La passió mou una enorme força que li arriba de la realitat concreta i pràctica. Està comprovat que quan sabem aprofitar aquesta increïble força, tot el difícil esdevé fàcil. Quan posem il·lusió, passió en allò que fem, obtenim gratuïtament l’energia suficient de la central de força pràctica per dur a terme allò que a cadascú dins de la totalitat de l’univers li convé. La passió és el nucli de la micropsíquica subjectiva en el Model Mental Global de la Realitat d’en Xirinacs.

    Art és la vivència, transició i transformació d’un estat de consciència, en el Globàlium de Xirinacs. Si no hi ha transformació, la consciència s’adorm i es buida. Art és vida, inert significa sense vida i sense art. Les imitacions es fan amb tècnica, no són art.
    L’art, la vida viva, transforma aquest món per fer gràcia. Tota mena de gràcia compta amb allò què agrupen les tres Gràcies filles de Zeus, Eufròsine (alegria, plaer, passió), Talia (festa, convit, comunitat) i Aglaia (bellesa, glòria).

    Agudesa és l’actitud i tractament adequats dels estats d’ànim. Perspicàcia dels sentits, acuïtat de la ment, penetració intel·lectual. Subtilesa, finor, destresa, vivacitat. El subjecte fent objectes d’art. Aplicant l’art de crear i recrear, de fer i desfer mentalment l’obra d’art, el pas a l’acció i la seva realització.

    La inspiració i la mediumnitat ens arriben quan estem en trànsit. Trànsit seria l’estat interior excitat del geni fecund i la suspensió dels sentits usuals durant una sessió mística, hipnòtica, espiritista o inspirada. És una de les 80 categories del Model Major del Globàlium de Xirinacs.
    Un moment quotidià de trànsit el tenim quan entrem en son i sentim la sensació de felicitat per l’abandó dels problemes de la vida corrent. I quan ens despertem i ens queda la felicitat de la irrealitat abans d’assumir les càrregues diàries que ens esperen amenaçadores. Ja som en el món extern però encara no ens n’hem acabat d’adonar. Entremig hi trobem tots els graus de consciència fenomènica, des del grau zero del son profund o la hipnosi passant per formes semiconscients atenuades i més superficials com la suggestió i l’autosuggestió.

    Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.
    Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives... i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

    La meva felicitat és una vivència plàsmica, és el meu estat de gràcia interior que pot ser de confiança o de desconfiança, d’alegria o de tristesa, feliç o infeliç. ‘Es bonhomia, joia, encantament, por, fascinació. El goig/terror de Nietzsche. L’alegria, freude de Schiller i Beethoven, l’eudaimonia/bon dimoni de Plató. La Laetitia de Descartes i Spinoza.
    De felicitat deriven felicitació, feliç, infeliç, felicitar, feliçment, Feliu. De felix, -icis, que produeix fruits, fecund, afavorit dels déus, benaurat, favorable, propici. De *fela, mamella, felo, mamar, xumar; i en sentit obscè, xuclar en ve fel·lació.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu