Tota acció es desenvolupa en tres fases: comença amb Empenta, l’execució o la manera de fer és Tècnica i culmina amb un resultat què és Econòmic, segons Maurice Blondel. En el Globàlium de Xirinacs Acció parteix de Plasma (quantificada i desinteressada) i arriba a Món com Economia (quantitativa i utilitària).
    Empenta. Força física lliure del vessant plàsmic. Empenta és Acció sempre activa però sense finalitat ni causalitat, és microfísica o física quàntica. Iniciativa. Activitat. Màxim esforç. Agència. Acció absoluta. Gesta. Aventura. Viatge. Exploració. Tècnica Plàsmica. Moviment desordenat, flexible i inútil de la realitat concreta exterior. L’Acció, constructiva o objectiva, turbulenta o apassionada, és l’empenta subjacent a l’economia. L’empenta de la realitat que no es pot explicar i no se sap d’on neix. Contínuament fem coses. L’Acció d’origen plàsmic: el moviment d’una cosa pot ser causat per una altra cosa. En la física quàntica l’Acció elemental no és contínua, es fa a glops (quanta).

    Plasma és el replegament radical i absolut de la realitat. Llavor radical, origen i fi replegat de tot. El Plasma conté tota essència, tota consciència i tota felicitat. És la realitat primera de la qual és fet tot, espiritual i material, abstracte i concret, profund i aparent. És la substància bàsica de tot allò que som. És la llavor original de tot desenvolupament mundà. El regnat de la subtilesa, basada en el silenci, en l’atenció, en la contemplació i experimentació afinades de la realitat.

    L’Amor no es compra ni es ven. Amor és estimar, fer i rebre favor, benvolença voluntària i lliure, sense coacció ni dependència. Amor i Odi son cara i creu del mateix i l’absència d’amor és la indiferència emocional. L’Amor no és desig, ni voler posseir, ni aparença, ni agitació, ni enamorament per passió psíquica; no és ni present ni passat perquè no coneix el temps.
    Amor és la connexió transcendent, directa i indestriable a mig camí entre Déu i Natura. Petites dosis de vi bo (esperit de vi/esperit diví) ajuden a obrir aquesta porta què hi ha entre les vivències del subjecte personal i les estructures de l’objecte real. L’Amor és farcit de contradiccions i la justícia és un intent d’unir sense amor (unitat sense contradiccions), com assenyala el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

    Intenció és la meva voluntat, allò que jo vull. Triar, decidir, tendir, determinar actes de voluntat en ordre a un fi. L’exercici mundà de la llibertat responsable i el compromís. Intenció és vivència mundana, una tensió que va de dins cap a fora.
    En el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs Intenció té un significat vivencial. Distingeix el fet de viure del fet de ser. El Subjecte és qui viu, qui té intencions, intenses, amb intensitat; mentre què l’Objecte és. També distingeix intensió d’extensió. Intensió seria la tensió que va cap a l’interior, cap endins del Subjecte i el terme extensió el reserva per la part externa des de fora, de l’Objecte.
    Occident tendeix a desvirtuar la vivencialitat de la Intenció, acostuma a explica-la amb referents exteriors i objectius. Redueix la Psíquica a psicologia experimental objectiva i desvivenciada.

    Tenim documentada la paraula Glòria en tota la història de la Llengua Catalana. De primer en les Homilies d’Organyà, en el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull... I també, evidentment, la trobem en la Bíblia i la Càbala. I hem de tenir en compte la Façana de la Glòria que culmina les del Goig i de la Passió de la Sagrada Família de Gaudí.
    En les notes de Lluís Maria Xirinacs, Glòria és l’esclat nascut de la innocència, de la santedat, del geni. L’aspiració per fulgurar amb nova intensitat i el salt qualitatiu cap a un altre jo transformat.

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu