Quan Lluís Maria Xirinacs tenia divuit anys, l’any 1950, va començar a pensar un model global de la realitat. De fet volia una mena d’atles universal útil per moure’s pel món i la vida. Cinc dècades més tard, el 1997, amb seixanta-cinc, presenta la tesi doctoral on descriu i detalla tècnicament l’estructura del Model, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Xirinacs continua la tradició científica catalana iniciada amb l’Ars Magna de Ramon Llull, una gran màquina de pensar amb entranyes matemàtiques i de Francesc Pujols, autor del Concepte general de la ciència catalana, obra que reprenia el titànic desig lul·lià, i propugnava que els catalans havíem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.