Mira el pessebre, hi veus els Mags d’Orient fent camí tot seguint i interpretant els senyals del cel astral i a tocar del femer un caganer expulsant el que prèviament havia assimilat. Mira el cel i hi veu un budell astralitzat. El caganer ens mostra que som un sistema obert i en comunicació constant amb l’entorn, no n’és el creador, més aviat és una espècie que fa vida en mútua interdependència i que serveix de suport de la vida microbiana: en simbiosi. Tenim microorganismes dins i fora nostre, que són aliens al nostre control i consciencia, i és gràcies a ells que també som humans.