La inspiració i la mediumnitat ens arriben quan estem en trànsit. Trànsit seria l’estat interior excitat del geni fecund i la suspensió dels sentits usuals durant una sessió mística, hipnòtica, espiritista o inspirada. És una de les 80 categories del Model Major del Globàlium de Xirinacs.
    Un moment quotidià de trànsit el tenim quan entrem en son i sentim la sensació de felicitat per l’abandó dels problemes de la vida corrent. I quan ens despertem i ens queda la felicitat de la irrealitat abans d’assumir les càrregues diàries que ens esperen amenaçadores. Ja som en el món extern però encara no ens n’hem acabat d’adonar. Entremig hi trobem tots els graus de consciència fenomènica, des del grau zero del son profund o la hipnosi passant per formes semiconscients atenuades i més superficials com la suggestió i l’autosuggestió.

    Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.
    Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives... i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

    La meva felicitat és una vivència plàsmica, és el meu estat de gràcia interior que pot ser de confiança o de desconfiança, d’alegria o de tristesa, feliç o infeliç. ‘Es bonhomia, joia, encantament, por, fascinació. El goig/terror de Nietzsche. L’alegria, freude de Schiller i Beethoven, l’eudaimonia/bon dimoni de Plató. La Laetitia de Descartes i Spinoza.
    De felicitat deriven felicitació, feliç, infeliç, felicitar, feliçment, Feliu. De felix, -icis, que produeix fruits, fecund, afavorit dels déus, benaurat, favorable, propici. De *fela, mamella, felo, mamar, xumar; i en sentit obscè, xuclar en ve fel·lació.

    Pensem i sentim a partir de les idees, conceptes i categories que tenim al cap. Molts mals de la humanitat, individuals i socials, malalties, guerres, etc., són fruit del garbuix mental que tenim.
    Una idea és la imatge que existeix o es forma en la ment. La capacitat racional humana juntament amb la facultat de la imaginació ens permet pensar, en abstracte o en concret, sobre realitats o ficcions del món on vivim. Les bones idees encerten en triar els mínims conceptes que expliquin el màxim de realitat. Expliquen més amb menys, seguint el principi d’economia del pensament Navalla d’Occam. De les idees surten els conceptes bàsics per a qualsevol tipus de coneixement sigui científic o filosòfic.

    La nostra cultura fa un cant a la vida tot no volent saber res de la mort. Saber de la cultura de mort és molt positiu, com ens assenyala Lluís M Xirinacs poc abans de morir. Si la vida és el pas del zigot (llavor de vida) a cos desenvolupat, la mort és el pas invers. En la vida descodifiquem la informació emmagatzemada en el zigot i de cara a la mort codifiquem la vida en nova llavor de vida. Codificar és cultura de mort i descodificar és cultura de vida.
    Des de la pubertat i al llarg de tota la vida, la cultura de mort transforma òrgans, sistemes i totes les experiències viscudes fins al moment de crear un zigot. Anem codificant i llançant codis (gàmetes) en vista a la fecundació. En resulten llavors sempre diferents. No és el mateix la vida d’un jove que la vida d’un gran ni tampoc les seves llavors. Porten codificacions en part comunes i en part variades segons el ritme de la vida encara no viscuda o ja viscuda.

    L’excés de mentalització teòrica que patim actualment ens allunya de la nostra espontaneïtat, autenticitat i ingenuïtat. Sovint el que tenim al cap ho envaeix tot i ens esgota la nostra força física i psíquica, la vivent, de valor, d’empenta, de desig, d’impuls.
    Pel Globàlium de Xirinacs, una cosa és la realitat pràctica i una altra les teories que en fem. La nostra ment es mou en el món buit de la teoria que té l’orgull de dominar, esgotar o suplir la pràctica, que és radicalment autònoma, dinàmica i dominadora de les vel·leïtats de la ment. Podem frenar la realitat pràctica, de moment, però aviat veurem que surt per una altra banda. Podem conduir-la ... Si es deixa.

     Ja és a la venda el número 126

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu