Plasma és el replegament radical i absolut de la realitat. Llavor radical, origen i fi replegat de tot. El Plasma conté tota essència, tota consciència i tota felicitat. És la realitat primera de la qual és fet tot, espiritual i material, abstracte i concret, profund i aparent. És la substància bàsica de tot allò que som. És la llavor original de tot desenvolupament mundà. El regnat de la subtilesa, basada en el silenci, en l’atenció, en la contemplació i experimentació afinades de la realitat.

Llegeix més...

L’Amor no es compra ni es ven. Amor és estimar, fer i rebre favor, benvolença voluntària i lliure, sense coacció ni dependència. Amor i Odi son cara i creu del mateix i l’absència d’amor és la indiferència emocional. L’Amor no és desig, ni voler posseir, ni aparença, ni agitació, ni enamorament per passió psíquica; no és ni present ni passat perquè no coneix el temps.
Amor és la connexió transcendent, directa i indestriable a mig camí entre Déu i Natura. Petites dosis de vi bo (esperit de vi/esperit diví) ajuden a obrir aquesta porta què hi ha entre les vivències del subjecte personal i les estructures de l’objecte real. L’Amor és farcit de contradiccions i la justícia és un intent d’unir sense amor (unitat sense contradiccions), com assenyala el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Llegeix més...

Intenció és la meva voluntat, allò que jo vull. Triar, decidir, tendir, determinar actes de voluntat en ordre a un fi. L’exercici mundà de la llibertat responsable i el compromís. Intenció és vivència mundana, una tensió que va de dins cap a fora.
En el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs Intenció té un significat vivencial. Distingeix el fet de viure del fet de ser. El Subjecte és qui viu, qui té intencions, intenses, amb intensitat; mentre què l’Objecte és. També distingeix intensió d’extensió. Intensió seria la tensió que va cap a l’interior, cap endins del Subjecte i el terme extensió el reserva per la part externa des de fora, de l’Objecte.
Occident tendeix a desvirtuar la vivencialitat de la Intenció, acostuma a explica-la amb referents exteriors i objectius. Redueix la Psíquica a psicologia experimental objectiva i desvivenciada.

Llegeix més...

Tenim documentada la paraula Glòria en tota la història de la Llengua Catalana. De primer en les Homilies d’Organyà, en el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull... I també, evidentment, la trobem en la Bíblia i la Càbala. I hem de tenir en compte la Façana de la Glòria que culmina les del Goig i de la Passió de la Sagrada Família de Gaudí.
En les notes de Lluís Maria Xirinacs, Glòria és l’esclat nascut de la innocència, de la santedat, del geni. L’aspiració per fulgurar amb nova intensitat i el salt qualitatiu cap a un altre jo transformat.

Llegeix més...

Des de l’angle de la personalitat passional, continuem amb el Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. Tenim passions que són el motor interior i l’empenta vivencial que determina com fem cada dia del món. Som subjectes sobirans especialment quan sabem conduir les passions de manera que aquestes no ens tinguin ni ens esclavitzin.

Llegeix més...

Dèiem que la força passional, un cop nascuda, no pot ser negada només pot ser guiada i administrada a fi de bé. Per això ens convé saber-ne, de la passió, aquest misteriós nucli de la micropsíquica subjectiva que l’Occident mundà oblida. A l’Orient conreen la serenitat per captar la passió naixent, mentre que nosaltres la tenim encoberta per la remor grollera de la nostra manera de viure occidental.
Els grans apassionaments són com les malalties (passió, patir, pacient, patologia), avisen amb prou antelació i mitjançant petits indicis o símptomes i amb un llenguatge quiet, suau, només audible per la persona aquietada i delicada però mai per l’esvalotada i atabalada.

Llegeix més...