Pensem i sentim a partir de les idees, conceptes i categories que tenim al cap. Molts mals de la humanitat, individuals i socials, malalties, guerres, etc., són fruit del garbuix mental que tenim.
    Una idea és la imatge que existeix o es forma en la ment. La capacitat racional humana juntament amb la facultat de la imaginació ens permet pensar, en abstracte o en concret, sobre realitats o ficcions del món on vivim. Les bones idees encerten en triar els mínims conceptes que expliquin el màxim de realitat. Expliquen més amb menys, seguint el principi d’economia del pensament Navalla d’Occam. De les idees surten els conceptes bàsics per a qualsevol tipus de coneixement sigui científic o filosòfic.

    La nostra cultura fa un cant a la vida tot no volent saber res de la mort. Saber de la cultura de mort és molt positiu, com ens assenyala Lluís M Xirinacs poc abans de morir. Si la vida és el pas del zigot (llavor de vida) a cos desenvolupat, la mort és el pas invers. En la vida descodifiquem la informació emmagatzemada en el zigot i de cara a la mort codifiquem la vida en nova llavor de vida. Codificar és cultura de mort i descodificar és cultura de vida.
    Des de la pubertat i al llarg de tota la vida, la cultura de mort transforma òrgans, sistemes i totes les experiències viscudes fins al moment de crear un zigot. Anem codificant i llançant codis (gàmetes) en vista a la fecundació. En resulten llavors sempre diferents. No és el mateix la vida d’un jove que la vida d’un gran ni tampoc les seves llavors. Porten codificacions en part comunes i en part variades segons el ritme de la vida encara no viscuda o ja viscuda.

    L’excés de mentalització teòrica que patim actualment ens allunya de la nostra espontaneïtat, autenticitat i ingenuïtat. Sovint el que tenim al cap ho envaeix tot i ens esgota la nostra força física i psíquica, la vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls.
    Pel Globàlium de Xirinacs, una cosa és la realitat pràctica i una altra les teories que en fem. La nostra ment es mou en el món buit de la teoria que té l’orgull de dominar, esgotar o suplir la pràctica, que és radicalment autònoma, dinàmica i dominadora de les vel·leïtats de la ment. Podem frenar la realitat pràctica, de moment, però aviat veurem que surt per una altra banda. Podem conduir-la ... Si es deixa.

    No fa pas molt vaig saber l’origen occità de la paraula polit (oposada a rude). No em va costar de connectar-ho amb el net i polit, mantra amb que la nostra àvia Pepita, filla de Vilobí, ens acostumava a examinar, amorosament, sobre allò que fèiem era net i polit, és a dir, si era prou correcte, polit, polític, presentable i exportable de cara a la galeria i de cara a món.
    Poc després trobo Polidesa en el Globàlium de Xirinacs. Diu que Polidesa no és una paraula, que és un fet, que té a veure amb el que fem i no amb el que diem o el que pensem. Els jueus bíblics deien que saviesa no és pensar el bé ans fer-lo. Polidesa és habilitat, rigor tècnic, ben fer, tenir a mà, manualitat, manufactura, pulcritud, mirament, consideració, cortesia, cosmètica, maquillatge i fatxenda. De fet, en francès s’usa politesse o tres poli com a bona educació, cortesia, finesa.

    Plasma tant pot ser la part líquida i incolora de la sang, com la matèria a temperatures molt altes que té propietats diferents de les dels sòlids, líquids i gasos. Plasmem quan donem forma a coses o donem forma concreta a idees abstractes.
    En el Globàlium de Xirinacs, Plasma és la llavor radical, origen i fi replegat de tot. Conté tota essència, tota consciència i tota felicitat. És la realitat primera de la qual és fa tot, espiritual i material, abstracte i concret, profund i aparent. És la substància bàsica de tot allò que som. És la llavor original de tot desenvolupament mundà.

    Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable.
    El Jo és quelcom més que l’ego freudià, vist com un mecanisme que respon entre les pulsions inconscients instintives de l’id, i les pulsions socials imposades del superego. El jo és molt més que això, és l’autodecisió, l’autonomia, la sobirania. Pot triar més enllà de desigs i d’il·lusions, d’instints i d’imposicions. Es pot oposar a l’instint i es pot revoltar contra l’opressió. Aquest és el seu misteri.
    El que fem i treballem cada dia ho veu tothom. El que no veu tothom i potser no hi prestem gaire atenció és la força del nostre subconscient, la part femenina del jo, la nostra ànima.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu