Magma, en el Globàlium de Xirinacs, es troba en el territori del Plasma, el més difícil d’entendre per a les mentalitats occidentals. El Plasma és una categoria molt rica amb riqueses no sospitades pels mundans occidentals. Despleguem un mapa de conjunt per a situar-lo bé.

La realitat plàsmica té un caient pràctic concret, el Caos. Contínuament ens acompanya una sensació de radical inseguretat, contra la qual lluitem tota la vida fins que ens venç en la mort.

Des d’Euclides, tendim a pensar els objectes com a estructures sòlides rígides constants i ens costa imaginar-los com a ones fluïdes. En el Globàlium de Xirinacs, la Turbulència s’acosta al Fenomen (temps) i al Plasma elemental turbulent fenomènic o al magmàtic noümènic tot fent desaparèixer l’Objecte (espai) d’estructures estàtiques.

Turbulència és agitació, Caos original real i concret, des del vessant fenomènic; l’Experiència més radical (nuclear, hadrònica, leptònica i fotònica) en la radicalitat fenomènica, inherent i indefugible. Les turbulències són experiències canviants plàsmiques. Les Turbulències superficials no s’intercompensen amb les turbulències profundes.

La Transcendència ens posseeix, si ho volem. Segons el Globàlium de Xirinacs ho fa per un gran camí obert i format per tres ramals laterals. El Noümen transcendent esdevé Ecumene en nosaltres, si ens hi avenim i ens hi deixem entrar.

La primera via és la Metapsíquica o esperit subjectiu. Si la matèria és objectiva, l’esperit és subjectiu, vivencial, personalitzat i per tant sobirà, responsable, lliure, independent, etc. Una Ecumene pot ser l’ànima de la nació catalana, vivent i encesa en el cor de cada català, però també pot ser la meva ànima, vivent i encesa en el cor de cadascuna de les meves cèl·lules. Cada Ecumene determinat personalitza la Transcendència.

Ecumene i economia comparteixen etimologia, ambdues provenen del grec oíkos. D’Oikouméne/terra habitada, en deriva ecumènic, participi passiu d’oikéo habitar, instal·lar-se, administrar, governar. EI compost d’oikos amb nomos/repartiment segons costums o conveniència, dona oikonomia/economia. Economia, la distribució equitativa del bé comú, direcció, administració o bon govern d’una casa o comunitat humana, patrimoni.

Captar i parlar de l’ànima col·lectiva, l’Ecumene, ens costa perquè ens fica en el món místic i no en el físic com ho és el de l’Economia. Els filòsofs empiristes i els economistes anglesos creien que sumant les voluntats individuals donava, mecànicament, una voluntat col·lectiva unitària. Així, el liberalisme funda la societat anònima: una coincidència ocasional d’egoismes, on una mà oculta misteriosa vetlla, segons ells, pel conjunt per damunt dels particularismes.

En tota la història del català s’hi troba Glòria, des de Les Homilies d’Organyà així com també en l’Art Breu de Ramon Llull.
Pels grecs i per Occident Glòria és sinònim de fama, d’honor i de notorietat acordada pel consentiment general. Pels hebreus, en canvi, l’honor i la glòria s’interioritza i s’autodetermina en la pròpia consciència, sent una cosa important i de molt pes.