Tenim documentada la paraula Glòria en tota la història de la Llengua Catalana. De primer en les Homilies d’Organyà, en el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull... I també, evidentment, la trobem en la Bíblia i la Càbala. I hem de tenir en compte la Façana de la Glòria que culmina les del Goig i de la Passió de la Sagrada Família de Gaudí.
En les notes de Lluís Maria Xirinacs, Glòria és l’esclat nascut de la innocència, de la santedat, del geni. L’aspiració per fulgurar amb nova intensitat i el salt qualitatiu cap a un altre jo transformat.
Des de l’angle de la personalitat passional, continuem amb el Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. Tenim passions que són el motor interior i l’empenta vivencial que determina com fem cada dia del món. Som subjectes sobirans especialment quan sabem conduir les passions de manera que aquestes no ens tinguin ni ens esclavitzin.
Dèiem que la força passional, un cop nascuda, no pot ser negada només pot ser guiada i administrada a fi de bé. Per això ens convé saber-ne, de la passió, aquest misteriós nucli de la micropsíquica subjectiva que l’Occident mundà oblida. A l’Orient conreen la serenitat per captar la passió naixent, mentre que nosaltres la tenim encoberta per la remor grollera de la nostra manera de viure occidental.
Els grans apassionaments són com les malalties (passió, patir, pacient, patologia), avisen amb prou antelació i mitjançant petits indicis o símptomes i amb un llenguatge quiet, suau, només audible per la persona aquietada i delicada però mai per l’esvalotada i atabalada.
La passió mou una enorme força que li arriba de la realitat concreta i pràctica. Està comprovat que quan sabem aprofitar aquesta increïble força, tot el difícil esdevé fàcil. Quan posem il·lusió, passió en allò que fem, obtenim gratuïtament l’energia suficient de la central de força pràctica per dur a terme allò que a cadascú dins de la totalitat de l’univers li convé. La passió és el nucli de la micropsíquica subjectiva en el Model Mental Global de la Realitat d’en Xirinacs.
Art és la vivència, transició i transformació d’un estat de consciència, en el Globàlium de Xirinacs. Si no hi ha transformació, la consciència s’adorm i es buida. Art és vida, inert significa sense vida i sense art. Les imitacions es fan amb tècnica, no són art.
L’art, la vida viva, transforma aquest món per fer gràcia. Tota mena de gràcia compta amb allò què agrupen les tres Gràcies filles de Zeus, Eufròsine (alegria, plaer, passió), Talia (festa, convit, comunitat) i Aglaia (bellesa, glòria).
Agudesa és l’actitud i tractament adequats dels estats d’ànim. Perspicàcia dels sentits, acuïtat de la ment, penetració intel·lectual. Subtilesa, finor, destresa, vivacitat. El subjecte fent objectes d’art. Aplicant l’art de crear i recrear, de fer i desfer mentalment l’obra d’art, el pas a l’acció i la seva realització.