No fa pas molt vaig saber l’origen occità de la paraula polit (oposada a rude). No em va costar de connectar-ho amb el net i polit, mantra amb que la nostra àvia Pepita, filla de Vilobí, ens acostumava a examinar, amorosament, sobre allò que fèiem era net i polit, és a dir, si era prou correcte, polit, polític, presentable i exportable de cara a la galeria i de cara a món.
Poc després trobo Polidesa en el Globàlium de Xirinacs. Diu que Polidesa no és una paraula, que és un fet, que té a veure amb el que fem i no amb el que diem o el que pensem. Els jueus bíblics deien que saviesa no és pensar el bé ans fer-lo. Polidesa és habilitat, rigor tècnic, ben fer, tenir a mà, manualitat, manufactura, pulcritud, mirament, consideració, cortesia, cosmètica, maquillatge i fatxenda. De fet, en francès s’usa politesse o tres poli com a bona educació, cortesia, finesa.

Llegeix més …

Plasma tant pot ser la part líquida i incolora de la sang, com la matèria a temperatures molt altes que té propietats diferents de les dels sòlids, líquids i gasos. Plasmem quan donem forma a coses o donem forma concreta a idees abstractes.
En el Globàlium de Xirinacs, Plasma és la llavor radical, origen i fi replegat de tot. Conté tota essència, tota consciència i tota felicitat. És la realitat primera de la qual és fa tot, espiritual i material, abstracte i concret, profund i aparent. És la substància bàsica de tot allò que som. És la llavor original de tot desenvolupament mundà.

Llegeix més …

Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable.
El Jo és quelcom més que l’ego freudià, vist com un mecanisme que respon entre les pulsions inconscients instintives de l’id, i les pulsions socials imposades del superego. El jo és molt més que això, és l’autodecisió, l’autonomia, la sobirania. Pot triar més enllà de desigs i d’il·lusions, d’instints i d’imposicions. Es pot oposar a l’instint i es pot revoltar contra l’opressió. Aquest és el seu misteri.
El que fem i treballem cada dia ho veu tothom. El que no veu tothom i potser no hi prestem gaire atenció és la força del nostre subconscient, la part femenina del jo, la nostra ànima.

Llegeix més …

Mira el pessebre, hi veus els Mags d’Orient fent camí tot seguint i interpretant els senyals del cel astral i a tocar del femer un caganer expulsant el que prèviament havia assimilat. Mira el cel i hi veu un budell astralitzat. El caganer ens mostra que som un sistema obert i en comunicació constant amb l’entorn, no n’és el creador, més aviat és una espècie que fa vida en mútua interdependència i que serveix de suport de la vida microbiana: en simbiosi. Tenim microorganismes dins i fora nostre, que són aliens al nostre control i consciencia, i és gràcies a ells que també som humans.

Llegeix més …

La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima. La meva ànima em parla, sóc jo que amb les enormes distraccions d’avui dia no l’escolto. L’acostumo a tenir allà dins, ignorada i confinada. No la veig perquè la tinc just darrere meu, dins meu. Hi és sempre i és tan viva com jo.

Llegeix més …

Podem entendre la realitat de forma objectiva o subjectiva. L’objectiva és la racional (raó, objecte, significat) i la subjectiva és la intel·ligent, (subjecte, sentit, intel·ligibilitat) com l’anomena Lluís Maria Xirinacs. En el Globàlium, el significat és objectiu i el sentit és subjectiu, no són sinònims. El significat reposa en els diccionaris, les enciclopèdies i les bases de dades. El sentit s’il·lumina en el nostre interior després d’haver-ho llegit i entès. Entenem i trobem sentit o no, a un acudit o a un poema, quan n’encertem l’enigma de l’endevinalla o de les metàfores.

Llegeix més …