Ecumene i economia comparteixen etimologia, ambdues provenen del grec oíkos. D’Oikouméne/terra habitada, en deriva ecumènic, participi passiu d’oikéo habitar, instal·lar-se, administrar, governar. EI compost d’oikos amb nomos/repartiment segons costums o conveniència, dona oikonomia/economia. Economia, la distribució equitativa del bé comú, direcció, administració o bon govern d’una casa o comunitat humana, patrimoni.
Captar i parlar de l’ànima col·lectiva, l’Ecumene, ens costa perquè ens fica en el món místic i no en el físic com ho és el de l’Economia. Els filòsofs empiristes i els economistes anglesos creien que sumant les voluntats individuals donava, mecànicament, una voluntat col·lectiva unitària. Així, el liberalisme funda la societat anònima: una coincidència ocasional d’egoismes, on una mà oculta misteriosa vetlla, segons ells, pel conjunt per damunt dels particularismes.
En tota la història del català s’hi troba Glòria, des de Les Homilies d’Organyà així com també en l’Art Breu de Ramon Llull.
Pels grecs i per Occident Glòria és sinònim de fama, d’honor i de notorietat acordada pel consentiment general. Pels hebreus, en canvi, l’honor i la glòria s’interioritza i s’autodetermina en la pròpia consciència, sent una cosa important i de molt pes.
L’Arquetip, model que ve d’antic, sempre és un patró, un esquema originari sotmès a canvis d’evolució. Arquetip és un organisme ancestral, a voltes arcà, d’on s’han derivat les formes més actuals de qualsevol realitat mentalitzada i que, a través de l’inconscient col·lectiu, ha esdevingut el fonament de moltes llegendes i mites.
Arc, Arc iris, ja es troba a la Crònica de Jaume I al segle XIII. Arca, caixa on desar objectes de valor, també des del segle XII; de l’Arca de Noè, en parla Ramon Llull. Arquetip, és per Plató el conjunt d’idees transcendents i els models de les realitats humanes, i pel psicòleg Jung el conjunt d’imatges primitives constitutives del fons comú de la humanitat.
Harmonia i pensament filosòfic van de la mà des de la més remota antiguitat en totes les cultures del globus en la mateixa mesura. Globalització, no uniformització.
Harmonia és englobar. La Saviesa mundana, la percepció de bona disposició i relació trascendent de tot allò que pertany al món, en el Model Filiosòfic Global de Xirinacs.
Tota acció es desenvolupa en tres fases: comença amb Empenta, l’execució o la manera de fer és Tècnica i culmina amb un resultat què és Econòmic, segons Maurice Blondel. En el Globàlium de Xirinacs Acció parteix de Plasma (quantificada i desinteressada) i arriba a Món com Economia (quantitativa i utilitària).
Empenta. Força física lliure del vessant plàsmic. Empenta és Acció sempre activa però sense finalitat ni causalitat, és microfísica o física quàntica. Iniciativa. Activitat. Màxim esforç. Agència. Acció absoluta. Gesta. Aventura. Viatge. Exploració. Tècnica Plàsmica. Moviment desordenat, flexible i inútil de la realitat concreta exterior. L’Acció, constructiva o objectiva, turbulenta o apassionada, és l’empenta subjacent a l’economia. L’empenta de la realitat que no es pot explicar i no se sap d’on neix. Contínuament fem coses. L’Acció d’origen plàsmic: el moviment d’una cosa pot ser causat per una altra cosa. En la física quàntica l’Acció elemental no és contínua, es fa a glops (quanta).
| Ja és a la venda el número 149 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu