freudià, vist com un mecanisme que respon entre les pulsions inconscients instintives de l’id, i les pulsions socials imposades del superego. El jo és molt més que això, és l’autodecisió, l’autonomia, la sobirania. Pot triar més enllà de desigs i d’il·lusions, d’instints i d’imposicions. Es pot oposar a l’instint i es pot revoltar contra l’opressió. Aquest és el seu misteri.
El que fem i treballem cada dia ho veu tothom. El que no veu tothom i potser no hi prestem gaire atenció és la força del nostre subconscient, la part femenina del jo, la nostra ànima.

Llegeix més...

Mira el pessebre, hi veus els Mags d’Orient fent camí tot seguint i interpretant els senyals del cel astral i a tocar del femer un caganer expulsant el que prèviament havia assimilat. Mira el cel i hi veu un budell astralitzat. El caganer ens mostra que som un sistema obert i en comunicació constant amb l’entorn, no n’és el creador, més aviat és una espècie que fa vida en mútua interdependència i que serveix de suport de la vida microbiana: en simbiosi. Tenim microorganismes dins i fora nostre, que són aliens al nostre control i consciencia, i és gràcies a ells que també som humans.

Llegeix més...

La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima. La meva ànima em parla, sóc jo que amb les enormes distraccions d’avui dia no l’escolto. L’acostumo a tenir allà dins, ignorada i confinada. No la veig perquè la tinc just darrere meu, dins meu. Hi és sempre i és tan viva com jo.

Llegeix més...

Podem entendre la realitat de forma objectiva o subjectiva. L’objectiva és la racional (raó, objecte, significat) i la subjectiva és la intel·ligent, (subjecte, sentit, intel·ligibilitat) com l’anomena Lluís Maria Xirinacs. En el Globàlium, el significat és objectiu i el sentit és subjectiu, no són sinònims. El significat reposa en els diccionaris, les enciclopèdies i les bases de dades. El sentit s’il·lumina en el nostre interior després d’haver-ho llegit i entès. Entenem i trobem sentit o no, a un acudit o a un poema, quan n’encertem l’enigma de l’endevinalla o de les metàfores.

Llegeix més...

Un dels mites dels mariners que solcaven els oceans era trobar-se amb grans masses d’aigua d’una llum blava i fosforescent, estesa per tot arreu, que solia durar uns dies. S’anomena Mar d’Ardora. La primera Mar d’Ardora que va ser fotografiada per un satèl·lit oceanogràfic enfront de les costes de Somàlia, ocupava una extensió com la d’Andalusia.

És una proliferació de trilions del Vibrio harveyi, un bacteri bio-luminiscent associat a microalgues de plàncton. Sobtadament s’il·luminen, a fi d’atraure les balenes i altres especies perquè se’ls mengin i poder romandre ens els seus budells, veritable paradís on s’hi reproduiran, per en acabat tornar a l’oceà.

Llegeix més...

Quan parlem de la realitat, no fem altra cosa que expressar els nostres models mentals.

Vivim la vida i ens conduïm dins la realitat, la realitat és tot, i ho fem d’acord als nostres models mentals que tenim al cap. Els models mentals es creen durant l’adolescència. I hauria de ser en l’adolescència que s’hauria de constituir una etapa de revisió, crítica, correcció i acceptació o substitució dels models absorbits durant la infància, per tal d’esdevenir adults lliures i responsables.

Llegeix més...