20.- He de recuperar aquell saber viure el present de la meva infància. Aquell ara i res més, sense responsabilitats de passat i desigs de futur. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís que de grans no sabem viure.
21.- Sé viure l’experiència de cada moment, puc experimentar al marge d’idees, finalitats, egoismes, possessivitats, rigideses, fantasies, passions, comoditats, deixadeses, mandreries, simplificacions, abstraccions.
De ben petit i a casa, Lluís M. Xirinacs rumiava i feia fitxers amb l’idea de tenir-ho tot ordenat de dalt a baix per ordre lògic, tot cercant l’impossible: la relació de tot amb tot, cosa que no obtenia amb l’ordre alfabètic de les enciclopèdies. A quaranta anys, home políticament fet, escriu el llibre SUBJECTE. Meditació delirant a prop d’una font dita “FONT DE VERA PAU”, on diu: “Sóc subjecte, però no estic subjecte; estic sotmès, però no sóc un home sotmès. Estic pres, però sóc lliure”. Defineix l’home com Algú, en quant és, no una simple cosa, qui desplega i evoluciona les relacions intra i inter-individuals cap a la vera pau.
Quan Lluís Maria Xirinacs tenia divuit anys, l’any 1950, va començar a pensar un model global de la realitat. De fet volia una mena d’atles universal útil per moure’s pel món i la vida. Cinc dècades més tard, el 1997, amb seixanta-cinc, presenta la tesi doctoral on descriu i detalla tècnicament l’estructura del Model, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Xirinacs continua la tradició científica catalana iniciada amb l’Ars Magna de Ramon Llull, una gran màquina de pensar amb entranyes matemàtiques i de Francesc Pujols, autor del Concepte general de la ciència catalana, obra que reprenia el titànic desig lul·lià, i propugnava que els catalans havíem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.
Avui dia es parla molt del fenomen de la globalització. Aquesta globalització es pot entendre, es pot manifestar de dues formes diferents, una abstracta i una altra concreta.
L’abstracta contempla i tracta el món des d’una idea o intenció única. Uniformitza o homogeneïtza, fa pensament únic i imperialisme comercial, financer, laboral, militar, religiós, etc., antany imperfecte i avui més i més tenallant i esclavitzador. Fa un globus quantitatiu de tel plàstic homogeni, sempre amb més del mateix. No cal remarcar la violència que exerceix sobre la rica realitat concreta heterogènia per imposar-s’hi.
Magma, en el Globàlium de Xirinacs, es troba en el territori del Plasma, el més difícil d’entendre per a les mentalitats occidentals. El Plasma és una categoria molt rica amb riqueses no sospitades pels mundans occidentals. Despleguem un mapa de conjunt per a situar-lo bé.
La realitat plàsmica té un caient pràctic concret, el Caos. Contínuament ens acompanya una sensació de radical inseguretat, contra la qual lluitem tota la vida fins que ens venç en la mort.
Des d’Euclides, tendim a pensar els objectes com a estructures sòlides rígides constants i ens costa imaginar-los com a ones fluïdes. En el Globàlium de Xirinacs, la Turbulència s’acosta al Fenomen (temps) i al Plasma elemental turbulent fenomènic o al magmàtic noümènic tot fent desaparèixer l’Objecte (espai) d’estructures estàtiques.
Turbulència és agitació, Caos original real i concret, des del vessant fenomènic; l’Experiència més radical (nuclear, hadrònica, leptònica i fotònica) en la radicalitat fenomènica, inherent i indefugible. Les turbulències són experiències canviants plàsmiques. Les Turbulències superficials no s’intercompensen amb les turbulències profundes.
| Ja és a la venda el número 141 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu