A la segona meitat de les “Cent Passes d’una Via d’Humanitat”, Xirinacs ens presenta la forma d’organització i de convivència òptima de la comunitat troncal. Veiem-les: 
50.- Amb les seves capacitats pròpies originals, la humanitat sorprenentment s’ha multiplicat més enllà dels límits característics de les altres espècies vivents. I ha generat una gran complexitat organitzativa interna. Podem detectar, amb diferents noms històrics, un poderós tronc central d’avanç i de cessió, sempre condicionada, de sobirania de baix a dalt, on el a dalt no és supremacia ans dependència de l’a baix: el castell humà de les comunitats bàsiques. 

Llegeix més …

40.- Conservo al preu que sigui la pau perpètua en l’amor i la confiança plena de la meva primera infància. El nostre món és ple de cauteles, prudències, vigilàncies. De petit, m’abandonava sense temor als braços de la mare que encara no coneixia. Èxtasi contemplatiu.

41.- Ja adult, sensibilitat, intel·ligència, raó, decisió, acció, totes plegades, brollen de l’amor o són purs fantasmes perillosos. Vivim submergits en l’amor. Globalitat en la pràctica.

Llegeix més …

0. La realitat concreta humana.
Comencem fent les deu primeres passes amb La realitat concreta humana: 
00. A l’inici, m’arranjo el vestit, reviso la posició del meu cos i la respiració. Procuro fer silenci físic i assereno l’ànim. Recito algun verset dels que segueixen, em concentro en aquella passa. Medito. Contemplo. I brolla un suggeriment d’acció.
01. Secretament a l’origen de tot -el Pare, expressament al capdamunt de tot -la Paraula, i fonamentalment a la base de tot -l’Esperit, ens trobem amb una Realitat que transcendeix, estima, sap, pot i ho anima tot.
02. Esclata la naturalesa sencera: juganera, eficaç, valuosa i misteriosa. Instint, evidències, intuïcions ho testimonien.
03. La comunió íntima, l’economia tècnica, l’ecologia ètica i l’ecumene mística s’expandeixen ufanes com les quatre grans branques de l’arbre general concret de la naturalesa: matèria -mater, mare- de tot vivent.

Llegeix més …

20.- He de recuperar aquell saber viure el present de la meva infància. Aquell ara i res més, sense responsabilitats de passat i desigs de futur. Aquell esdevenir caòtic, fecund, precís que de grans no sabem viure.

21.- Sé viure l’experiència de cada moment, puc experimentar al marge d’idees, finalitats, egoismes, possessivitats, rigideses, fantasies, passions, comoditats, deixadeses, mandreries, simplificacions, abstraccions.

Llegeix més …

De ben petit i a casa, Lluís M. Xirinacs rumiava i feia fitxers amb l’idea de tenir-ho tot ordenat de dalt a baix per ordre lògic, tot cercant l’impossible: la relació de tot amb tot, cosa que no obtenia amb l’ordre alfabètic de les enciclopèdies. A quaranta anys, home políticament fet, escriu el llibre SUBJECTE. Meditació delirant a prop d’una font dita “FONT DE VERA PAU”, on diu: “Sóc subjecte, però no estic subjecte; estic sotmès, però no sóc un home sotmès. Estic pres, però sóc lliure”. Defineix l’home com Algú, en quant és, no una simple cosa, qui desplega i evoluciona les relacions intra i inter-individuals cap a la vera pau.

Llegeix més …

Quan Lluís Maria Xirinacs tenia divuit anys, l’any 1950, va començar a pensar un model global de la realitat. De fet volia una mena d’atles universal útil per moure’s pel món i la vida. Cinc dècades més tard, el 1997, amb seixanta-cinc, presenta la tesi doctoral on descriu i detalla tècnicament l’estructura del Model, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. 
Xirinacs continua la tradició científica catalana iniciada amb l’Ars Magna de Ramon Llull, una gran màquina de pensar amb entranyes matemàtiques i de Francesc Pujols, autor del Concepte general de la ciència catalana, obra que reprenia el titànic desig lul·lià, i propugnava que els catalans havíem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors. 

Llegeix més …