55.- El 5è tipus de comunitat troncal, pactat per comunitats quartes comarcals en règim federal d’igualtat, és l’agrupació gerencial que per la seva grandària permet la diversificació de serveis sectorials: seguretat, obres públiques, agricultura, ramaderia, mineria i pesca, comunicacions, finances, indústria, justícia, comerç, cultura, etc. Històricament se n’ha dit regió, província, departament, vegueria.
52.- Si el 1r. tipus de comunitat troncal és la llar domèstica, el 2n. és el grup de veïnatge, pactat per comunitats primeres de convivència en règim federal d’igualtat. Antigament, horda, clan i, en la nostra tradició, barri rural o urbà, si les comunitats són sedentàries. Avui, per raó d’interessos barroers socioeconòmics, el barri està rebregat amb exilis i al·luvions constants d’emigrants. Països sencers nous s’han format així. També avui, convivències i veïnatges són malmesos des d’instàncies oficials o econòmiques superiors. Cal protegir-se’n. Si fugim endavant o ens enfilem més amunt sense resoldre bé aquest nivell ens enganyem i enganyem. En la seva defensa sovint sorgeixen les associacions de veïns, tant o més importants que els sindicats, però no tan protegides jurídicament.
A la segona meitat de les “Cent Passes d’una Via d’Humanitat”, Xirinacs ens presenta la forma d’organització i de convivència òptima de la comunitat troncal. Veiem-les:
50.- Amb les seves capacitats pròpies originals, la humanitat sorprenentment s’ha multiplicat més enllà dels límits característics de les altres espècies vivents. I ha generat una gran complexitat organitzativa interna. Podem detectar, amb diferents noms històrics, un poderós tronc central d’avanç i de cessió, sempre condicionada, de sobirania de baix a dalt, on el a dalt no és supremacia ans dependència de l’a baix: el castell humà de les comunitats bàsiques.
40.- Conservo al preu que sigui la pau perpètua en l’amor i la confiança plena de la meva primera infància. El nostre món és ple de cauteles, prudències, vigilàncies. De petit, m’abandonava sense temor als braços de la mare que encara no coneixia. Èxtasi contemplatiu.
41.- Ja adult, sensibilitat, intel·ligència, raó, decisió, acció, totes plegades, brollen de l’amor o són purs fantasmes perillosos. Vivim submergits en l’amor. Globalitat en la pràctica.
0. La realitat concreta humana.
Comencem fent les deu primeres passes amb La realitat concreta humana:
00. A l’inici, m’arranjo el vestit, reviso la posició del meu cos i la respiració. Procuro fer silenci físic i assereno l’ànim. Recito algun verset dels que segueixen, em concentro en aquella passa. Medito. Contemplo. I brolla un suggeriment d’acció.
01. Secretament a l’origen de tot -el Pare, expressament al capdamunt de tot -la Paraula, i fonamentalment a la base de tot -l’Esperit, ens trobem amb una Realitat que transcendeix, estima, sap, pot i ho anima tot.
02. Esclata la naturalesa sencera: juganera, eficaç, valuosa i misteriosa. Instint, evidències, intuïcions ho testimonien.
03. La comunió íntima, l’economia tècnica, l’ecologia ètica i l’ecumene mística s’expandeixen ufanes com les quatre grans branques de l’arbre general concret de la naturalesa: matèria -mater, mare- de tot vivent.
20.- He de recuperar aquell saber viure el present de la meva infància. Aquell ara i res més, sense responsabilitats de passat i desigs de futur. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís que de grans no sabem viure.
21.- Sé viure l’experiència de cada moment, puc experimentar al marge d’idees, finalitats, egoismes, possessivitats, rigideses, fantasies, passions, comoditats, deixadeses, mandreries, simplificacions, abstraccions.
| Ja és a la venda el número 149 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu