Harmonia i pensament filosòfic van de la mà des de la més remota antiguitat en totes les cultures del globus en la mateixa mesura. Globalització, no uniformització.
Harmonia és englobar. La Saviesa mundana, la percepció de bona disposició i relació trascendent de tot allò que pertany al món, en el Model Filiosòfic Global de Xirinacs.
El racionalisme occidental mutila l’Harmonia global, i hi queda un racionalisme exacerbat d’Harmonia lògica, racional i mecànica que es pensa i parla en un senzill llenguatge matemàtic. Reduir la realitat, què és molt complexa, a senzilla és torturar-la i forçar-la.
La vera Harmonia radica en la bona disposició de tractar allò que és diferent de tu. És una relació fluida entre diferents. Si la relació és global, implica el conjunt dels diferents, aleshores som davant d’una Harmonia extrema. Curiosament l’alcohol i les drogues ens faciliten el lliscament dialèctic que no té preu per a navegar per la vida. Ens fa sintètics, savis, ens arrenca de la perifèria sensitiva i ens transporta als centres neuronals, ens mou del Fenomen cap al Noümen, on tot lliga, on es dona la copulació universal, el regnat de la copulativa i, en comptes de la disjuntiva o. Aquesta és la vera Harmonia.
En l’àmbit social, hi ha hagut filòsofs teòrics i fundadors de religions que han anunciat o inventat harmonies abstractes o utopies: l’altra vida, l’altre món, el cel, l’Edèn, l’Olimp, el Walhal·la, la República de Plató, la Ciutat de Déu d’Agustí d’Hipona, la Utopia de Tomàs Moro; algunes amb un punt d’ironia com El món feliç d’Aldous Huxley.
Viure i buscar l’Harmonia, puc dir què ho he viscut i ho he après i gaudit amb el company i mestre Joan Parés i Grahit. No cal què la busquem a fora, tenim l’Harmonia divina en l’interior de cadascú. És quan compartim i consensuem que gaudim l’harmonia comuna. L’Harmonia mundana ens arriba amb la maduresa i la plenitud. L’Harmonia noümènica, trascendent no és res més que la unitat en la diversitat, l’Universitas. L’Harmonia amb sentit té contingut, no només és aparença. Finalment distingir l’Harmonia metapsíquica l’espiritual, no formal, de l’Harmonia metafísica que és la constant i substancial.
