0. La realitat concreta humana.
Comencem fent les deu primeres passes amb La realitat concreta humana: 
00. A l’inici, m’arranjo el vestit, reviso la posició del meu cos i la respiració. Procuro fer silenci físic i assereno l’ànim. Recito algun verset dels que segueixen, em concentro en aquella passa. Medito. Contemplo. I brolla un suggeriment d’acció.
01. Secretament a l’origen de tot -el Pare, expressament al capdamunt de tot -la Paraula, i fonamentalment a la base de tot -l’Esperit, ens trobem amb una Realitat que transcendeix, estima, sap, pot i ho anima tot.
02. Esclata la naturalesa sencera: juganera, eficaç, valuosa i misteriosa. Instint, evidències, intuïcions ho testimonien.
03. La comunió íntima, l’economia tècnica, l’ecologia ètica i l’ecumene mística s’expandeixen ufanes com les quatre grans branques de l’arbre general concret de la naturalesa: matèria -mater, mare- de tot vivent.

04. Cal que tot: jugui comunitàriament, funcioni econòmicament, sigui respectat ecològicament, ens envaeixi ecumènicament.
05. Totes i cadascuna de les realitats naturals, per humils que siguin, tenen dret a fruir i ser felices, tenen el deure d’esdevenir útils i servir d’instruments, són d’un valor incalculable i arrelen en una profunditat inabastable.
06.- La persona humana, tant si és individual -l’humà- com col·lectiva -comunitats humanes, humanitat-, no és la primera realitat natural, ni la millor, ni la més evolucionada, ni el germà gran de la resta de realitats naturals. Realitat peculiar i genuïna entre moltes altres. Important per a ella mateixa, gelosa de la seva identitat i genuïnitat. Particularment compromesa amb ella mateixa i amb tota la naturalesa que l’amara i la transcendeix.
07.- Acceptem el compromís general com a lliure i responsable, competitiu i pacificador. Les
mateixes condicions afecten a les relacions entre humans.
08.- Les condicions acceptades són oposades dos a dos, ineludibles i és tot un art conjugar les quatre. Cada persona humana és lliure i responsable, competitiva i pacificadora.
09.- Llibertat vol dir creativitat, no disbauxa. Lluita vol dir exigència, no guerra. Responsabilitat vol dir compromís, no tirania. Pacificació vol dir harmonia, no passivitat.
Ho continuarem desplegant pròximament.